versión castellano
“De la mateixa manera que no es pot governar en contra del sistema econòmic-capitalista, tampoc cap polític podrà actuar d’esquena als interessos d’aquells que el sustenten. Serà desestimat.”
Interès general i bé comú esdevenen motius (d’engany) del capitalisme universal: l’home és l’eina de producció i consum en continu creixement que genera progrés i modernitat. La seua felicitat i plenitud és en funció del seu capital i bens materials guanyats en aquesta vida de competició. Tot és objecte de negoci i gira al voltant del benefici econòmic. Es monetitza tot àmbit. La privatització de bens i serveis públics i el control econòmic i financer en mans d’institucions que representen la globalització i el lliure mercat, provoquen precarietat i degradació en els llocs de treball, homicidis laborals, atur, desigualtat, exclusió social, pobresa, injustícia, contaminació, explotació, violació i depredació dels recursos naturals, extermini de pobles i d’espècies, etc.
L’augment de la pobresa i l’atur a Europa en aquestos darrers 20 anys ha segut espectacular, tot un exemple del que comporta aquest “model” polític-econòmic actual.
En aquestes circumstàncies, el paulatí enfonsament dels drets socials aconseguits per la lluita obrera després de la 2ª guerra mundial, és indici de l’anihilament sistemàtic d’ideologies i sentències fins fa poc temps fonament de les polítiques anomenades d’esquerra. 
Els equilibris socioeconòmics dels territoris es dessacralitzen i es trenquen en nom del capitalisme global a través de multinacionals i amb l’ajut i protecció de l’OMC, el FMI i el BM. Els drets humans no existeixen per aquells que són obligats a abandonar les seues terres ni pels que, lluitant i resistint en defensa de la seua terra i cultura mil.lenàries, en són assassinats vilment per sicaris contractats o per exèrcits d’estats totalitaris en tant que els líders mundials i els seus “mass media” (global settler of minds) ens amenitzen amb discursos farcits d’ornamentades al.lusions a la llibertat, la pau, la justícia i els drets dels pobles, alhora que ens alerten sobre el perill del terrorisme internacional que ens amenaça, quina paradoxa! 
La tecnocràcia simbolitza el model polític del capitalisme i la globalització, la indústria armamentística i els exèrcits financen les seues campanyes en busca de la victòria “eleccional” que sotmet o subjuga els pobles en nom del deute extern, el progrés, la uniformitat, unicitat, homogeneïtat burocràtica... en base a una llengua, una cultura, una moneda única, un mercat mundial... i una via pecuària per a les masses impulsives. L’imperi és el “sistema” capitalista. Les seues eines: diner, poder i exèrcit. El seu axioma: "tot ens és objecte de negoci".
La societat benpensant se n’adona de la estupidesa i l’absurditat que representen les ideologies polítiques tradicionals en boca dels seus autoritzats, el desencís de la societat respecte a aquest model de democràcia creix dia a dia: especulació, tractes de favor, prevaricació, transgressió de drets humans, corrupció, mocions de censura, la injustícia de la justícia... en són indicadors d’una democràcia prostituïda, el poble ha perdut el poder! doncs la lluita entre partits ja no és ideològica, sinó esdevé pugna per vorer qui de tots serveix amb més “eficàcia” els interessos del “sistema”, allunyats, per tant, de la condició ètica que representen els programes electorals en els quals confia la ciutadania per autoritzar l'exercici del govern i de la dimensió humana que defineix al polític. 
Davant aquesta dissoluta situació sociopolítica i mediambiental que sofreix el planeta, la humanitat ha de plantejar-ne la necessitat d’abaixar-se’n d’aquest tren temerari de la competitivitat, el consumisme, el creixement continu, l’expansió, l'explotació... Hem d’unir-nos en aquesta lluita per la salvació del planeta, no podem trair a la societat i a nosaltres mateixos col.laborant, alimentant o promocionant el “sistema”..jpg)
Xarxes socials, mitjans de comunicació lliures i independents, associacions, trobades internacionals... hem d’aconseguir crear una consciència global de la realitat que ens empènye a comprendre la urgent necessitat de transformar l’actual sistema d’usos.
Els equilibris socioeconòmics dels territoris han de ser restaurats recuperant l’agricultura ecològica, el desenvolupament rural i sostenible i la sobirania alimentària, tot eliminant les grans superfícies que arruïnen el xicotet comerç de tot gènere. Cal restablir una indústria amb producció ètica que elimine les deslocalitzacions. Dotar de sentit i dignitat el nostre treball diari. Cal rebutjar el militarisme i la indústria armamentística del món, respectar la diversitat i la diferència en nom de les cultures, la convivència, la pau i els drets humans. Cal encetar una política de sobrietat, destinada a viure amb les necessitats reals evitant ser víctimes dinàmiques d’aquest consumisme salvatge.
Partint de l'actual situació, hem d'intentar restaurar l’harmonia entre ésser humà, natura i economia, encara que per aconseguir-ho siga inevitable "tenir consciència" d'un decreixement que comportaria, sense cap dubte, el nostre compromís ferm de renunciar a certes "comoditats" o "plaers".
