dissabte, 7 d’agost del 2010

POBLE NOU DE BENITATXELL: I ARA QUÈ?


El Poble Nou de Benitatxell havia segut un poble eminentment agrícola fins que, com molts altres, l’arribada del turisme va desplaçar aquestes activitats en favor del taulell i els sectors secundaris i terciaris.

Des dels anys 70 fins avui, entre Plans Parcials i Sòls Rústics d’Interès Comunitari, s’han qualificat gairebé 8 milions de m2, a més, el nou PGOU en tràmit en contempla vora 1 milió més, és la fi de l’agricultura, marginada i condemnada a ser mer testimoni històric d’un cultiu autòcton tradicional tot garantint, en qualitat de “reserva”, petites zones com el Tossal Gros (fins ara, zona utilitzada per abocar el fem).



Les Fonts, Calistros, Golden Walley, Pueblo Alcasar, El Madroñal, Valle del Portet, Els Molins, La Lluca, Racó de Nadal, Cumbres del Sol... són el resultat d’un model de gestió especialitzat en un turisme de residència conseqüentment responsable de la degradació del territori.


Dels 5300 habitants de Poble Nou, 3600 són forànis o comunitaris. Sols a la macrourbanització Cumbres del Sol hi pernocten més de 3000 persones. Aquest complexe residencial, planificat i aprovat l’any 1975 (encara vivia Franco, el poble tenia 1445h.) per la constructora benissera VAPF i ratificat en el seu pla urbanístic pel govern socialista de Juan Lerma, es desenvolupa sobre els penya-segats i vessants del Puig Llorença (topònim tradicional pràcticament desaparegut per interessos comercials) en un dels paratges naturals més bells de la Mediterrània a 445 mts. d’alçada.

Amb més de 100 Km. de vials que inclús trepitgen el mateix cim del Puig, aquest experiment urbà que atempta contra l’ordre de la natura, acull desenes de xalets que pengen en precipicis de més de 100 mts. Són 4 milions de m2 on es consentix, amb el vist i plau del Consell, desenrotllar nous sectors reparcel.lant barrancs i tàlvegs: el “negoci” continua. S’estima que caben al voltant de 5000 xalets... si, el “negoci” continua, però, per a qui?


Així doncs, la costa tampoc no es salva. Benitatxell no tenia platja hi havia que fer-la en nom del turisme, solució: dinamitar un penya-segat per “construir-la” tot habilitant un accés des de “Las Cumbres del Sol”. Avui, la “platja” del Moraig és víctima any rere any dels temporals, l’últim d’ells, aquest mateix any, ha destruït totalment l’aparcament també artificial, a banda dels despreniments de roques malgrat les xarxes de filferro col.locades per Costes.


L’intent per part de la mercantil “Real Club Náutico Pesquero y Deportivo de Benitachell S.L.” de voler construir un port esportiu en aquesta ubicació litoral (segurament amb la dinamita que en va sobrar), d’altra banda, protegit mediambientalment com a LIC per la Unió Europea, amenaça el futur d’aquest paratge, i més quan els components de l’equip de govern ho considera “beneficiós” pel poble... beneficiós! ja estem com sempre.


Al Poble Nou hi ha 11 nuclis urbanitzats dispersos, l’any 2006 el Consistori va recaptar en concepte d’impostos de construcció i obres uns 900.000 euros, en 2009 varen ser només 30.000. Avui es recapta més amb sancions de tràfic que amb llicencies d’obra. Entre contribucions i fem s’ingressen cada any vora 1’8 milions d’euros.


Però, el dia que s’haja d’adobar els kilomètrics vials del Puig Llorença, o que, davant l’augment del seu veïnat, es reclame un Centre de Salut, reten de Policia o la millora d’altres serveis com la recollida de fem, aigua potable, accessos, etc.... ¿podrà el Consistori fer front a aquestes despeses?


Una de les manifestacions més conflictives que s’han viscut va ser l’ocorreguda l’any 1987 convocada per ecologistes en contra de l’urbanització del Puig Llorença i la VAPF. Pràcticament la totalitat de veïns de Poble Nou estaven a favor de la constructora... va haver-hi moments de molta tensió.


Així, fins avui, les urnes del poble han parlat en favor d’aquest model de política basat en la proliferació d’urbanitzacions com a motor econòmic... ¿de constructors i promotors?


Grans urbanitzacions i apartaments que agredeixen, massacren i mutilen litoral i muntanyes causa de l’especulació de la terra, Terra Mítica, Ciutat de les Arts, Fórmula Ι, America’s Cup, Volvo Ocean Race... ¿és aquest el model de progrés i felicitat per a un poble valencià que alhora va perdent dia a dia el seu patrimoni, la seua identitat, la seua cultura o respecte a allò sagrat i inmanipulable que hauria d’estar en comunió amb la nostra dignitat?


S’usurpa, es corromp, es devasta en nom d’un progrés el qual no te cap sentit davant la vida. Molts d’aquestos polítics, servils d’empresaris capitalistes amb patrocinats mitjans de comunicació, súbdits d’aquest complex tecnocràtic globalitzat en mans d’uns quants poderosos que anomenem “sistema”, aquestos polítics, dic, han abandonat l’esperit humà, aquesta força de l’amor que uneix totes les coses. No són polítics! No ho poden ser! No poden estimar aquesta terra!


Si, em destorba vorer tots aquestos despropòsits que torben la meua plenitud i felicitat, criteri que em fa pensar que la democràcia ha estat "democràticament" ferida de mort.


¿Quin món quedarà pels nostres fills i nets? ¿Ens ho hem qüestionat? No ho sé... sembla que fins i tot la capacitat reflexiva d’aquesta societat resta en dubte.