dimecres, 3 de febrer de 2010

L'ESTAT BAMBOLLA

versión castellano: http://www.kaosenlared.net/noticia/el-estado-burbuja Entre 1997 i el 2009 s’ha construït a l’estat espanyol 7’3 milions de vivendes, 13’4 per cada mil habitants, més del doble que a EEUU o França.

Per escometre aquesta barbaritat que en qualsevol Estat “normal” s’hagués trigat almenys 30 anys, s’ha hagut de persuadir als bancs europeus venent-los la moto de l’obra pública i poder finançar la “cosa”, “cosa” esdevinguda deute dels senyors promotors que a hores d’ara ascendeix a 324.000 milions d’euros del total de 437.000 milions que monta el deute de liquidesa espanyol (que s’acabaria de pagar, si no hi ha morositat, allà pel 2035).
Per fer-nos una idea, el deute d’Irlanda (el més endeutat d’Europa després d’Espanya) arriba als 169.000 milions, els altres països estan en menys de la meitat.

O siga, en temps del senyor Aznar es va “consentir” que bancs i caixes deixaren aquestos diners (sense cap garantia) a uns senyors que en compte d’invertir en industria (generadora de riquesa) ho varen fer al taulell, tot destruint la diversitat de recursos econòmics, el patrimoni natural de molts indrets, etc. Aquesta és la capacitat i competència en el control i regulació de la política econòmica per part dels nostres polítics, doncs Zapatero tampoc va agafar el bou per les banyes ficant el problema a sobre la mesa, sinó que va continuar gitant-se còmodament al llit que ja estava parat. ¿Com es paga tot açò? ¿Qui ho ha de pagar? ¿Qui és el responsable? ¿Com es resol aquesta situació de gran morositat?

Però allò més greu és que, els beneficis d’unes vivendes “sobrevalorades”, “unflades” de preu (des del 97 fins ara, l’estat ha recaptat 182.000 milions d’euros generats per llurs impostos “usurers”), ha permès al “Gobierno de España” distribuir pressupostos per licitar obra pública, o siga, amb els diners que cada mes es paguen en concepte de préstec hipotecari, s’estan fent voreres o rotondes... ¡Tota persona hipotecada ha de reclamar un títol de propietat en favor d’una participació en l’obra pública de la seua ciutat! I és que, a banda de pagar impostos... ¡també paguem les obres que haurien d’estar finançades “exclusivament” per aquestos!
De cada 1200€ d’hipoteca mensual, almenys 400 ó 500 anaven a finançar les obres públiques. ¡Els preus elevats de la vivenda han servit per pagar l’obra pública! Açò no és un delicte?
Ho hem dit moltes vegades: la democràcia sembla coures als despatxos de quatre empresaris capitalistes en connivència amb els polítics. ¡Fan el que volen amb els nostres diners!

I amb tot açò, el senyor Aznar va dir l’altre dia: "El riesgo para España es extraordinariamente alto. En mi opinión, nunca nadie hizo tanto daño en tan poco tiempo". Continuant el repertori, Zapatero va dir també: “Espanya es un país serio y cumplidor” “La deuda pública española se mantiene 20 puntos por debajo de la media europea”.

I dic jo, a Espanya hi ha vora 1’5 milios de vivendes sense acabar i vora 1 milió més sense poder vendre... si no hi ha mercat, si no ho compra ningú... Què farem? Qui paga tot això? D’altra banda, com es recupera la diversitat de recursos econòmics perduda? Com es recupera l’equilibri socioeconòmic i mediambiental? Produint? Consumint?... I el canvi climàtic? I l’exhauriment dels recursos naturals del planeta? Diga’m vostè.

1 comentari:

Anònim ha dit...

egpaña va bien...