dijous, 6 de desembre de 2012

AGAFA'M DE LA MÀ
















Agafa’m de la mà per sempre,
doncs no vull que m’arrossegue
aquesta florent mediocritat.

No deixes que em sedueixin
amb l’esquer d’aquesta efímera bellesa...

Subjecta’m! resisteix!
Estira’m fort fins vorer el podrit esplet
d’aquesta bordellera intimitat del lucre...

Estira’m fort fins que el prémer de la Justícia
em desperte de l’ensopiment,
fins que l’afecte i la tendresa em facen oblidar
aquest transcendent dolor de la mà premuda.

Agafa’m de la mà per sempre, Consciència.

2 comentaris:

Joan ha dit...

M’ha sorprès trobar-hi aquí uns poemes tan ben parits i gairebé sense comentaris. He anat mirant enrere en el blog, aviam si en trobava algun que pogués comentar, però és que tots em deixen mut. I potser no hi cal afegir res. Ànims, segueix així!

Anònim ha dit...

just stopping by to say hello