divendres, 11 de març de 2011

FART!


Estic fart de “l’estat de benestar”, el “creixement econòmic”, el “progrés” i el “futur” dels polítics; del “silencio señorias” del Congrés; del “maravilloso” de la jet-set i els famosos; dels programes del “corazón” i altres merderades; dels insofribles anuncis de televisió i la seua incitació salvatge al consum;
del futbol i els seus milionaris jugadors. Fart de la “pau i amor” del papa, del déu personal de l’església, del “boato” dels beatos. Fart del “no és cert” dels acusats, del “presumpte” i “recorrerem la sentència” dels advocats, de les imputacions, de la dilació d’una justícia enemiga dels innocents, de la dilació d’una justícia amiga de lladres i defraudadors, de la família reial, de la impunitat de rics i poderosos, de jutges feixistes, de la injustícia de la justícia. Fart dels mitjans de comunicació.

Fart de multimilionaris i paradisos fiscals, de l’índex de la borsa, del mercat financer, de banquers, bancs i caixes; de l’especulació amb diners nostres; del G-20, de l’FMI, de l’OMC, del BM. Fart de la “lucha contra el fraude” i el “crímen organizado” dels telediaris. Fart d’assassinats, violacions, corrupcions, tortures, explotacions. Fart dels exèrcits, de les bases americanes, de la indústria armamentística, del comerç d’armes... de les guerres preventives pel petroli i els crims de lesa humanitat de multinacionals. Fart de vorer la mar contaminada, els rius enverinats, el cel foradat, la natura massacrada, les espècies, cultures i pobles exterminats.

Fart de la colonització de les ciutats pels autos i el soroll, de pagar per aparcar, de les multes per velocitat, del preu de la gasolina, dels peatges; de l’IVA, de la declaració de la renda, dels segurs... lloguers, préstecs, contribució, fem, llum, aigua. Fart de les tarifes dels mòbils, de no arribar a final de mes. Fart de pagar per tot, de fer cues i dels putos diners. Fart de les inspeccions d’hisenda, de treball, de sanitat i consum. Fart de prohibicions, de tantes lleis i tan poca justícia, de tanta tecnocràcia i tan poca democràcia.

Fart de fraus milionaris, de pocavergonyes amb maletes farcides de bitllets dels treballadors que mantenim aquest podrit “sistema” capitalista. Fart de trages i corbates que ornamenten una cara més dura que un sac de segells. Fart d’aquesta hipocresia adquirida en uns subjectes que es burlen de la gent volent tapar amb flors un excusat ple de merda seca i flaire insuportable. Fart de que sempre haguem de pagar els mateixos amb la impotència de vorer que sols podem limitar-nos a això: dir que estem farts.

Ens diuen els líders criminals del planeta que així serem feliços, però... qui és feliç estant fart d’ells i les seues conseqüències?