Competitivitat, productivitat, treball, consum, desenvolupament, benefici, riquesa, creixement, prosperitat, progrés, estat de benestar, projecte de futur... són paraules estructurals de la democràcia moderna occidental, les quals nodreixen tot discurs polític mamprès pel líder de torn.
Tanmateix, la “realitat” que viu el món és inversament proporcional als afers i desitjos de l’actual praxi política: som en deute ecològic, el planeta ja ha mostrat els seus límits.
Les dades d’agressió al medi o ecosistemes, contaminació, extermini d’espècies, misèria i fam, són esgarrifoses: no podem continuar amb aquesta irrenunciable carrera pel creixement indefinit.
Tot programa o full de ruta, tota acció política, ha de basar-se en una visió o perspectiva global del món amb actituds d’estima i respecte, d’implicació i compromís amb la Vida. Som actors i espectadors, però també co-responsables d’aquesta realitat que, torne a dir, viu el món.
Si reduïm la política a l’èxit del benefici econòmic; si el bé comú ha d’estar en funció d’aquest, aleshores habilitem lleis que comporten el que “tot siga objecte de negoci” fent del diner centre de les nostres vides. És l’actual model de política “mundi”.
Extrapolem tot el dit fins ara al nostre territori. L’Honorable Camps és un més d’aquestos polítics instal•lats en la línia de fuga del futur, del present no en volen saber-ne. Al seu article del dia 9 d’octubre titulat “Confianza en nuestro futuro”, feia menció als nostres avantpassats, les muntanyes, els assuts i les sèquies, com elements transformadors del medi que donaren prosperitat i benestar... “era su sueño de futuro”, deia. Què hauria de dir, sinó? L’argument donava suport a les pretensions de seguir generant benestar i riquesa per tots mitjançant la violació dels ritmes de la naturalesa.
Efectivament, el dia 21 de Juliol, s’aprovà la reforma de la LUV (Lei 12/2010), per tal “d’agilitzar l’exercici d’activitats productives i la creació d’ocupació”, on s’inicià un procediment “d’urgència” en la Llei de sòl no urbanitzable, autoritzant la implantació d’activitats que generen ocupació a través d’iniciatives “beneficioses” que servisquen de suport a empreses (accepcions totes) productives com restaurants, hotels, botigues, centres d’oci, etc.
No sabem si aquesta “modificació” de la LUV haurà donat “ànims” per tornar a presentar un PAI que, aprovat i adjudicat pel Consistori Callosí l’any 2006 en favor de la Mercantil Miragolf Playa SA, va ser anul•lat pel TSJ valencià en 2009.
Aquest PAI anomenat Anibits-Margequivir de 1.800.000m2, 2175 xalets, 50 viles, 2 camps de golf de 600.000 m2, un heliport i un hotel, ubicat a la Serra de Bèrnia (zona verge) i Lloc d’Interès Comunitari, amb un 77% de terreny catalogat com a Zona d’Especial Protecció de les Aus (on és present l’àgila de panxa blanca, espècie amenaçada), amb una orografia que presenta pendents del 15 i fins el 30%, sense disponibilitat de recursos hídrics i amb un informe negatiu de l’Organisme de Conca i la CHX, sense haver exposat a informació pública l’Estudi d’Impacte Ambiental, sense estudi de necessitat de vivenda, ni de Patrimoni Cultural Arqueològic, ni del grau d’acceptació de la població, aquest PAI, dic, que ha rebut mig miler d’al•legacions en contra, és un acte criminal contra cada ésser viu que queda mutilat per la desaparició del seu hàbitat, que és depravat per l’especulació de la nostra terra; un atac contra la interdependència i complexitat de l’ecosistema.
La dignitat de la persona passa pel respecte i l’estima de la cultura pròpia, que abraça ésser humà, naturalesa i món (aquesta peculiar manera de vore’l i entendre’l).
L’empresa d’Alcobendas (Madrid), vol executar aquest PAI que podriem qualificar d’atemptat contra la naturalesa. PP, PSOE i BLOC de Callosa d’Ensarrià han donat el seu suport.
La democràcia s’equivoca quan creu que la majoria mana. Cadascú s’adreçe a la seua consciència per reflexionar tot l’exposat.
