L'ull del meu sentiment modela amb fets digitals l'espontaneïtat del bé per crear bellesa. Jo ho anomeno art...
Però avui
he vist com
delera l’art,
he experimentat
aquet patiment de l’anhelar.
Poeta de la
bellesa, de la vida,
l’ull del meu
esperit observa
el deliqui del
sentit interpretat,
inspiració,
essència...
plasmada
espontaneïtat
d’aquest do
negligit per la frivolitat.
La mediocritat
ompli profunditats
d’un abisme
revelador
ja farcit de
ments estimbades i captives.
Pou de vacuïtat.
Com usurpeu la
llum de la virtut, bandits?
Cap indici, cap
espurna,
no puc
connectar... com puc trobar-te, art?
Ullprès del teu
afany,
veig com
deleres...
per aquells egregis
dies.