Al darrera hi era la mar del teu port...
un suau vent t'acaronava el cabell
mentre la teua mirada, perduda,
fugida de la realitat, allunyada,
acompanyava el pensament
buscant l'indret solitari, íntim, seré,
potser per esbrinar si aquell teu instant,
si aquell teu moment,
si aquell teu esperit farcit de paisatge,
de pau, de transparència...
si aquell teu espai de claredat i d'alè marí
perduraria per sempre.
Tu ho hagueres volgut,
així actuaves, així respectaves, així ho gaudies, però...
no ha sigut així.Avui lladres i delinqüents
manen del teu poble,
lladres i delinqüents l'han arruïnat.
No ha sigut com tu volies,
i nosaltres, malgrat la nostra voluntat,
res hem pogut fer, avia.
lladres i delinqüents l'han arruïnat.
No ha sigut com tu volies,
i nosaltres, malgrat la nostra voluntat,
res hem pogut fer, avia.
La meua avia al centre. El Fortí, 20 d'Octubre de 1931.
