dimecres, 19 de gener de 2011

OLIMPÍADA DELS DÉUS

Tu, cruel Saturn, que devores els teus fills,
no turmentes més Cíbele, filla de la terra.
Maleït destí et vaticinen terra i cel,
doncs la pedra amb bolquers que t'engolires
era ja el començ del teu flaquejar.



Gran Zeus! Beneïda Creta!
Criat amb l'aliment d'Amaltea,
sols tu obligares el teu pare
vomitar els teus divins germans.


Començà la titanomàquia!
Ares, Posidó, Demèter, Hera i Hestia,
lluitaran al teu costat
contra la ira de Crono i els seus titans,
fins que s'acomplisca la profecia.
Els ineptes seran desterrats del seu poder,
naixerà llavors a Tessàlia
el blanc habitacle de noves deïtats:
l’Olimp, envoltat d’aquest suau cotó
que acarona els déus.


Tu, Zeus apleganúvols, déu suprem, rei de déus i homes!
Déu de la llum, dominador del món i el cel!
Al raig, al tro i al llamp tens per aliats,
consagrats el roure i l'àguila, regina de les aus,
capaç de guanyar als núvols i mirar fixament el sol.
Sols tu pots mantenir l'ordre i la justícia,
tu, dispensador de mals i bens, benvingut sigues!


Prudencial Metis, víctima del mal averany,
no et disgustes massa,
doncs de les entranyes del teu marit
nasqué per tu la saviesa,
aquesta virginal Minerva que ja apareix pel cap.


Equitativa Temis, deessa de la llei eterna,
que ensenyares a Apol•lo l'art d'endevinar,
alegrat per les tres Parques, que llavor són de Zeus.


Gelosa Hera, tenaç vigilant dels amors del teu marit,
per què odies a Heracles si encara, ignorant-ho,
el vares alletar?
Hermes te'l va acostar quan tu dormint estaves,
despertes i... amb ira el llançares!
Va eixir llet del teu pit que al cel deixà una estela:
La Via Làctia.


Angoixada Danae, vingué a salvar-te la pluja d'or,
mil i una enganyifes de Zeus que banyat t'amerara.
D'aquell aigua nasqué l'heroi Perseu, amor d'Andròmeda.


Ja pots ser oca, Leda,
qui sap que no sap, doncs el cigne que en tu està és Zeus,
l'amorosenc déu pel que pondràs dos ous
d'on eixiran els Diòscurs, futurs protectors romans.


Bell Ganímedes, el més formós de tots els mortals,
el teu encís adolescent ha omplert d'amor a Zeus,
qui, esdevingut en àguila, pel cel et porta a l'Olimp.
Sempre quedarà el teu record a la constel•lació de l'àguila.


Princesa Io, sacerdotessa d’Hera, esclava dels teus somnis,
que pels sortilegis d'Iinge i la teua bellesa
deixaren seduït a Zeus,
afanyós et convertí en blanca vaca
per fugir-li els cels a Hera.
Astuta Hera, que feu per Zeus regal de tu,
a l'angoixa et va portar amb Argos, el de cent ulls...
gràcies Mercuri! que et va salvar,
però no del tàvec, maleït tàvec,
que t'obligà a errar amb fúria per la mar,
mar Jònic, gràcies a tu.


Bou blanc que llançat a la mar t'emportes a Europa,
crida la deessa agafada de les banyes!
Allunyant-te de la vora, arribes a Creta,
i allí...Tu! Zeus! Metamòrfic déu, qui sinó?
en constel•lació quedarà aquest dia, aquest brau.


Busca Hades esposa, però... qui?
Qui en el teu obscur habitacle viuria?
Parlar amb Zeus és el camí, segrest pactaren aquell dia,
pobra Persèfone! Amb la flor a la mà es va quedar,
doncs l'obscur Hades l'ha raptada.
Gran dolor tinc! diu Demèter, s'esgoten els camps alhora,
Gràcies Sol! li diu, per assabentar-me de la sort de ma filla,
no torne a l'Olimp si no la veig!
Escolta Hermes, per Zeus que tornarà!
I així que torna la jove, torna la fertilitat a la terra, però...
quin fruit de l'infern és eixe que el fa tornar a l'Hades? Maleït siga!
Per fi el pacte, gran Zeus,
primavera a la terra, tardor a l'infern,
així viuràs per sempre.




Gràcies ase! Diu Hestia,
que quan dormia bramares
abans que Príap em violentà.


Gran Mart, déu de la guerra, esperit de la batalla,
com et va sorprendre el Sol amant a Venus!
Alcavot Sol, espieta que li ho contes a Hefest,
sorpresos vareu quedar envoltats d'aquella xarxa
entre fogoses carícies.
Sagaç Hefest, que convidant a tots els déus
gaudiren de l'espectacle,
Hefest, déu del foc, que forges amb els Ciclops
armes de déus i herois, ja t'has satisfet de l'engany!


I tu, Afrodita, deessa de l'amor, la més bella,
símbol de la fecunditat sense límits,
com et casares amb el deforme d’Hefest?
Amant del mortal Adonis, rei de la vegetació,
víctima dels cels de Mart, l'altre amant.
Com plores! Afrodita, que per ajudar el teu amant
espina de rosa et clavares,
i la rosa, de blanca, ja és roja per sang divina,
per cada gota un anemone,
per cada llàgrima una rosa.


Malvada Afrodita! Diu Esmirna,
que m'abocares a un incest amb el meu pare!
Doncs d'ell em vull lliurar
i en arbre els déus em transformen.
Tu, arbre de la mirra, que alçant la corfa
ja dona vida al bell Adonis, eres diví.


Teua és la saviesa, Atena, deessa verge,
amor de Mart, què vas a dir-li a la vella Anna, incaut?
Que per ella no aconseguiràs a Atena,
ja veus el que et va passar
quan el vel vares alçar aquella nit esperada,
afligit vares quedar en vorer a la vella Anna
en lloc de la teua amada.


A l'illa d'Ortígia veié la llum Apol•lo,
set cignes voltaren l'illa als set dies d'aquell mes,
només nàixer,el gran Zeus de presents t'omplira els plors,
una lira, una mitra i un carro tirat per cignes
que a Delfos et portaren.
Tu Apol•lo, que presideixes el cant de les musses,
déu de la música i la poesia, què no faries per Dafne?
Doncs no vol el teu amor
i en llorer s'ha transformat, pobra mussa!
I Cassandra, l'altre amor? La vidència li donares i desprès,
la insolent, de sobte t'abandonà;
però tu, eloqüent mestre, en venjança li ho llevares.
També homes vares amar,
Hiacint, que fou lliri, Ciparís, el xiprer.


Deessa de la natura i la caça eres tu, Artemisa,
extasiada amb Endimió, el que mai envelleix,
a la claror de la lluna mirant-lo vares quedar
admirant a la bellesa.
Gosat Acteó, què fas mirant Artemisa?
En aquell aiguaneix enfurí la deessa
transformant-te en cérvol, i els teus gossos,
enfervorits, sense pietat et devoren.


Què és de tu, Dionís?
Antic rei de la natura, el vi i la inspiració,
convertit en cabrit visqueres
fugint de la condemnada Hera,
aquella que et tornà boig.


Inquiet Hermes, que només nàixer t'escapes del bressol,
ja furtes animals a Apol•lo per traure els intestins,
i amb ells i closca de tortuga...
Ja sona la primera lira!
Amb tu aniré, Hermes, déu del comerç,
protector de caminants,
tu m'acompanyaràs a l'Hades el dia de la meua mort!