diumenge, 24 de gener de 2010

ESPERIT

Aquesta força divina i humana, aquest amor que tot abraça, aquest nexe d'unió vital entre pare, fill i univers... origen, humanitat i eternitat. És l'immortal esperit que ens dota de sentiment i acció humana.

Quant hem d'aprendre! Aprendre de la reminiscència d'altres vides de les quals som protagonistes; aprendre del sublim llenguatge del logos, de la paraula; aprendre dels savis missatges del nostre subconscient, aquesta subtil veu d’una Consciència Universal la qual transitem i en participem...

Quanta pulcra essència viu dormida amb nosaltres!

Sols així podrem avançar cap a la perfecció, cap a la puresa, cap a la plenitud… Sols així podrem actuar en aquesta existència com a vertaders humans integrats en la totalitat, doncs solament existeix una causa per la qual som en aquesta vida, en aquest món de dolor, alegries, ansietats i passions:

La superació de la nostra immortal essència, que sols podrem aconseguir mitjançant aquesta senda d'unió i construcció anomenada estima... Vida!

Sentir la presència en l’absència manifesta viure l’esperit, viure l’amor.  ENLLAÇ A VIDA