dimecres, 29 de setembre del 2010

ESPECULACIÓ I PODER: LA BÈSTIA


“Els reglaments no són ètics amb la llei perquè aquesta tampoc ho és amb la justícia. Llei i justícia no es coneixen, per aquesta causa, els justos són desestimats en les institucions que regeixen  el sistema socioeconòmic capitalista que pateix la humanitat”

Els pobres, desheretats i espoliats, aquestes persones (mils de milions) víctimes d’un sistema capitalista i democràtic que explota sense escrúpols fins l’últim racó d’un planeta objecte de negoci, es troben amb murs, patrulleres o policies que els impedeix el pas quan intenten sobreviure buscant un món millor. Són tractats com a delinqüents, molts moren en la seua odissea, altres, la majoria, són retornats a la seua misèria.





Tanmateix, pel diner no hi ha fronteres. Les operacions financeres que mal-governen aquest món, aquestes accions borsàries que es compren o es fiquen a la venda a la velocitat d’Internet, fan que l’individu especulador puga tenir tota la seua fortuna a Madrid pel matí i a Nova York per la nit, havent guanyat en aquest interval milers de dòlars.

També bancs i caixes d’estalvi cotitzen en borsa, especulen, aquestes últimes, que haurien de dedicar-se a l’obra social sense cap afany de lucre, dediquen el 60% dels seus beneficis a especular.

Grans empresaris del petroli, dels mass-media, farmacèutiques, químiques, automòbil, armament, banca, que financen “democràticament” la xarxa de partits polítics del món i promocionen els seus líders, aquestos personatges, inclosos comissaris de comerç i ex-secretaris de l’OTAN representats al G-20, FMI, BM, OMC... aquesta selecta “societat”, dic, són components del Club Bilderberg, veritables directors de la “fulla de ruta” del planeta.
Bill Clinton, Tony Blair, Kofi Annan, Obama, han sigut elegits, examinats i autoritzats per aquest club de poderosos del món abans de presentar-se públicament en societat.

Si avui el Sr. George Soros (que va desbancar la lliura anglesa embutxacant-se més de 1000 milions de dòlars l’any 94 amb la seua jugada) i el seu grup d’especuladors de Wall Street són visitats per jefes d’estat per negociar deute públic; si la “taxa tobin” (un impost a l’especulació) no s’ha pogut aplicar; si els governs (amb permís de l’imperi financer) donen bilions de dòlars als seus bancs quan tenen pèrdues per no haver-los eixit be les seues pràctiques especulatives i usureres; si cap govern s’oposa a l’especulació o, més a prop, si el Ministeri d’Hisenda espanyol no vol investigar les fortunes amagades a Suïssa que suposen la major part del seu frau fiscal (uns 80.000 milions d’euros)... si passa tot açò, dic, és perquè qui marca la dinàmica social, econòmica, mediambiental i política del planeta són aquestos individus poderosos dels quals hem parlat. Sense dubte, tenen el món a les seues mans alhora que de les seues boques eixen aquestes tecnocràtiques paraules que simbolitzen l’actual democràcia: “creixement”, “competitivitat”, “expansió”, “productivitat”, “consumisme”, “velocitat”, “progrés”, “prosperitat”, “futur”... un model polític que explota al límit els recursos naturals del planeta destruint els ecosistemes, devastant el territori, contaminant, exterminant les espècies i portant la misèria i la mort a milions d’éssers humans cada any.

Quan veig a un líder polític, davant aquesta crisi, dir en els seus discursos que “anem a recuperar la competitivitat, la producció, el creixement”, no sé si plorar o riure, ¿creuran que sóc estúpid? L’actual model de política ja ha esgotat la seua credibilitat!


Aquesta societat necessita urgentment d’un canvi radical en la manera de vorer i entendre el món, una ascesi del esperit humà que ens reintegre en l’harmonia activa de la vida, vivint al seu ritme com a part d’un tot, sols així podrem entendre que per superar aquesta greu crisi econòmica, ecològica, social i humana (de valors), sols hi ha un únic camí: el decreixement econòmic començant per la sobrietat en el consum; el repartiment del treball; una banca ètica; la solidaritat; l’eliminació gradual de la indústria armamentística, la despesa militar i els exèrcits; l’extermini immediat de les guerres; l’eliminació a molt curt termini dels combustibles fòssils; l’emancipació d’aquest model de sistema tecnològic i el diàleg intercultural entre la diversitat de pobles del món o integració mútua com a vertadera experiència de coneixement i de pau que elimina la distinció entre països desenvolupats i subdesenvolupats. L’ésser humà no és un ésser a desenvolupar ni la seua vida una competició.

Polític és la dimensió humana de la política, aquells que així actuen, comprenen el gran repte que representa transformar aquesta realitat, però, com he dit al principi, són desestimats pel sistema... tanmateix, no hi ha cap, absolutament cap altra alternativa.

El planeta ens ha mostrat els seus límits.