dijous, 21 d’octubre de 2010

ALACANT. GOLF I FORMIGÓ


Vora un milió de turistes aficionats al golf rep l’estat espanyol cada any. Aquest tipus de turista te una bona capacitat adquisitiva: s’allotja als hotels de 4 i 5 estrelles del voltant dels camps, generant unes despeses d’entre 200-250 € persona/dia (tres ò quatre vegades més que un turista de sol i platja). Aquesta activitat genera cada any a l’estat espanyol uns 3.000 milions d’euros, així doncs, no és d’estranyar que el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç haja vist amb bons ulls la proliferació de camps de golf com a factor de desenvolupament, dinamització i desestacionalització del turisme.




Dels 33 camps de golf que hi ha al País Valencià, 20 d’ells (la majoria de 18 forats) corresponen al conjunt de les comarques alacantines amb més de 10.500 federats. El desenvolupament de la pràctica del golf ha vingut determinat per l’expansió de l’activitat immobiliària. Durant la dècada 1997-2007 es construïren a les nostres comarques més de 360.000 vivendes, moltes d’elles gràcies a l’acompanyament de projectes de camps de golf en sòl rústic, però, aquesta activitat, és sostenible, responsable i respectuosa amb el medi?

El consum d’aigua d’un camp de 18 forats (50 ha.) gira al voltant de 1.500.00- 2.200.000 de litres d’aigua al dia (hivern-estiu), 730.000.000 litres/any, abastiria una ciutat d’uns 12.000 habitants. Les aigües subterrànies de qualitat en què es reguen alguns camps (d’altres amb aigües residuals depurades, la majoria tractades de forma no adequada, més salines i amb gran quantitat de sulfats i amoni entre d’altres, nocives, per tant pels aqüífers),  junt a les poques precipitacions on es depèn de forma més significativa dels aqüífers, són un atemptat contra la “cultura de l’aigua”, encara més quan hi ha grans pèrdues per evaporació degudes a un clima que no li és adient. La construcció de camps de golf representa un atemptat al medi, doncs són instruments de destrucció de la natura i depredació de recursos naturals el qual l’impacte ambiental  és traumàtic, ja que es necessita molt de sòl per “passejar la bola”.
D’altra banda, la “guerra química” (plaguicides, fertilitzants i d’altres) és un factor nociu que intenta matar totes aquelles herbes que creixen de forma natural i, “de pas”, mata també la xicoteta fauna superficial o soterrada provocant la contaminació d’aigües subterrànies.
Però l’impacte social no és menys greu, aquestos projectes solen anar acompanyats amb promeses de llocs de treball mentre la realitat ens diu que la gran majoria d’aquestos llocs de feina són temporals i precaris, “els duros” se’ls emporten els de sempre: constructors, promotors, cadenes hoteleres internacionals i estat, a més a més, aquestes grans urbanitzacions de centenars de cases al voltant de xicotetes poblacions, provoquen un impacte sociològic amb les relacions entre les persones que poden portar a la pèrdua d'identitat cultural en veure’s aquestes envaïdes “de sobte” per una munió de gent d’una altra cultura i costums, una espècie de “shock social” accentuat per la tradició que la Generalitat té en allò que refereix a la ràpida dotació d’infraestructures i polítiques d’integració necessàries per solucionar aquestos problemes.

Però, malgrat el nostre litoral colonitzat pel formigó, muntanyes urbanitzades o PAIs que han arruïnat la agricultura... malgrat la crisi que patim, els plans generals de 94 municipis al País Valencià, projecten la construcció de més de 870.000 vivendes, poblacions com El Campello o Requena doblarien la població actual, alguns pobles petits  veurien multiplicada la seua població per 25.
No és d’estranyar que durant la presentació de ‘”La Estrategia Territorial de  la Comunidad Valenciana 2010-2030”, l’ínclit D. Alfons Rus, acompanyat per Cotino, digué: “invertir en camps de golf crea riquesa, s’ha de veure i cal reivindicar-ho amb el cap molt alt”, “és un turisme de qualitat”, “ací ens han demonitzat per l’aigua, per això estem peleant  pel transvasament de l’Ebre, i quan este es faça, hi haurà aigua pels camps de golf perquè sobrarà, i amb esta aigua sobrant farem els camps de golf que ens facen falta”.

Sembla ser que el Sr. Rus i companyia han fet cas de l’estudi que va fer la Universitat Miguel Hernández d’Elx, segons el qual són viables 33 camps de golf més a les nostres comarques en l’horitzó de l’any 2020, evidentment, al darrere de tot açò hi ha la construcció de més i més urbanitzacions.

Continuar servint els interessos del capital, sembla ser la finalitat dels governs per sortir de l’actual crisi en aquesta època privada de futur on sols hi ha un amo i senyor: els mercats.

L’agricultura, la ramaderia, la indústria, aquesta diversitat de recursos econòmics perduda, la destrucció del nostre patrimoni natural, ecosistemes, contaminació, extermini d’espècies... quin futur els espera als nostres fills?

“Quan la cultura, les tradicions, les festes, s’instrumentalitzen en nom del negoci turístic; quan allò que hauria de preservar-se per estima a la identitat és lliurat a la sort dels interessos urbanístics, aleshores l’essència i la integritat abandonen la raó d’ésser i la raó d’ésser s’allunya de nosaltres deixant-nos un demà privat de plenitud, d’autenticitat i de Vida”.

“No sols de pa viu l’home... no sols del taulell i l’oci ha de viure la política”.