Provocar, amenaçar, destruir, devastar, assassinar o matar indiscriminadament, sembla ser el preu que cal pagar per "mantenir" la pau sota justificació, oficial i mediàtica, de la “seguretat” dels estats (cristians? occidentals? desenvolupats?) contra els anomenats “terroristes” (musulmans? nacionalistes? revolucionaris?).
Però, afortunadament, la gent comença a adonar-se’n quin tipus de terrorisme genera moltíssim més terror i mortandat, i açò és una bona noticia per començar a transformar aquest món en pro de la vertadera Pau i Justícia.
EUA i Europa tenen llistes d’organitzacions terroristes, per exemple, la Guàrdia Revolucionària iraniana, Hezbolà, Hamas, Al-Quaida, Jihad islàmica, ETA, etc.
Tots sabem el que ha passat en Guantánamo, o els desapareguts en els vols de la CIA, o les tortures a les presons d’Iraq i Afganistan. Aquestes transgressions dels drets humans s’han portat a terme en nom de la pau, de la CIA i del Mossad.
El Pla d’Estratègia Militar d’EUA (QDR) elaborat per Robert Gates, es basa en guerres de baixa intensitat especialitzades en la lluita containsurgent. Són guerres no convencionals on s’imposa una ofensiva política, militar i moral contra “terroristes” i col.laboradors, portades a terme per forces especials dotades d’una nova generació d’armament especific per a conflictes de baixa escala. A més a més, aquest personal militar podríem dir que gaudeix de “llicenciatura” en ciències socials: el departament de defensa d’EUA impulsà en 2008 la “iniciativa Minerva”, per tal d’aprendre i conèixer les capacitats lingüístiques, culturals o de coneixement territorial dels països on s’actua. La càtedra al servei de la guerra, una autèntica aberració.
Aquestos “Filipos” intel.lectuals de la QDR estan impartint aquesta “pedagogia” en Colòmbia, la banya d’Àfrica, el Sahel i d’altres països “amics” perquè puguen matar "sàviament" a l’insurgent de torn. A Corea del Sud ja estan en pràctiques.
Segurament, aquestos “mestres bèl.lics” americans, en atenció a una major comprensió i eficàcia docent, projecten a les seues “aules per la pau” els vídeos d’accions encobertes o secretes que s’estan portant a cap en Pakistan, Iran, Lemen, Somàlia, Kenya, Sudan, el Marroc, l’Alger... on l’agencia d’espionatge anomenada CIA realitza assassinats selectius i atacs a combois logístics amb avions teledirigits. Tot siga per la pau del món, però, sobretot, pels interessos d’EUA.
Clar, amb tots aquestos “terroristes” solts, Europa també ha de prendre “mesures”: entre l’organisme de Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC) i el de Justícia i Assumptes d’Interior (JAI), han creat l’ESRP (Programa Europeu d’Investigació i Seguretat), una glòria per a la indústria de l’armament, la seguretat, tecnologia d’informació, comunicació, defensa militar... Thales, EADS, BAE, Systems i Finmeccanica, Ericson, Siemens, Diehl i l’espanyola INDRA, no tindran cap crisi.
156’5 milions d’€ per un costat, 1400 milions per l’altre, tot en base a pressupostos per a projectes encaminats a militaritzar les fronteres (sobretot al Mediterràni) contra la immigració il.legal (d'aquells que venen en "pateres" perquè es moren de fam gràcies a les políticques occidentals) o a recollir tota mena d’informació ciutadana: empremtes dactilars en passaports, visats, correus electrònics, telèfons; també a través de càmeres urbanes i seguiments personalitzats per satèl.lit (obviant el que va passar al Sahara per part del Marroc, que és font d'interessos comercials per a Europa)... tot en mans d’Interpol Systems i Schengen System, administradors de bases de dades criminals d’Europa.
També s’activa el protocol de la “intervenció temprana” (la “guerra preventiva” d’EUA) per a situacions d’emergència.
Així, la defensa del territori europeu davant una “suposada” amenaça a l’estat de benestar dels seus ciutadans, està assegurada. És la manera d’entendre la pau d’aquestos bons cristians que manen en Europa, així mostren la seua confiança davant el proïsme.
La vigilància està servida, la democràcia, prostituïda, però... no passa res! tot siga per la pau i contra el “terrorisme”.
Barack Obama, fent honor al seu Premi Nobel de la Pau i malgrat la crisi, dotarà el seu departament de defensa amb 721.000 milions de dòlars pel 2011, un 7’4% més que aquest any. La despesa militar d’EUA és de 1567 “bilions” de dòlars!!, el 52% del seu pressupost federal. Així, esta a punt d’inaugurar-se un nou centre pel tractament de plutoni en Los Álamos (Nuevo México), i una nova planta per la fabricació d’urani enriquit a Oak Ridge (Tennessee)... per què hem de confiar en EUA i no en Iran respecte les plantes de tractament d’urani enriquit? Uns són garants honorífics de la pau i els altres terroristes sense escrúpols que han de ser tractats amb crueltat... no?
I és que, ja ho hem dit, açò de treballar per la pau dona molt diner i ajuda a eixir de la crisi: l’estat espanyol, transgredint l’article 8 de la llei 53/2007 sobre comerç exterior en matèria de defensa, autoritzà durant l’any 2009 la venda d’armament a 17 països en conflicte bèl.lic on es viola sistemàticament els drets humans: Colòmbia, Israel, Marroc (on s’ha venut armament per valor de 330 milions €. Tancs, aeronaus, armes curtes, munició, etc.), Tailandia, Guinea Conakry... per algo gaudim d’estar al 6é lloc del rànquing mundial de països exportadors d’armes, amb això els xinesos no ens guanyen. Açò no és col.laboració ni foment del terrorisme, sinó tot un exemple de política de pau social i democràcia.
CONSIDERACIONS SOBRE LA PAU
Pau no és cap paraula superficial, com es fa palesa quan ornamenta discursos hipòcrites de líders que utilitzen l’exèrcit en nom de la “seguretat” dels seus respectius països.
La Pau no és l’absència de guerres o el resultat d’una victòria bèl.lica.
La Pau neix de la profunditat de l’ésser i es manifesta en forma de “perdó” incommensurable. Sols coneix aquest camí.
La Pau, com la Llibertat, són immanents a la Vida, per aquesta raó esdevenen drets universals: no podem parlar d’assossec i tranquil•litat d’una persona o nació si a l’altra part del món estan matant-se pels conflictes armats. Aquesta és la condició humana en sentir-se fill de la Mare Terra.
Però, desgraciadament, aquesta mateixa “condició humana” ha estat manipulada, instrumentalitzada, prostituïda, quan ha segut valorada des d’una perspectiva concupiscent allunyada d’aquest nexe d’unió amb la totalitat anomenat esperit humà.
Hi ha quelcom de transcendent: “l’amor per la Vida” (diguem-li Déu, Mahoma, Buda...), ha de ser aquest el punt de convergència i centre de tot ésser humà, punt d’intersecció de la raó de ser de totes les cultures. Quan es perd aquesta transcendència, es perd també el sentit de la pau, la llibertat, la justícia i la democràcia universals.
“No hi ha cap causa al món que mereixca una gota de sang”. Els exèrcits són incompatibles amb les democràcies. La reflexió esta servida.
