dimarts, 30 d’abril de 2013

NOSALTRES SOM LA TERRA! ¡SOMOS LA TIERRA!




Heu vingut a pertorbar la pau.                                  Habéis venido a perturbar la paz,
Heu vingut amb els vostres estris                             habéis venido con vuestro progreso
predicant-nos prosperitat,                                         predicando prosperidad,
assegurant-nos un futur de fortuna,                        asegurándonos un venturoso futuro
de benestar, d’èxit, de felicitat.                                de bienestar, de éxito y felicidad.    
No ho volem! Som en present i pel present!          ¡No lo queremos! ¡Vivimos el presente!

Aneu-se’n!                                                                     ¡Iros!



Però el meu poble mor pel crim…                             Pero mi pueblo muere por el crimen…     
l’arbre ha deixat caure l’ultima fulla                         el árbol dejó caer la última hoja
d’aquesta saba ja estèril,                                            en esta tierra ya estéril, sin milagro,
d’aquesta terra sense miracle,                                   en este espacio prostituido…
d’aquest espai prostituït...                                          por vosotros.
per vosaltres.

El progrés ens mata,                                                     ¡Sí! Vuestro progreso nos mata,
la sang vessa aquesta terra meua                              nuestra sangre derramada
com el segell d’un pacte etern,                                  gotea como pacto eterno en nuestras tierras,
no em traureu!                                                              ¡No nos echaréis!
jo sóc aquest espai, aquesta terra!                           ¡Somos Uno!

Degollats, enverinats, afusellats,                               Degollados, envenenados, fusilados,
caiem els seus fills, cadàvers...                                   caen sus hijos, cadáveres…
però la natura és sempre jove                                   pero la naturaleza pervive.
i renaixerà pel temps la ira                                         Renacerá la ira de nuestras memorias,
de les nostres memòries,                                            millones de memorias,
milers de milions de memòries,                                con el último criterio de nuestra Conciencia
naturalesa forta, impàvida, inexorable,                   para hacer Justicia.
per fer justícia amb consciència.                               

La consciència del planeta ha despertat,                 La Conciencia del planeta ha despertado,
que no escolteu el soroll                                            ¿No oís el clamor de sus sentencias?
de les seues sentències?
                                                                                        El tiempo de la Pachamama ya ha llegado.                        
El temps de la Pachamama ja hi és aquí!