diumenge, 12 de juliol del 2009

SOBRE LA QÜESTIONABILITAT DEMOCRÀTICA (des de Dénia)


















Política és l’art de gestionar i organitzar la vida pública, és aquella activitat a través de la qual l’ésser humà “intenta” assolir la felicitat justificant aquest seu criteri de "bé" i "justícia. És l’art de la convivència, de governar i sentir-se governat, allò que integra l’ésser humà en l’harmonia de la vida tot “aprenent” (a través de la virtut) a viure en comú (amb el creat) com a part d’un tot: ¡Ditxosa diversitat que embelleix el món!

La política, doncs, no pot emancipar-se de la vida, és per aquesta raó que l’ésser humà també és un ésser polític. Així, polític és tota persona la praxi de la qual condiciona una “dimensió humana” en la gestió del sistema d’usos de la seua societat. L’ideal d’aquest polític sols es podrà realitzar a través de la virtut. La seua plenitud ha de forjar-se en la ciutat, però si el “sistema” democràtic és feble i injust i no deixa al polític sentir-se realitzat, aleshores aquest és víctima del desengany, la frustració i la impotència.
Democràcia és l’art de dirigir el poder (representat políticament) per l’autoritat del poble. Però si la consecució d’aquest art no pot aconseguir la seua finalitat, possiblement s’haja prostituït no sols la política, sinó també el sistema democràtic.

El dia del sufragi universal, aquest “sistema” sanciona amb multes que poden arribar als 120.000€ i arrestos de cap de setmana a tota persona que, prèvia notificació, no acudisca a “presidir” una taula electoral. El protocol de constitució d’una mesa electoral, el seu control i protecció és “sagrat”, el mateix que el recompte de vots. Si hi ha conflicte en dit recompte, el Tribunal de Justícia haurà de resoldre aquest “contenciós electoral” en un període màxim de quatre dies, doncs aquestos recursos són de caràcter urgent i gaudeixen de preferència absoluta en favor de la seua resolució. Totes aquestes disposicions i normes es reconeixen en nom de la democràcia i del “sagrat” vot dels ciutadans. Em sembla perfecte.

Així també, el “sistema” democràtic “impedeix” que qualsevol líder o representant d’un partit polític concret que no arribe al 5% ó 3% del total de vots (en algunes ciutats en són milers) obtinga representació municipal. Aquesta mesura tindria raó de ser si no fos perquè aquest mateix sistema “no impedeix” que qualsevol “subjecte” anomenat trànsfuga al qual ningú no ha votat, siga “dotat” de veu, vot i sou en aquell mateix Ajuntament. El sistema cohonesta (almenys durant l'ínterin de temps que aquest presumeix necessari per aconseguir la seua “particular” finalitat) al trànsfuga tot premiant-lo amb el càrrec de "timoner" d'aquella població, aquesta resta a les seues mans.
I “a les seues mans” moltes vegades vol dir moció de censura. El sistema democràtic permet que les “presumpcions”, les “sospites”, les “imaginacions” i “pressupostos” determinants d’acusacions i condemna contra un govern democràticament constituït tinguen validesa (moral? ética?) per consumar o executar un “canvi radical” de govern tot capgirant la voluntat política de la majoria reflexada a les urnes sense, a més a més, haver d’esperar les sentències judicials que avalen dites acusacions!!

Els programes polítics definixen el concepte socioeconòmic i mediambiental de ciutat que es pretén aconseguir, és allò que es “ven” en unes eleccions i que la ciutadania “encomana” als polítics elegits. Per aquesta raó a la política no se la pot separar de la seua condició ètica.
Nogensmenys, el sistema “permet” que aquesta condició reste en desús quan es manifesta meridianament una acció de govern basada en la “contravoluntat” política d’una gran porció de la ciutadania a través d’un govern trànsfuga que anuncia i pretén actuacions (sobretot urbanístiques) les quals generen un “trauma” social que a la fi desemboca en defraudació general. És un escàndol. A qui beneficien aquestes actuacions? Per què els Tribunals de Justícia sembla que practiquen la dilació en la resolució d'aquestos conflictes donant opció per que les polítiques trànsfugues se n’isquen amb la seua? Per què no són considerats també "contenciosos amb caràcter urgent" en nom de la democràcia? Les “normes teòriques” d’aquest sistema democràtic resten perfecta i immediatament protegides i defensades jurídicament en nom del vot “sagrat” de la seua ciutadania, però “la consolidació”, la “praxi democràtica” que genera aquest mateix “vot sagrat” resta desemparada i susceptible de ser alterada... i presumptament en nom d’un profit alié al bé comú i l’interés general. Ho torne a repetir: és un escàndol!

Hegel deia: “la vida política i la vida pública són diferents i necessiten una mediació”. A més de dos-cents anys d’aquestes paraules encara no s’ha trobat aquest "element agent" mediador. Potser el poder econòmic i el poder mediàtic ho impedisquen?

El polític “conscient” de la realitat se n’adona que la “seua” praxi política escapa a les seues mans, no pot trobar la seua plenitud perquè el “seu” concepte de política no correspon a l’establert pel “sistema” (activitat o conjunt de mitjans competitius destinats a conquerir, mantenir i mantenir-se en el poder) i ha d’evadir-se per poder sentir-se “polític”, “humà”, doncs no té opció de poder “transformar” aquesta societat de pensament mediatitzat, de promeses fantàstiques, instal.lada en el futur i privada de present. Ningú no li fa cas perquè ningú no vol saber res de la noció original de “política”... Ningú!