dimarts, 16 de novembre de 2010

BENIDORM: UNA REFLEXIÓ POLÍTICA


Assistim, altra vegada, a un acte institucional de dessacralització del vot ciutadà “ornamentat” amb al•lusions a la democràcia i al respecte.

Les mocions de censura podran formar part del mecanisme democràtic (encara que el verdader mecanisme democràtic és aquell que s’exerceix cada quatre anys), però aquelles que es porten a terme mercè subjectes trànsfugues que “no representen cap porció de ciutadania”, són un insult a la democràcia sempre, encara que ho avale el reglament (aprovat pel parlament) que empara tal naturalesa de procedir.


¿Per quina raó aquest mencionat reglament consent a un “traïdor” la conservació de la seua acta de regidor donant peu a proposicions que comporten un canvi radical de govern contrari a l’esperit democràtic plasmat en la voluntat política de la seua ciutadania? ¿Per què les imputacions que es donen el algunes mocions no gaudeixen d’un judici ràpid en nom del vot sagrat de la ciutadania? Resta en joc la credibilitat democràtica d’un país! ¿Què fem si aquestes imputacions obeeixen als interessos d’algun empresari? ¿No s’atemptaria contra el bé comú?

Però la irreflexió causa molt perjudici. Tot ciutadà o ciutadana de Benidorm que va confiar i va donar el seu vot socialista simbolitzat en els seus edils, ara ha de plantejar-se si estos, els seus presumptes representants, actuant amb deslleialtat davant principis democràtics, hagen pogut vilipendiar amb la seua conscient suspensió de militància, més de 125 anys d’ideals, d’actituds, de maneres de vorer, entendre i exercir la política, hagen pogut macular la història del socialisme, les seues lluites i patiments, els seus èxits i les seues victòries, la seua dignitat i els seus dignataris:

”Per molt que valguen les idees, no podran prosperar en el grau que deuen si els seus sostenidors, i principalment els que ocupen les primeres files, no són íntegres, seriosos i morals. No sols fan adeptes els partits amb les seues doctrines, sinó amb els bons exemples i la recta conducta dels seus homes i dones”. ¿Quin gènere de conducta ha portat a aquestos regidors abandonar d’aquesta manera el Partit Socialista? Si Pablo Iglesias alçara el cap!

El més trist és que haja segut un trànsfuga l’esperó del perjuri socialista, i més encara, hagen acudit a aplaudir les seues misèries els uns i els altres doncs és miserable elogiar tal irreverència. Vaja exemple!

Ficar (de boca) la ciutat a sobre les ideologies (socialista), o siga, considerar que la ciutadania transcendeix tot ideal polític per justificar la “conquesta” del poder, sols te sentit pels seus conqueridors o salvadors de pàtria que vindrien a dir: “Primer és la ciutat que la nostra ideologia”.

Però el polític depèn de l’àmbit del que és públic i no al revés, no hi pot haver ciutadà sense ideals ni ideals sense ciutadà, no hi pot haver societat sense política ni política sense societat, d’ací que l’ésser humà, com ja deia Aristòtil i S. Tomàs, siga un “animal polític”.

Sovint, el polític oblida que ell també és ciutadà i és ciutat, que ha de governar i sentir-se governat precisament sota la condició ètica que representa la seua fulla de ruta o programa electoral amb la qual combrega i li autoritza la ciutadania. Presentar-se a unes eleccions per dirigir la “res” pública implica dirigir-la be.

És necessari tornar-se a replantejar què és la política i què significa ser polític, és urgent restaurar la seua noció original. És imperiosa la necessitat de dignificar allò desacreditat.

Manuel Chaves, President del partit socialista i de la Comissió del Pacte Antitransfuguisme, ho te clar: no està d’acord que l’agrupació del PSPV de Benidorm avale la candidatura D’Agustín Navarro pels pròxims comicis de 2011.

Dénia, La Vila, Calp, Benidorm, L’Aguart, Benigembla, S. Fulgencio, … maleïda set d’interessos aliens a l’exercici democràtic! Però, ¿qui ofereix el got assaciador?