dimarts, 30 d’abril de 2013

NOSALTRES SOM TERRA!




Haveu vingut a pertorbar la pau,
haveu vingut amb el vostre progrés
predicant prosperitat,
assegurant-nos un venturós futur
de benestar, d’èxit, de felicitat.

No ho volem! Vivim el present!
Aneu-se’n!!

Però nostre poble mor pel crim...
l’arbre deixà caure l’última fulla
d’aquesta saba ja estèril,
d’aquesta terra ja usurpada,
d’aquest espai prostituït...
per vosaltres.

Vostre progrés ens assassina.
Nostra sang vessada,
cau com pacte etern
damunt terra ancestral,
no ens traureu!
Som arrel! Som espai! Som naturalesa!

Degollats, enverinats, afusellats,
caiguem els seus fills, cadàvers...
però la natura és sempre jove,
renaixerà la ira de nostres memòries,
forta, impàvida, inexorable,
per fer justícia amb consciència.

Ara mateix...

La consciència del planeta ha despertat!
No escolteu la tragèdia de les seues sentències?

El temps de la Pachamama ja és aquí! Som!