dijous, 10 de juny de 2010

LA VEU DELS NOSTRES MÒBILS

                                     

Aquells xiquets moren esgotats, ofegats, soterrats a les llorques claustrofòbiques del coltan. Turbes famèliques vingudes de contaminades i estèrils terres (abans fèrtils) pels desastres mediambientals provocats per l’explotació mineral, acudeixen esclaus al reclam de la tecnologia... milers d’ells acaben allí els seus dies.
Dos xiquets esclaus moren per cada quilo de mineral, la mà que recull el fruit dels occits en cobra 10 dòlars... demacrada mà que demà ha d’agonitzar sense remei en aquell jorn dels miserables.




Fam, desnutrició, sida, malària, tuberculosi... guerra de guerrilles, d’ètnies, armament...mercat, multinacionals, corrupció, contraban...
Des de 1998, a la República Democràtica del Congo han mort més de 5 milions de persones. El país és ric en mines de coure, cobalt, estany, urani, or, diamants, wolframita, però, sobretot, en coltan, doncs posseeix gairebé el 80% dels recursos mundials d’aquest mineral.
És la “matèria prima estratègica” per excel.lència, primordial per la fabricació de les noves tecnologies: mòbils, ordinadors, naus espacials, etc.

Les grans potències occidentals competeixen amb Xina per l’explotació “legal” del coltan. Amb un 30% de benefici per l’estat del Congo, Xina guanya la partida, i comença l’aldarull a l’imperi empresarial dels amos del món: no es pot permetre que aquest país controle l’explotació d’aquest mineral en detriment d’europa i els EUA.
Entren en joc els cabdills de la guerra: Nkunda, un general rebel tutsi, sembra el terror  amb el suport del president de Ruanda (que junt Uganda envaïren el Congo l’any 98), país que rep l’ajuda d’EUA, França, Bèlgica, Holanda o Regne Unit (aquest darrer va concedir el 2008 una ajuda de 470 milions de lliures).

Pobles i aldees saquejats, incendiats; dones i xiquetes violades; degollacions, tortures... 800.000 persones massacrades cada any en silenci,  més de 1.300.000 desplaçats. Nacions Unides investiga i conclou que aquesta és una guerra dirigida per multinacionals, “exèrcits d’empresa”  que s’apropien dels metalls de la zona, com Anglo-Amèrica, De Beers, Standard Chartered Bank y cent corporacions més acusades de saquejar el Congo mitjançant la finançació de la guerrilla: armament a canvi del mineral.
Els 20.000 cascs blaus de l’ONU enviats a la zona no poden fer res per defensar la població, inclús hi ha qui els acusa d’estar donant suport a les tropes de Nkunda.

Les màfies internacionals del capitalisme actuen per saciar l’ambició de domini del mercat d’un nou material tecnològic que ja val més que l’or.
Alcatel, Dell, Ericson, HP, IBM, Motorola, Nokia, Siemens, Hitachi, Intel, Nec, Sony, etc., s’alimenten de coltán.

Mentre l’ONU envia “observadors”, el Congo es parteix a trossos per ser dominat per l’imperi.

Mentre l’anterior dictador Mobutu (ja mort) gaudia en algun dels 72 paradisos fiscals de 4.000 milions de dòlars furtats, el Congo, ara sota el govern de Kabila, continua sense medicaments als hospitals i la gent es mor de fam i malalties, sobretot xiquets.

¿On són els drets humans? Això si! Cuba, on cap xiquet dorm abandonat als carrers, transgredeix els drets humans per mantenir presos polítics! país que és víctima d’una campanya mediàtica sense precedents per part dels mitjans de comunicació al servei del capitalisme (7 empreses controlen més del 70% dels mass-media del món).

Són les mateixes empreses que amaguen les massacres, les injustícies i el terrorisme al servei del lliure mercat i la globalització.

Ara mateix em sona el mòbil... no sé, però em costa d’agafar, potser la consciència.


1 comentari:

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

Acaben de publicar un llibre interessant d'en Joan Carrero, que et podria interessar:

"Africa, la madre ultrajada"

Aquí en tens la fitxa de l'editorial:

http://www.edmilenio.com/ESP/llibre_milenio2.asp?id=2&id_llibre=419