dimecres, 6 d’octubre de 2010

FRANCISQUET: DISCURS 9 D'OCTUBRE

                   

Valencians i valencianes:

Hui, en este Sacrosant dia de la paraula valenciana, (l’atre dia ho vaig ir en castellà perquè no era 9 d’Octubre), vull deixar clara una cosa: sóc un home honest, honrat, íntegre i religiós... si! religiós! no m’avergonyís dir-ho.
Quede clar, que si la política s’ocupa de treballar i gestionar el bé comú, la religió també! per això vaig anar a Compostela, a col.locar-me amb el “botafumeiro” i embotornar-me d’amor, per això, valencians i valencianes, vos vull un ou!


I és eixa estima la que em fa conscient dels pecats de l'infern, per això no puc consentir que a les nostres escoles ensenyen eixes llicències sexuals que porten a la perdició de les ànimes.
És este amor catòlic el que em dona fortalesa per afrontar eixa vil i enverinada campanya contra la meua persona respecte dels ditxosos trages, (per això hui he vingut aqui abillat amb saragüell i xupetí) ... ché, nano, ¿por dónde íba? Ah, si!... com deia, jo, un home que sols dispossa de 900 euros al banc, mig pis i un auto vell... collons! ¿qui hi ha de més pobre que jo? ¿com s’atreveixen a vilipendiar-me d’eixa manera? A mi, que vaig a missa tots els dies!
Però, anem a deixar este tema, que em dona molta fabra... ché, perdó! volia dir febra.

Si un dia com hui hi ha quelcom del que estar orgullosos, (i no estic parlant de les millores internes als barracons escolars, ni tampoc de l’èxit en la gestió privada dels hospitals públics, ni dels milers de milions d’euros que farem efectius el proper 28 de Desembre per activar la llei de dependència i per altres noves infraestructures reservades pels serveis socials, etc.), si, com dic, nosaltres hem d’estar orgullosos de algo, (això de “quelcom” sonava a català, perdoneu), no és altra cosa que d’allò que fins hui ens ha portat la modernitat, la prosperitat, l’avantguarda i, ¿per què no? la felicitat de totes i tots els valencians... estic parlant del motor econòmic de nostra Comunitat: el gloriós Urbanisme!
Perquè ara, per a més martiri d’eixos enemics de nostre poble, d’eixa gentoleta que ens ha difamat, que ha denigrat nostra Comunitat, damnat nostre turisme, la construcció i els seus honrats promotors i constructors, el sector ceràmic, la inversió estrangera... eixos rojos i verderols que han agraviat nostra Sacrosanta regió valenciana, a tots ells, els recorde el que ha dit un informe, (que va a missa), de la Justícia europea: “El govern valencià ha acomplit amb les Lleis urbanístiques”. Queda clar que mosatros, (això de “nosaltres” sonava a català, perdoneu), mosatros no som uns depredadors, mosatros respectem lo mig ambient i, per a que ho sàpiguen alguns, els mateixos propietaris de terrenys desitgen que els expropiem i que desenrotllem PAIs.
Aixì puix, per a major glòria i consol de nostres promotors, (que deuen 345.000 milions d'euros als bancs per culpa d'un ZP que damunt els responsabilitza de la crisi), per a major glòria, dic, este any hem fet una “retocaeta” a la LUV per ampliar les possibilitats del formigó, sent aixina, (això “d’així” sonava a català, perdoneu), sent aixina, dic, este motor que el ZP havia ficat al ralentí, ara s’embalarà com a principis de segle portant-nos ventura i faena.

Si! valencians i valencianes, hui, com el borbó vos va lliurar els Decrets de Nova Planta, jo, continuant la tradició,  vos comunique els Decrets de Nova Política:

Els pocs quilòmetres de litoral que queden verge, seran formigonats en forma d’apartaments i xalets, i seran promocionats a la Xina, pues les nostres estadístiques diuen que milions de xinesos tindran la seua segona residència a nostre poble, (¿ara compreneu perquè Font de Mora vol que els xiquets aprenguen xinès a les escoles? mosatros anem sempre per davant!).

Aixina, hui, en 2010, havent consolidat la construcció d’una superfície equivalent a tota la província de Valéncia, hem de mirar al futur i aconseguir, en l’horitzò dels pròxims 15 anys, la cimentació  d’una superfície equivalent a la província d’Alacant, en la qual Ripoll ja estava treballant. I en l’horitzó dels pròxims 30 anys, la corresponent a la província de Castelló, en la qual Fabra ja estava treballant.

Si, valencians i valencianes, no hi haurà al món Comunitat més moderna i rica que la nostra: més de 300 camps de golf, més de 30 milions de vivendes... glòria a Déu en el cel i a la terra valenciana faena taulellera pel homes.

Visca Jaume I! Visca nostra Comunitat!... mestre, que sone Nuevas Glòrias!