dilluns, 10 de maig del 2010

PLÀ RABASSA O L'ART DE FER RABASSES

A Febrer de 2003, Enrique Ortiz (màxim accionista de l'Hèrcules C.F.) presenta, entre altres, la seua proposta d'urbanització del Pla Parcial Rabassa, uns 4 milions de m2 i 15.000 vivendes (parlem d'unes 45.000 persones, equivalent a la població d'Elda), la qual fou adjudicada l'Abril de 2005 amb els vots del PP i del PSPV d'Alacant (amb el vot en contra d'EU, que sempre l'ha considerada insostenible, tot exigint la protecció de l'espai natural de les llacunes de Rabassa).
A l'estiu de 2009, el Consell dona el vist i plau al projecte després de retallar-li 1.500 habitatges, tanmateix, a finals d'aquest mateix any, el Tribunal Superior de Justícia el deixa suspès cautelarment en base a un recurs contenciós-administratiu de la Delegació de Govern en València, argumentant la manca de recursos hídrics per garantir llur abastiment a més del fet que aquest Pla Urbanístic hauria segut aprovat al marge d'un PGOU que porta anys en tràmit.

Al respecte, l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, justificaria la seva tranquil.litat davant un projecte aprovat per la mateixa Generalitat, garantint així, segons ella, la legalitat d'aquest. A més a més, alertà del perill que la multinacional sueca IKEA abandonés les seues instalacions previstes en aquell indret (aquesta empresa ja te signat un contracte amb el consegüent pagament d'uns terrenys junt l'autovia: 131.000 m2 de superfície, el que comportaria un dels majors centres comercials d'Europa) havent de reintegrar-li el diner invertit.
L'equip de govern municipal del PP alacantí sembla tenir clar que aquesta sentència del TSJ quedarà finalment sense efecte en tant que aquest projecte del Pla Rabassa quede inclòs al nou PGOU que s'espera aprovar al llarg de 2011, donant per suposat que la planta dessaladora de Mutxamel, la qual abastirà les preteses més de 40.000 persones, haurà entrat en servei. "És qüestió de temps", sentencien.

El paratge de les Llacunes de Rabassa resta situat al nord-est de la ciutat d'Alacant, entre el Fondó de Piqueres, el Hondón Bueno, la Torreta, el Toll, i rodejat pel Pla de lo Boix, els Margefons, el Fondó de lo Plater i la Rabassa. Trobem també la Lloma Alta dels Galls, el Pla de la Cova o la Lloma de l'Espart. Tot forma part de la Serra de Fontcalent.
Les llacunes de Rabassa estan formades per tres llacs pseudo-naturals d'uns 30.000m2 de làmina d'aigua, dos petits llacs naturals i tolls d'aigua de xicotetes dimensions distribuïts per les zones més baixes erosionades per la depressió. És un ecosistema únic en un paisatge quasi desèrtic d'una importantíssima riquesa geològica.
Resulta "curiós" que l'any 2002, l'Ajuntament d'Alacant i la seua àrea d'urbanisme, considerà objecte de protecció especial aquest paratge, tot pretenent convertir aquesta zona en el pulmó verd d'Alacant (avui la iniciativa urbanística més ambiciosa de la història d'aquesta ciutat). Més "curiós" encara és que la nostra estimada "Conselleria", després d'aprovar la Declaració d'Impacte Ambiental del susdit Pla, ho considere "exemple d'urbanisme ambiental i sostenible"

Construir ràpidament una ciutat (millor dit: macrourbanització)en nom de la modernitat, el progrés o el turisme, on sobtadament restarà poblada per milers d'ànimes, és un atemptat contra la naturalesa de les coses, una violació o agressió als ritmes naturals i als seus vincles (diversitat, ecosistemes).
Una ciutat no es construeix, sinó que és creada contínuament al ritme del viure i l'actuar a través de la integració, complexitat i harmonia inherents del sentir-se connectats amb la terra: "habitar".
La ciutat és el resultat cultural més important i dinàmic que crea l'acció humana, aquest espai on es procura la convivència d'éssers vius sota un equilibrat model d'hàbitat.

"L'art de gestionar la vida pública amb la finalitat d'aconseguir el bé comú o felicitat del ciutadà", "l'art de la convivialitat", aquesta "activitat que ha de reintegrar l'ésser humà en l'harmonia activa del seu ecosistema", és el que hauríem d'anomenar "política". Aquell que ha de governar i sentir-se governat, que ha de ser ciutadà i ciutat, que ha de considerar-se part d'un tot i gaudir d'una "dimensió humana" i global, és el que hauríem d'anomenar "polític". Així, vist el resultat socioeconòmic i mediambiental no sols al nostre territori, sinó també del planeta, podem afirmar que les paraules "política" i "polític" han sigut despullades de la seua noció original.

Quan els partits polítics resten presumptament en mans d'empresaris, l'ànima de la política es desvirtua monetitzant tota actuació. Quan l'urbanisme esdevé cabdill i jutge de tots els afers polítics d'una ciutat, aleshores podrem dir que la política, amb perdó, s'ha prostituït.

A Dénia, per exemple, la negativa del govern democràticament elegit (PSPV-BLOC) davant una actuació urbanística encara més agressiva (18.000 vivendes a Les Marines i 1350 xalets de luxe a l'únic pulmó verd que ens queda a Les Rotes), ha resultat nefast per la voluntat majoritària de la seua ciutadania: una repugnant moció de censura mitjançant un trànsfuga socialista ha fet mofa de la democràcia i l'estat de dret.

I dic jo, què pintem els ciutadans tot i el nostre vot "sagrat" en nom de la democràcia?
Un no sap si plorar o riure's.