divendres, 3 d’abril del 2009

PER LA LLIBERTAT DELS POBLES




"Davant paraules com autodeterminació, independència, sobirania... podriem bé referir aquella cita que deia: "Els homes s'anguniegen per l'opinió que tenen de les coses, no per les coses mateixes"


La llibertat no s'aprén, no és una virtut, tampoc no és un deure ni, sorprenentment, un dret dels pobles, simplement va subjugada a la vida, forma part d'aquesta, li és immanent.

Qui, des del seu propi judici, vol intentar controlar-la? Aquest pretés “sistema” imperial, aquesta globalitzada i despòtica democràcia occidental farcida de lleis fetes a la seua pròpia mida, òrfena de justícia humana i instal.lada en el negoci, s'ha atrevit a fer-ho.

Cap poble, cap nació és sobirana perquè ja és única, unívoca, singular, inalienable: hi viu en ell la persona.

Tot estat es pretén sobirà perquè vol l'homogeneïtat, uniformar, ser monocultural: hi viu en ell l'individu.

Només quan els estats se n'adonen que els pobles del món deuen ser lliures, respectats i admirats per poder conviure recíprocament; quan, en nom de la vida, de la raó d'ésser, permeten el gaudir dels seus drets en harmonia amb la diversitat; quan, en nom del seu llegat de saviesa, deixen d'utilitzar les paraules “endarrerit”, “subdesenvolupat”, per així descobrir, assabentar-se i compartir les raons ancestrals d'aquelles cultures orals davant l'existència... només d'aquesta manera, dic, podrem dir amb dignitat que som éssers humans amb plenitud de llibertat... només d'aquesta manera podrem transformar i aconseguir un món millor i en pau.

Al món moren cada any desenes de cultures..., en nom de què, amb quina finalitat? Aquesta cimera del G-20 ens donaria la resposta?