dilluns, 22 de febrer de 2010

XXI


S’ofeguen els innocents
sota l’alè cobdiciós del nou mite,
neguitegen els desheretats
davall l’opulenta ombra del progrés,
agonitzen els savis que ja no troben esguard
trepitjats per l’arrogància tecnològica.

Nous glossadors de futur
anuncien allò que mai no arriba,
i des del meu cim veig passar,
desesperada, bigarrada, equivocada!
tota aquesta multitud pel camí virtual
que l’especialista en felicitat projecta.

Aneu en compte! Aneu en compte!
cride espaordit,
però milions d’ones mediàtiques
entelen l’espai que els cau a sobre.
Se’ls fa la nit al seny. Nit tancada.

Aquella imatge, aquelles paraules...
Miren, escolten, assenteixen, produeixen, consumeixen...
Un dia rere l’altre... el capitalisme...
Demà seràs ric! Seràs feliç! Demà...
Però avui caldrà pactar les morts que hi pertoquen!

Venedors d’avantguarda, de prosperitat.
Assassins de pobles, de cultures, d’estima.
Apòstols de la infàmia, caterva d’iniquitats...
Mireu-los tirats de trage, què parlen?
Es menjen el món mentre vomiten paraules...
I vosaltres, companys, on sou?