Agafa’m de la mà per sempre,
doncs no vull que m’arrossegue
aquesta florent mediocritat.
No deixes que em sedueixin
amb l’esquer d’aquesta efímera bellesa...
Subjecta’m! resisteix!
Estira’m fort fins vorer el podrit esplet
d’aquesta bordellera intimitat del lucre...
Estira’m fort fins que el prémer de la Justícia
em desperte de l’ensopiment,
fins que l’afecte i la tendresa em facen oblidar
aquest transcendent dolor de la mà premuda.
Agafa’m de la mà per sempre, Consciència.
