dimecres, 29 de desembre de 2010

CNN+: UNA VÍCTIMA MÉS


Realment la TV és l’espill on es reflexa el fracàs de tot el nostre sistema cultural, doncs quan aquesta supleix la capacitat i la voluntat en les relacions humanes de l’individu, quan la TV s’utilitza per substituir i amplificar artificialment sentiments, afeccions i emocions estrictament humanes, quan s’utilitza per convèncer, amb raons adulterades per la intimidació mediàtica,  l’al·ludit, des d’eixe moment hem perdut, primer, la sagrada intimitat de certs assumptes fins ara personals, segon, la vergonya, tercer, la prudència, quart, la delicadesa que mereix la qüestió, quint, la tendresa innata, sext, la confiança amb la pròpia raó, sèptim, la vertadera comunicació... Des d’aquest moment, dic, som menys humans i més objectes de distracció aliena. Quin horror!


I és que un ja esta  fart de vorer eixos programes insuportablement impúdics, repugnants, necis, dissoluts i tots el pitjors qualificatius que pugem trobar al diccionari.

Allò més trist és que, lluny d’eliminar-los, creixen com les carabasseres, cada dia hi han més. Evidentment la societat, d'una o altra mena, els reclama, és l'indicador de moral social, indici d'una societat... Malalta? Indiferent? Avorrida? No sabria qualificar, el que si que és cert és que els receptors l’únic que reben és l’exemple d’allò execrable, quelcom fútil, baladí, superficial, trivial, va, indigne pel nostre enteniment, pel nostre seny, aconseguint (sobretot en persones amb poca personalitat) “infectar” les seues pròpies opinions, costums, comportament, etc, canviant, a la fi, el mode de vida i els seus valors.

Podem observar programes amb subjectes protagonistes dotats d’un vocabulari irracional, grosser, injuriós, denigrant... Observem com el bandarra pocavergonya fa el llit amb uns i altres, conten mil i una històries d’amors i amorets fingides, s’inventen tot tipus d’arguments plens de fal·làcia i, tanmateix, hi ha molt jovent i no tan jovent emocionats i orgullosos d’ells, són idolatrats. Aquestos “artistes” de l’atzar se senten realitzats, es vanaglorien perquè son famosos... però no per ells mateixos, sinó per aquesta societat que així ho consent.
Donar-li trellat a allò més destrellatat sembla ser  l’objectiu d’alguns, però, realment la societat és la que, a través dels segles, a anat consentint i generant el seus propis valors a partir dels canvis culturals. Analitzem doncs si realment TV ens “vol aportar” cultura o, potser, tot el contrari, doncs sembla que ha arribat l’hora de la depravació dels principis i fonaments humans a través d’una TV que ens idiotitza en favor d’un sistema capitalista global que busca l’anorreament de la reflexió, la meditació, el pensament, la discriminació o discerniment, el judici d’una consciència sobirana i lliure... l’últim exemple és la substitució del canal CNN+ per Gran Hermano 24h. Berlusconi i gent com ell fan el que volen sense cap tipus de responsabilitat davant les cultures... és el poder, són els diners, mesura de totes les coses.

Som en la civilització financerament  immoral de la humanitat, i açò no pot portar res bo.