“De la mateixa manera que no es pot governar en contra del sistema econòmic-capitalista, tampoc cap polític podrà actuar d’esquena als interessos d’aquells que el sustenten. Serà desestimat.”Interès general i bé comú esdevenen motius (d’engany) del capitalisme universal: l’home és l’eina de producció i consum en continu creixement que genera progrés i modernitat. La seua felicitat i plenitud és en funció del seu capital i bens materials guanyats en aquesta vida de competició. Tot és objecte de negoci i gira al voltant del benefici econòmic. Es monetitza tot àmbit. La privatització de bens i serveis públics i el control econòmic i financer en mans d’institucions que representen la globalització i el lliure mercat, provoquen precarietat i degradació en els llocs de treball, homicidis laborals, atur, desigualtat, exclusió social, pobresa, injustícia, contaminació, explotació, violació i depredació dels recursos naturals, extermini de pobles i d’espècies, etc.L’augment de la pobresa i l’atur a Europa en aquestos darrers 20 anys ha segut espectacular, tot un exemple del que comporta aquest “model” polític-econòmic actual.
En aquestes circumstàncies, el paulatí enfonsament dels drets socials aconseguits per la lluita obrera després de la 2ª guerra mundial, és indici de l’anihilament sistemàtic d’ideologies i sentències fins fa poc temps fonament de les polítiques anomenades d’esquerra. Els equilibris socioeconòmics dels territoris es dessacralitzen i es trenquen en nom del capitalisme global a través de multinacionals i amb l’ajut i protecció de l’OMC, el FMI i el BM. Els drets humans no existeixen per aquells que són obligats a abandonar les seues terres ni pels que, lluitant i resistint en defensa de la seua terra i cultura mil.lenàries, en són assassinats vilment per sicaris contractats o per exèrcits d’estats totalitaris en tant que els líders mundials i els seus “mass media” (global settler of minds) ens amenitzen amb discursos farcits d’ornamentades al.lusions a la llibertat, la pau, la justícia i els drets dels pobles, alhora que ens alerten sobre el perill del terrorisme internacional que ens amenaça, quina paradoxa! La tecnocràcia simbolitza el model polític del capitalisme i la globalització, la indústria armamentística i els exèrcits financen les seues campanyes en busca de la victòria “eleccional” que sotmet o subjuga els pobles en nom del deute extern, el progrés, la uniformitat, unicitat, homogeneïtat burocràtica... en base a una llengua, una cultura, una moneda única, un mercat mundial... i una via pecuària per a les masses impulsives. L’imperi és el “sistema” capitalista. Les seues eines: diner, poder i exèrcit. El seu axioma: "tot ens és objecte de negoci". La societat benpensant se n’adona de la estupidesa i l’absurditat que representen les ideologies polítiques tradicionals en boca dels seus autoritzats, el desencís de la societat respecte a aquest model de democràcia creix dia a dia: especulació, tractes de favor, prevaricació, transgressió de drets humans, corrupció, mocions de censura, la injustícia de la justícia... en són indicadors d’una democràcia prostituïda, el poble ha perdut el poder! doncs la lluita entre partits ja no és ideològica, sinó esdevé pugna per vorer qui de tots serveix amb més “eficàcia” els interessos del “sistema”, allunyats, per tant, de la condició ètica que representen els programes electorals en els quals confia la ciutadania per autoritzar l'exercici del govern i de la dimensió humana que defineix al polític. Davant aquesta dissoluta situació sociopolítica i mediambiental que sofreix el planeta, la humanitat ha de plantejar-ne la necessitat d’abaixar-se’n d’aquest tren temerari de la competitivitat, el consumisme, el creixement continu, l’expansió, l'explotació... Hem d’unir-nos en aquesta lluita per la salvació del planeta, no podem trair a la societat i a nosaltres mateixos col.laborant, alimentant o promocionant el “sistema”.
Xarxes socials, mitjans de comunicació lliures i independents, associacions, trobades internacionals... hem d’aconseguir crear una consciència global de la realitat que ens empènye a comprendre la urgent necessitat de transformar l’actual sistema d’usos.Els equilibris socioeconòmics dels territoris han de ser restaurats recuperant l’agricultura ecològica, el desenvolupament rural i sostenible i la sobirania alimentària, tot eliminant les grans superfícies que arruïnen el xicotet comerç de tot gènere. Cal restablir una indústria amb producció ètica que elimine les deslocalitzacions. Dotar de sentit i dignitat el nostre treball diari. Cal rebutjar el militarisme i la indústria armamentística del món, respectar la diversitat i la diferència en nom de les cultures, la convivència, la pau i els drets humans. Cal encetar una política de sobrietat, destinada a viure amb les necessitats reals evitant ser víctimes dinàmiques d’aquest consumisme salvatge.
Partint de l'actual situació, hem d'intentar restaurar l’harmonia entre ésser humà, natura i economia, encara que per aconseguir-ho siga inevitable "tenir consciència" d'un decreixement que comportaria, sense cap dubte, el nostre compromís ferm de renunciar a certes "comoditats" o "plaers".Abnegació, sacrifici... difícil, dur, però no hi ha altra alternativa si volem salvar el planeta i l'esperit humà, si volem transformar aquesta societat.
