dimarts, 2 de juny de 2009

I QUI ESCOLTA LA VEU DEL PLANETA?





















“El 50% dels boscos han sigut destruïts i l'altre 50% desapareix a un ritme d'uns 11'3 milions d'hectàrees a l'any. Cada 2 segons es devasta una extensió equivalent a un camp de futbol.
Dos terceres parts de l'ecosistema esta contaminat o depredat, en gran part gràcies a eixes grans obres faraòniques per a facilitar les infraestructures necessàries que exigeix aquest sistema econòmic alimentat per les multinacionals. Cada hora desapareixen tres espècies de flora i fauna, el ritme actual d'aquest extermini és fins a 200 vegades superior al normal. Hi han 17.000 espècies amenaçades d'extinció, més de la quarta part d'aquestes han desaparegut en els darrers 35 anys.
Per cada 2'5 Km. de superfície oceànica hi han 46.000 fragments de plàstic en un món que produeix 230 milions de tones d'aquest material a l'any. Una quinta part dels esculls de coral han mort en dos dècades i la resta desapareixerà en dos o tres dècades més. El món de la pesca captura 2'5 vegades més peix del que pot reproduir-se.
Els més de 800 milions de vehicles que circulen pels 18 milions de Km de carreteres del món (sense comptar Àfrica) i els 40.000 vols diaris, contribueixen a enviar cada any a l'atmosfera 25.000 milions de tones de CO2. El fem còsmic representa 200.000 milions d'objectes que envolten el cel del planeta circulant a gran velocitat. El forat de la capa d'ozó segueix augmentant en grandària i volum.
Les grans ciutats del món consumeixen el 75% dels recursos i generen el 75% dels residus.
Més de 900 milions d'éssers humans passen gana. Més de 1.000 milions de persones no tenen accés a l'aigua. 35.000 xiquets moren de fam cada dia, centenars de milions de persones moren cada any de fam i de set. Quasi tres quartes parts de la humanitat viu amb menys de 2 euros diaris.
El canvi climàtic ja és irreversible, almenys durant els pròxims 1.000 anys”.

Aquestes són “algunes” de les dades “reals” que censuren tot model de gestió política arreu del món i que donen a conéixer la incompetència, els crims i les impietats que l'avarícia i l'arrogància de quatre indesitjables poderosos i la seua burocràcia tecnòcrata-capitalista en nom del progrés estan procurant.

Aquesta oligarquia de plenipotenciaris que es giten totes les nits a dalt de les seues riqueses, en són l'arrel de tots els mals. Han dissenyat i universalitzat una política d'acumulació de capital on els guanys en són font i orige del seu credo (pseudoideologia) i motor de tota economia, per això els és indiferent invertir en qualsevol tipus de tràfic legal o immoral. Aquesta gentola que a poc a poc va ofegant i absorbint centenars d'empreses amb el fi d'institucionalitzar, tiranitzar i absol.lutitzar el poder econòmic, domina el planeta i decideix per la resta de mortals a través del control dels mitjans de comunicació i d'uns quants polítics pocavergonyes que els serveixen en nom de la democràcia.

Ara ens diuen que som en una crisi mundial, crisi mundial? Perdó, dels 6.500 milions de persones que habitem aquest planeta, sols 1.500 milions són els que parlem de crisi, la resta no saben d'aquesta paraula: viuen perpètuament entre la pobresa i la misèria.

Però la classe política del “sistema” tot ho vol arreglar amb diners i s'equivoca greument. Diners per a “rescatar” bancs propietaris de petrolieres, d'empreses de telefonia, d'electricitat, de fabricació de material bèl.lic, d'autopistes... bancs que són socis i prestadors d'immobiliàries, que tenen sucursals en paradisos fiscals on presumptament blanquejen diners procedents d'operacions il.lìcites i que cada any presenten balanços amb beneficis que assolixen xifres astronòmiques. És un escàndol que aquestos apòstols de la usura siguen injectats amb diners públics pels estats de països desenvolupats amb la “suposada” finalitat que no s'ature el creixement i PIB continue pujant cada any. Torne a repetir: s'equivoquen greument.

La veu del planeta fa temps que ens parla: és necessari el decreixement d'aquesta economia capitalista, és necessari un consum responsable, és necessari que la sobrietat torne a educar aquesta societat.
Ara tenim una gran oportunitat per transformar el món, però abans cal inhabilitar dels àmbits governamentals a tots aquestos magnats capitalistes i els seus presumptes sicaris polítics que actuen d'advocats “obriportes” de les seues empreses (per aquestes terres tenim bons exemplars que s'alimenten del taulell).

La gestió de la vida pública ha d'estar en mans de persones amb perspectives globals i humanes, és l'única manera que l'individu agafe consciència de la realitat i puga transformar-se. Així doncs, davant els equilibris socioeconòmics, culturals i mediambientals dels “territoris” del món que han estats trencats, caldrà l'estima, la saviesa i la paciència necessària per fer-los front, poder restaurar-los i trobar l'harmonia. No és tarea còmoda... qui ha dit que la vida és fàcil?

Tanmateix, quan un se sent víctima de propagandes que t'inciten diària i contínuament a la compra d'autos nous i a tot tipus de productes comercials; quan un observa que la classe política no troba més arguments davant la crisi que no siga la pragmàtica del consum per evitar enervar la producció; quan un se n'adona que el 60% dels pressupostos dels estats del món son destinats a despeses armamentístiques independentment de crisis o bonances (indicador del grau de bogeria humana)..., quan un és conscient de tot açò, dic, alhora se n'adona que, ara mateix, està perdent-se aquesta oportunitat d'intentar canviar el món, doncs aquesta tasca passa per deixar d'exhaurir, urgentment, els recursos naturals del planeta i amb açò aturar aquest criminal acte d'extermini dels pobles indígenes.

Acabe amb aquesta última qüestió: Poden les energies alternatives o renovables produir-se i fer-se servir exclusivament a partir del reciclatge? Que s'ho pregunten a aquestos magnats de les multinacionals, perquè, si no és així, de res val la demagògia política al seu respecte: els recursos naturals són limitats i finits com nosaltres; la contaminació no se sotmet a les lleis dels estats ni reconeix passaports ni paga taxes d'exoneració.

Pot el món suportar aquest imparable ritme de creixement quaranta anys més?

Som, doncs, en un atzucac?