dimecres, 3 de novembre de 2010

L'ESGLÉSIA VALENCIANA ALS "SEUS" MÀRTIRS

                   
S’ha inaugurat en València la parròquia de “los beatos mártires”, dedicada a “los perseguidos valencianos” i als “beatos mártires que murieron por el odio a la fe”, o siga, tot un homenatge als morts de la guerra civil pel bàndol franquista. Els “altres”, més de 150.000 assassinats pel règim franquista, a les cunetes de les carreteres estan bé.


Sembla que l’església catòlica "oficial" ha instrumentalitzat el que se'n diu "la palabra de dios" per fer judicis particulars i socials de condemna o absolució;  per manipular ments amb els seus "ensenyaments" sota l’amenaça de l'infern pel pecat; per aconseguir  un absolutisme teològic mundial que porte a una "sociedad perfecta" (que al P. Valencià ha de parlar castellà); per justificar accions humanitàries però sense plantar-li cara als líders responsables que cometen aquestos crims, o siga, oblidant-se de la Justícia; per utilitzar els diners o capital pel seu sosteniment i expansió  en nom de l’evangeli, o siga, hipòcritament; per parlar d’ecumenisme eufemísticament... etc, etc.
Els morts republicans de la guerra civil... eren republicans, per això segurament no tenien ànima, no sent mereixedors de la "compasión cristiana". Els homosexuals són uns malalts que tampoc no tenen ànima. Els xiquets que es moren de fam, de set, pel sida, per manca de medicaments o per les inhumanes guerres, no és a causa dels deutes externs de les nacions poderoses, ni  de les polítiques capitalistes i comercials de l'OMC, ni de les multinacionals que exploten els pobles i contracten sicaris que assassinen els seus mil.lenàris habitants, ni dels mandataris mundials  que, en nom de déu!! mouen guerres de lesa humanitat anomenades "preventives"... contra tots aquestos "l'església catòlica oficial" NO ALÇA LA SEUA VEU perquè van a missa tots els diumenges, es confessen,  combreguen, van a processons i donen bona cosa de diner i grans beneficis econòmics a la "Bendita Institución" donant-li molt poder, tant, que inclús sols amb “el perdón” expien i soterren tot tipus d’abusos sexuals eclesiàstics, i els seus feligresos, amb aquesta actitud, experimenten una “paz en sus espíritus que testimonia la impoluta conducta de quienes sirven a dios”.

Un déu persona (afirmació blasfema), un imperi, una civilització, un rei, un PAPA (que parla a través del déu substància)... així es continua justificant el  poder, aquest colonialisme catòlic que patim i que te un superàvit de santificats màrtirs.
Però si Déu no és persona, si és símbol o relació, si no hi ha Déu sense homes, ni homes sense món, ni món sense Déu, aleshores se’ls “desmunta la paradeta” a aquestos senyors que es pretenen apòstols de la “verdad que nos hará libres”.

El respecte a la condició humana, siga quina siga, és l’autèntic motiu pel qual s’arriba a l’experiència del perdó, de la pau, la llibertat, la fraternitat i l’estima. Quan l’església catòlica s’oblide del seu ego teològic i ontològic, haurà entès el significat de la religió.

Per descomptat, hi ha molts sacerdots que es lliuren al proïsme, defensant, inclús amb la seua pròpia vida, aquesta gent desheretada, oblidada i explotada, víctimes dels sistema capitalista, és per aquesta raó que demane perdó si he ofès algú.

Jo, segurament estic condemnat a l’infern per parlar així i, damunt, en valencià.