dimecres, 8 d’abril de 2009

ON ÉS AQUELL POLÍTIC?




Conta la llegenda que una vegada hi va haver un líder íntegre, persona modesta, senzilla, preocupada pel futur del seu poble i la seua cultura.

No feia ostentació d’ell mateix ni dels seus actes; tenia la sinceritat per virtut; revisava constantment els seus pensaments, les seues paraules i els seus actes; exercitava la seua intel·ligència amb el treball; era recte i enèrgic; estimava la puresa i la integritat de la seua consciència, les seues decisions eren fermes; dominava la paciència, tenia noble cor, fort esperit i noble caràcter; rendia culte a la veritat; el seu exemple era paradigma de moral humana; suportava i sofria les penes en silenci alhora que mostrava el somriure i l’alegria als altres; les seues paraules vivien i obraven; comunicava la seua saviesa, la seua energia, el seu entusiasme i el seu geni... era, sobretot, un gran filàntrop, una mena de metapolític sempre preocupat per la felicitat dels seus conciutadans.
Sense ostentar poder, ni gaudir de molt diner ni propietats, era, tanmateix, ric d’esperit, honest, ferm de cor i honrat, no tenia res del que molts s’enorgullixen, per això era feliç.

Però, va resultar que al seu voltant i a la seua ciutat, quatre constructors poderosos s’enriquien pel frau, l’especulació i la deslleialtat. No els convenia, doncs, aquest governant.
Manipulaven la gent en contra d’ell utilitzant immoral i vilment els mitjans de comunicació els quals compraven per estar en mans de directors indignes i incompetents; no tenien cura en comprar també, si calia, la voluntat de la (seua) gent, fent-los favors de tota mena amb l’intenció de fomentar una nova generació de polítics eixida de les seues planificacions i conveniències.

Quan ja havien subordinat a molts d’aquells atrevits i pocavergonyes, aconseguiren en molt poc temps el seu propòsit en nom de la democràcia i baix un nou motor econòmic: el cultiu intensiu del formigó.

Sabeu com acabà aquell polític? ...a les biblioteques està ple d’aquestes vides exemplars, i oblidades!

Sabeu com acabà aquella societat?...prompte sabrem!