Ínclits ciutadans! adoneu-se'n que som al segle XXI i encara es porten a terme indignes espectacles propis d'egregis amfiteatres en temps de Neró.
A la classe política ens agrada fer ostentació del grau de democràcia aconseguit i de lleis que protegeixen el respecte als drets humans i el dret a la vida de tot ésser viu. Tanmateix, és aquesta civilització i no altra, la que continua oferint “espectacles” amenitzats cruelment amb el martiri i mort d'un ésser viu, amb la tortura i sofriment, Oh, Minos! rei de Creta, del bou, símbol del teu culte. Ni tu mateix, que governares amb bondat i justícia inspirat pel mateix Zeus aplega-núvols, t’atrevires a sacrificar aquell bou que Posidò t’envià des de la mar, doncs gran era la seua bellesa!
Vingueu ara i aquí, Oh, tendres Gràcies i Muses adorables! i digueu, davant tots nosaltres, en “quína espècie de trànsit” es troba aquell "torero" que resa davant la imatge de la seua deïtat anomenada “Virgen de la Macarena” (exemple de bondat i misericòrdia) i mare del seu Déu, abans de sortir a fer la “faena”.
Digueu-me també què hi ha de “sentit humà” dintre la seua ment quan aquest “matador” la pren per protectora i patrona d’un acte repugnant i bàrbar... Quina ofensa tan gran a la deïtat! Oh, Trajà! que les teues columnes facen virtuosa justícia caient a sobre d’eixes ànimes iniqües!
Comença l’acte immoral, dignes ciutadans, amb el “picaor y las banderillas” a toc d'orquestra, i mentre la sang de l’infeliç animal brolla com un riu vessant-se a l’arena del circ... mentre l’arpó esgarra impassible la pell de l’animal a cada moviment entre crits de “olé” i “olé”, volta i revolta la desventurada bestiola perseguint el drap vermell que el portarà, ja esgotat i mandrós, a l’horrible mort de la “estocada” final, caiguent a terra amb l’última glopada de sang que arrancarà els aplaudiments dels espectadors.
I encara no contents amb aquest procedir i per a més oprobi i ignomínia, Oh, rei Minos! d'allò que representa la teua civilització, s’atrevixen a tallar-li les "orejas y el rabo" per oferir-les al públic com a trofeu, segurament, dic jo, en honor i homenatge a “l’edat del Ferro” (per allò de l’espasa), tot voltant el circ a mans alçades i sostenint aquestes les parts esquarterades després de la “corrida” entre la hilaritat i l’emoció del públic, un públic que no repara en festejar aquesta crueltat inhumana i salvatge que clama al cel.
Oh, Apol·lo, fill de Zeus! llança les teues fletxes als homes que ofenen els Déus i envia Ariadna que guie els bous a recer a l’illa de Trinàcia on el deu Sol en tinga cura d'ells. Digues-li també a Teseu que desfasa el laberint que hi ha a la ment de qui actua tan salvatgement!
Digueu-me, ciutadans: en consciència, podeu considerar una festa cultural, un art, aquestes exhibicions? Potser us cregueu la fal·làcia per la qual creuen els amants dels “elementos” que si no existira el món del “torero” els bous no hi tindrien raó de ser? Potser cregueu que els Déus han creat el bou “exclusivament” pel torero?
Oh, Èsquil, il·lustre atenès! Ni tu mateix series capaç d’escriure una tragèdia que guanyés en crueltat aquesta realitat!
Felicitem, doncs, a les Illes Canàries i a la mil·lenària nació Catalana perquè, en nom dels principis humans, en nom de la veritable civilització, han condemnat i prohibit per sempre aquestos espectacles denigrants impropis d’una societat que s’autoproclama democràtica, culta, solidària, noble i respectuosa amb tot l’àmbit que l’envolta, perquè, ja per acabar el meu discurs, us diré aquesta expressió:
Cap persona que maltracte qualsevol animal es pot dir que te amor per la vida, i encara més si l’acte vil comporta l'espectacle.
