diumenge, 24 d’octubre de 2010

ON ÉS LA NOSTRA DIGNITAT?


El 9 d’Octubre passat i en un article d’opinió, el nostre Honorable President de la Generalitat, va esmentar els nostres avantpassats fent referència als bancals de les muntanyes, les sèquies i assuts com elements transformadors del medi que varen donar impuls a l’economia, riquesa i benestar... “era el sueño de futuro de aquella sociedad”, va dir Francisco Camps.

Així doncs, tocava retre’ls homenatge en aquell “dia de la Comunidad” tot reconeixent la importància d’aquest llegat. “Hay que estar a la altura de nuestro legado”, continuà dient, “hay que seguir generando riqueza, prosperidad, bienestar para todos creando oportunidades y trabajo”.

Efectivament, el dia 21 de Juliol, el Consell, per tal “d’agilitzar l’exercici d’activitats productives i la creació d’ocupació”, va portar a terme la reforma de la LUV (Llei 12/2010) perquè promotors i constructors pugen ballar amb un peu:

- S’elimina la figura del Concert Previ als PGOU.

- S’elimina la cèdula territorial d’urbanització.

- Es suprimeix l’exigència que els elements de xarxa primària d’un sector siguen pròxims a aquest.

- S’inclou en la Llei de Sòl No Urbanitzable un nou procediment d’urgència que es pot aplicar als processos DIC, autoritzant la implantació en sòl no urbanitzable activitats que generen ocupació.

- Es modifica la Llei de Sòl No Urbanitzable a fi d’activar iniciatives “beneficioses” que generen ocupació o servisquen de suport a activitats productives: establiments de restauració, hotelers, botigues, estacionament de vehicles o maquinària, càmpings, centres recreatius o d’oci...

- S’elimina l’exigència que els Ajuntaments elaboren i tramiten programes de sostenibilitat per poder disposar dels recursos derivats dels cànons per activitats en sòl no urbanitzable.

O siga, en plena crisi econòmica, ecològica i cultural que pateix el món, el primer que se’ls ocorre als nostres polítics per superar-la és continuar violant els ritmes de la naturalesa abocant-li més formigó.

Amb un litoral pràcticament colonitzat pel taulell i desenes de PAIs que han transformat el paisatge a molts indrets del nostre País, ara sembla que sols resta acabar de rematar la feina: actuar en sòls fins ara no urbanitzables.

Ens destrossen el patrimoni natural, la cultura agrícola, la nostra llengua, la nostra identitat i, per a més escarni, utilitzen els nostres avantpassats, font de la nostra herència nacional o d’amor per la terra, per tal de portar a terme aquestes agressions a cada ser viu que queda mutilat per la desaparició del seu hàbitat, que és depravat per l’especulació de la nostra terra. La natura no és cap objecte de negoci per qui estima la seua nació!

La dignitat de l’ésser humà passa pel respecte mutu a les cultures, a les diferents maneres de vorer i entendre el món.

Però, sembla que el poble valencià, despullat de “Regne”, de “País” i fins i tot de “Comunitat valenciana”, és víctima d’un sistemàtic desarrelament cultural controlat i dirigit per aquestos que ara comencen a anomenar el nostre poble com “La Comunitat”.