diumenge, 27 de març de 2011

ECONOMIA SOSTERRIBLE

“Economia sostenible” i “respecte al medi ambient”, han esdevingut assumptes que ornamenten tot discurs polític d’aquesta democràcia de mercat basada en l’explotació del medi, la productivitat, el creixement i el consum. Quina paradoxa, no? 

Un bon assessor d’imatge, un bona argumentació, una bona dicció, fer l’ullet per aquí, una cita per allà... dominant el gest i partint d’una bona premissa que evidencie una certa preocupació per la salut del planeta, qualsevol súbdit polític del sistema persuadeix la massa mediàtica del fet que l’actual política econòmica combat les agressions al medi, preservant, protegint i garantint la supervivència de la naturalesa.

Creu doncs, aquesta societat, que amb allò del reciclatge i les energies alternatives i renovables, es solucionen els problemes de la crisi ecològica tan greu que patim.

Però, quan aquest “tribuno” de la política moderna ha acabat de parlar i el petit percentatge de persones que “pensen” observa el seu voltant, se n’adona d’aquesta gran hipocresia empírica que comporta els milions de mòbils que s’han de cambiar cada any perquè s’han fet vells, el mateix passa amb els els ordinadors als 3 ó 4 anys, consoles de videojocs, etc.

I els TV moderns LCD o LED? No tenen res a vorer amb els de tub de rajos catòdics que duraven 15 ó 20 anys, aquestos d’ara, abans de 5 anys ja t’han “petat”, i quan intentes reparar-los, resulta que el recanvi o placa electrònica (si és que l’hi ha) més la mà d’obra, val més que una de nova... com s’han de reparar?
El mercat capitalista no vol que les repares! “Usar y tirar” és l’axioma.

I el xicotet aparell electrodomèstic? i les “centraletes” electròniques d’autos o de qualsevol altra màquina? Centenars de tallers han de tancar les portes, milers d’autònoms s’han de buscar la vida. La cultura de la reparació s’ha acabat en nom de l’economia sostenible i el respecte al medi ambient. Desenes de milions d’aparells electrònics es llancen al fem cada dia al món. Que es recicla tot al 100%? No m’ho crec! Tampoc es reciclen els residus nuclears, que en són els més nocius (centenars de milers de tones de residus radioactius dipositats en bidons al fons dels oceans ja han rebentat).


Petroli, gas natural, hidroelèctriques, minerals metàl•lics i no metàl•lics, boscos per a fusta... explotació, extermini... globalització, multinacionals, competitivitat... productivitat, consum, creixement... tot siga per la economia sostenible i el respecte al medi ambient!

Fins que l’ésser humà no canvie la seua percepció de món, la seua manera de vore’l, entendre’l i viure’l. Fins que no se n’adone de la seua necessària interconnexió i interdependència, que ha de viure en comunió i harmonia amb la naturalesa, que l’ha de protegir perquè n’és part d’ella mateixa, que ha de comprometre's a viure amb aquesta actitud, dic, ni les energies alternatives, ni el reciclatge, ni l’economia sostenible amb el seu respecte al medi ambient, no en seran prou per poder superar l’actual crisi ecològica.

Les continues guerres pel petroli i els crims de lesa humanitat a pobles i cultures originaries per l’apropiació dels recursos naturals, evidencien que som en un atzucac. Aquest canvi de percepció, aquesta transformació en l’ésser humà serà, però no per la seua voluntat, sinó per la força de la consciència d’un planeta que ja ha començat a respondre davant la nostra arrogància i menyspreu. Mals temps ens esperen.