dimecres, 30 de setembre de 2009

"SIN TETAS NO HAY PARAÍSO" i la seua anàlisi filomàtic.

Sabedors de les calamitats i misèries que sofrix aquest món degut a la desídia dels seus habitants, la qual provocarà una imminent destrucció i mort de tot ésser viu, el Consell de Savis i Erudits dels cinc continents que encara sobreviuen, vàren tenir a bé fer un ínterim en els seus estudis tot deixant a banda les seues fonamentals i urgentíssimes investigacions escatològiques, evidentment, per dedicar-se a deliberar, analitzar i concloure durant 30 dies amb les seues nits, sobre aquesta “màxima” (que dona nom a l'article) esdevinguda en tot un fenòmen social no exempt de misteri cognitiu.

Cal agrair, doncs, l'esforç realitzat per aquestos ínclits i il.lustrats homes, els quals no volgueren continuar amb les seues tasques d'ultratomba sense abans donar una explicació racional i preeminent a aquest excepcional enigma. A continuació expose el text íntegre d'aquest memorable treball:

Nosaltres, el Consell de Savis del Món, davant aquest sobtat “axioma contemporani” i degut a la seua complexa naturalesa, hem hagut de donar tres raonaments per a la comprensió de l'assumpte, a saber, un mític, l'altre filosòfic i el tercer pragmàtic, sintetitzats d'aquesta manera:

El Mite: La referència a les mamelles quan parlem de "paradís" és indiscutible, donat que la seua essència mamària representa gènesi de la nostra raó d'ésser a través d’Hèrcules nadó, doncs, quan aquest li va prémer el pit a la deessa Hera per mamar, degut a la seua força, de sobte hi va eixir disparat un gran raig de llet, una "lletà" que es condensà en forma de Via Làctia, fermentant aquesta en diversitat de galàxies i de tot paradís que viu amb elles. Cal dir anecdòticament que sense les mamelles, l'eterna ciutat de Roma no hagués existit, ni tan sols la nostra cultura, doncs Ròmul i Rem no hagueren pogut sobreviure.

Filosofia: Paradís és la concepció d'un estat de felicitat perduda de l'ésser humà, talment com un món d'il.lusió en el qual un es pot moure independentment de la realitat experimentant un sentiment sense obstacles morals convencionals, un estat idíl.lic on no te cabuda ni la propietat, ni l'enveja, ni l'odi; on el temps és pau i primavera eterna; on homes i dones participen de la felicitat epicuria barrejada de llibertat amorosa sens límits i, per tant, on les mamelles tenen una importància cabdal per poder consumar aquest "quadre" de felicitat.

Praxi: Quina és la finalitat de la filosofia? L'amor per la saviesa a través de la saviesa inherent en l'amor com afany per la vida humana. Així, quan parlem d'amor, d'estima entre persones, hem de tenir en compte que el sexe és la seua máxima expressió, mamelles i palpaments en són el savi "motiu" des d'on "s'agafa" la passió que dona pas al plaer i la felicitat. Diríem, metafòricament, que són com els turons d'un petit paradís bucòlic, verd i particular, donant, a través dels sentits, la calma, satisfacció i relaxació espiritual i serena que tot ésser humà necessita. La història ens dona divins exemples d'aquestes passejades paradisíaques, doncs santedats com Joan XXII i tota aquella nissaga d'homes de Déu que fornicaven eugenèsicament entre cuixes i mamelles, descobriren així aquesta "veritat" que els faria "lliures" i que, segurament, els inspirà per confeccionar “l'ordre sagrat de la tesi” en nom de la salvació de l'home i la societat perfecta.

Així, concloem nosaltres, el Consell de Savis del Món, que les mamelles, efectivament, són un referent necessàri davant qualsevol noció o criteri de paradís, i que aquest "principi" d'inicial misteri, sols es pot desvetllar per la pràctica… Ah! i suggerim la silicona com a solució per aconseguir eixe visat d'entrada al paradís a tota persona amb pit de petit magre.

P.D.- Després d'aquesta revelació, el Consell de Savis del Món es va dissoldre, abandonant a la seua sort l'estudi sobre com afrontar l'ésser humà, ja traspassat, aquell nou estadi. Justificaren aquesta actitud dient que, després d'haver-hi fracassat amb les seues prístines reivindicacions en nom dels drets de la dona, igualtat, solidaritat, respecte i dignitat; després de les seues lluites inútils per la salut moral i en contra del sexisme, havent esdevingut el ritme de la vida humana en un temps prosaic, superficial i va sense remei, el millor que podien fer era no fer res… no s'ho mereix una societat que ven la seua dignitat al mercat de la trivialitat i la nimietat i compra el seu progrés atemptant contra la totalitat d'un planeta del qual en forma part per estar interconectats. Són aquestes les mundanals raons contemporànies d'aquest gènere o concepte de “paradís” que la majoria pretén.

Però, ¡atenció! ¡Aquestos savis són uns hipócrites! El capitalisme els ha pagat aquest “estudi” i altres coses... o què creiueu? ¡Aquestos també es venen!

“Benaventurats aquells que s'evadeixen del sistema, doncs amb ells serà l’experiència del sentir-se humà”