diumenge, 20 de febrer de 2011

TORREVELLA, MODEL DE CIUTAT?


En 1981, Torrevella tenia una població de 11.702h., l’any 1990 ja hi eren 23.192h., avui en són 103.540 (la cinquena ciutat del País Valencià), 48.916 espanyols i 54.624 persones que representen a 121 països d’arreu del món. En els darrers 10 anys s’haurien empadronat més de 53.540 persones. 

Aquesta ciutat, que comença a ésser l’any 1750 amb l’arribada de tres famílies, on la pesca i la indústria de la sal havien esdevingut la seua activitat econòmica, avui, com en moltes altres al nostre País, viu pràcticament del turisme i, evidentment, del negoci immobiliari (10.000 vivendes a l’any fins fa poc temps), tant és així que pràcticament ja no li queda sòl urbà... això si, encara caben 20 gratacels de 30 altures en primera línia de platja que el consistori ha aprovat a l’espera del beneplàcit de Conselleria.

Tanmateix, aquest creixement insostenible junt l’actual crisi, afecten negativament comerç i turisme comportant el percentatge més alt d’atur de la província.

D’altra banda, una enquesta realitzada fa un parell d’anys, donava a conèixer que quasi un 50% de turistes habituals deixaria d’anar a Torrevella per la inseguretat ciutadana, també apuntava que aquesta ciutat presenta el major índex d’insatisfacció turística de la província.

Grups organitzats d’assalts i robatoris a vivendes, delinqüents sexuals, criminalitat, xarxes de prostitució, grups organitzats de tràfic de cocaïna... malgrat que en 2010 l’índex de delinqüència s’ha reduït considerablement, aquest Gener han sigut desarticulades per la policia un grup de prostitució i un altre de droga.

Després de totes aquestes dades, tenint en compte que aquest model de ciutat turística basat en la massificació pel taulell i formigó ha estat l’exemple a seguir en moltes de les nostres ciutats; que, tanmateix, ha segut i continuen volent que siga motor econòmic d’aquest País per part dels nostres polítics; que ha segut i continua sent, malauradament, eix principal de tota praxi política municipal i presumpte finançador i comissionista de partits i “artistes”; que ha acompanyat la corrupció i visitat els tribunals... després de tot açò, dic, caldria fer-ne una reflexió:

En rigor, l’home és l'únic ésser al món que no te hàbitat propi, no així els animals i vegetals, per tant, resta obligat a modificar tècnica i artificialment el medi per adaptar-se a ell, això si, sempre procurant respectar eixe, diguem-ne, “principi universal” d’equilibri amb tot. Així, podriem definir la ciutat com “l’espai artificial on es procura la convivència d’éssers vius baix un equilibrat model d’hàbitat”. Però, indubtablement, açò no ha segut així, ¿com s’atreveixen alguns polítics a parlar de pluralisme, d’interculturalitat, de sostenibilitat, de respecte al medi, quan els models urbanístics que desenrotllen sols consideren les massificacions pel taulell amb l’únic camp conceptual del diner ràpid?

No és creixent, com arbre en tamany, el que fa que una ciutat millore. Una ciutat és gran pel seu patrimoni cultural i natural, per la seua respectuosa “filosofia” urbana. La grandesa d’una ciutat no s’estableix pel seu nombre de vivendes o habitants, sinó pel caràcter de la pròpia ciutat, de la pròpia gent, un caràcter que va més enllà de la diferència i la varietat que conforma la societat del pluralisme.

Evidentment, Torrevella és la ciutat de la pluralitat i la pluriformitat, però no del pluralisme. No hi ha prou en reconèixer la diferència (qui la reconeix) quan parlem d’interculturalitat. El diàleg intercultural implica el respecte i la comunió mútua entra cultures i religions, transcendir la pròpia manera de vorer i entendre el món ampliant perspectives, però, què lluny ens trobem d’aquest camí necessari per afrontar els reptes del pluralisme en aquest segle XXI!

“De la mateix manera que no hi ha espai humà i cultural sense espai natural, tampoc no hi haurà convivència, ni pau, ni harmonia ciutadana si allò que anomenem ciutat creix transgredint els ritmes de la naturalesa, de l’ésser humà”... perduts des de fa dècades.