dimarts, 16 de juny del 2009

DELS COMPROMISOS PRIVATS A LA SANITAT PÚBLICA

















Probablement, la llei 15/97, responsable de donar entrada a l'empresa privada habilitant “noves” formes de gestió en el sistema nacional de salut, a banda de “constituir un importante instrumento de flexibilización y autonomía en la gestión sanitària”, també ha de dotar d'una major dimensió moral en tot el seu àmbit sanitari, i per fer valer tal comesa caldria proposar-se aquesta mena de jurament HIPOCRÀTIC:

JO, EMPRESA PRIVADA QUE DISFRUTE DE LA CESSIÓ EN LA GESTIÓ DELS CENTRES DE SALUT PÚBLICA, PROMET:

- Consagrar la meua vida al servei de la humanitat evitant limitar les especialitats i els serveis.

- Vetllar, sobretot per la salut dels meus pacients no reduint la qualitat en l'atenció sanitària ni tampoc estalviant en quantitat i qualificació de personal i recursos.

- Considerar com a germans i germanes als meus col.leges, pacients i familiars dels pacients tot exonerant-los de pagar pàrquing.

- Vetllar amb el màxim respecte per la vida humana impedint remetre a la Sanitat Pública aquelles persones amb retards o patologies greus no resoltes per mi o com a conseqüència d'intervencions realitzades sense disposar dels suficients recursos sanitaris, així com tampoc donaré cita a pacients en altes hores de la matinada.

- Exercir la meua professió a consciència i dignament no realitzant prioritàries intervencions quirúrgiques rentables econòmicament, així mateix evitar distorsionar el sistema de treball dels meus metges suprimint-los les infermeres per dotar-los d’ordinadors que em controlen la despesa en receptes gràcies a un vademècum restringit, amb el consegüent perjudici en la relació metge-pacient.

- Mantenir, per tots el mitjans al meu abast, l'honor i les nobles tradicions de la professió mèdica no passant-me pel cap el proposar als meus metges actuar en nom d'objectius de reducció de la despesa sanitària tot oferint-los incentius econòmics, doncs açò suposaria un oprobi i un atemptat contra l'ètica personal i humana d’aquestes persones... per la mort de Déu!

- No permetré que consideracions d'edat, malaltia o incapacitat, credo, oritge ètnic, sexe, nacionalitat, raça, orientació sexual, classe social, afiliació política o qualsevol altre factor s'interpose entre els meus deures i els meus pacients, així doncs, proposaré la contractació de periodistes o politòlegs perquè donen a conéixer, amb suma exquisitesa mediàtica, aquesta imatge d'atenció filantròpica que em correspón i em caracteritza.

Faig aquestes promeses solemne i lliurement baix paraula d'honor de no tractar els metges com esclaus ni a les persones com objectes comercials, sinó amb humanitat.