dissabte, 20 de febrer de 2010

IDEA D'EUROPA

En Setembre de 1949, José Ortega i Gasset va donar una conferència a la Universitat lliure de l'aleshores Berlí Occidental amb el títol “De Europa meditatio quaedam” (Meditació d’Europa), posteriorment revisada i ampliada amb el propòsit de procedir a la seua edició en un llibre publicat amb aquest mateix títol.

En aquesta conferència i avançant-se al seu temps, profetitza opinions i punts de vista que avui son realitats del present i propòsits de futur pel que respecta a tots aquells que creuen en la Unió Europea, on els seus fonaments filosòfics i polítics foren magistralment postulats.
Però anys abans, al 1929, en el seu famós llibre “La rebelión de las masas” deia: “L’europeu no pot viure a no ser que s’embarque en una empresa unificadora (...) Sols la determinació de construir una gran nació d’un grup de persones del continent, donaria nova vida als polsos d’Europa. Sols així es podria començar a creure en ella de nou.”

Per a Ortega, l’Europeu és l’hereu de l’home grec, som, doncs, esclaus del destí hel•lènic que, des del segle VII a.C. es constituí com la primera civilització desenrotllada que Europa ha produït, l'Europa de la Ilíada i l’Odissea.

L’ésser humà, segons Gasset, no te naturalesa, sinó història. L’home actual és el resultat dels seus avantpassats i de llurs idees, cal apostar pel canvi continu, sols progressarà qui no està vinculat a allò que ahir va ser, però no sols basta això, el progrés exigeix que esta nova forma supere a l’anterior i s’acumule a sobre d’ella. En aquells temps aristotèlics, l’home d’Atenes se sent sobretot ciutadà d’una “polis” (la “polis”, l’equilibrat sentir-se en conciutadania, havia sigut el centre del discurs politic-filosòfic de Plató i Aristòtil), però alhora també es sabedor que pertany a l’Hèl.lade, el mateix que l’home de Dianium se sent natural de l’esmentada “urbs-civitas” de la Hispània, però conscient que és un ciutadà romà, i així en tot l’imperi.
Amb això, Ortega ens convida a entendre una Europa d’aleshores amb atributs del que hui anomenem Nació:

"S’entenen aproximadament al parlar, adoren alguns Déus comuns i els particulars solen ser homogenis, tenen consciència d’un indeterminat origen comú, etc., així, llengua, tradició i religió juguen el paper de “força socialitzadora”, Europa està, doncs, socialitzada perquè es vivia, baix els blocs dispersos de les seues innumerables ciutats, una certa, precisa i enèrgica unitat".

Hui, a l’aurora del segle XXI, després dels estralls i mortaldats de les guerres, els pobles d’Europa, escapats de les seues ruïnes, viuen sotmesos a un poder públic que sembla intenta mantenir un “equilibri europeu”, consistent essencialment en una unitat dinàmica sorgida de la pluralitat dels seus pobles.
El caràcter unitari de la magnífica pluralitat europea, diu Ortega, és allò que hom podria anomenar “la bona homogeneïtat”, aquella que ja li feia dir a Montesquieu allà pel 1740:

“Europa no és més que una Nació composta de moltes nacionalitats”, eixa sembla ser l’essència d’aquesta aposta per un futur que compartirà un espai polític i econòmic comú on, sense dubte, el naixement d’un bloc econòmic i comercial europeu serà l’única opció per contrarestar l’hegemonia econòmica dels EUA.

Europa farà allò que creu ha de fer, i els seus ciutadans, la gran majoria, així sembla contemplar-ho: unitat, solidaritat, pobles i nacions.


"Ens diferencien les cultures, som diferents; ens uneixen les virtuts humanes, som iguals. Ens adonem d'una gran veritat: el món és bell perquè és divers. Contribuïm a la seua riquesa!"

Pareix haver despertat la raó dormida, una raó vinguda d’aquells pobles del migdia europeu enriquits a través de creences i pràctiques heretades dels hel.lènics, primer, i dels romans, després... Aquells pobles neollatins som avui nosaltres, nacionalitats que volem viure amb llibertat i amb drets, amb respecte i col.laboració en un fi comú: el somni d'un món millor.


P.D. Aquest somni haurà d'esperar. L'Europa de Maastrich s'allunya de les "persones" que conformen els seus pobles, les seues cultures i els seus drets, doncs som víctimes d'un projecte únicament mercantil, nascut per competir econòmicament contra altres potències i, per consegüent, eliminador de qualsevol obstacle a la lliure circulació del capital.

Així, avui, l'any 2010, Europa és corresponsable de la misèria econòmica, ecològica i humana que pateix el món, responsable del deteriorament de les seues polítiques socials (o protecció social) permetent la privatització (norma econòmica imposada per la globalització) progressiva d'empreses i serveis públics així com del deteriorament de drets fonamentals com el dret al treball, vivenda, salari digne i salut pública o garantida per l'estat.

A Europa, fa 20 anys, hi havien 6 milions de persones desocupades, avui hi han més de 23 milions. Tots aquells avantatges socials que a la primera meitat del segle XX aconseguiren les revolucions obreres, estan desapareguent per a més vergonya, deshonra i descrèdit d'aquells partits polítics que teòricament haurien de representar al poble treballador... però, si aquells que "també" financen partits d'esquerra resulta que són amics de membres dels consells d'administració del capital financer i transnacional... si inclús grans empresaris del "mercat" capitalista són "membres" destacats d'aquestos partits, què podem esperar? Ho he dit moltes vegades: l'imperi capitalista, la globalització, les transnacionals i la seua tecnocràcia ha substituït la democràcia.

Els partits polítics ja no hi tenen cap sentit sinó el de servir, uns amb més eficiència que altres, els interessos del "sistema".