dimecres, 2 de gener de 2013

NO HI HAURÀ SALVACIÓ! a menys que...

Pense que estem vivint l’ultima etapa d'una civilització basada en la preeminència del diner com a ideal en aquesta societat (no ens equivoquem: "aquesta societat" és només 1/4 part d'un món que titllem de "desenvolupat", "modern" i "progressista", doncs més de 4 mil milions de persones viuen en la pobresa), o siga, la perseguida "felicitat humana", motor de tota ideologia, ha estat conquerida pel capitalisme i els seus maleïts "mercats". Dit d'altra manera: la tecnocràcia i el seu consumisme ens ha consumit l’esperit humà, perquè, ¿qui és aquell que pot dir sincera i honestament que viu aquesta vida sense amargures ni frustracions, amb pau i felicitat?

Molts amics em diuen: "és que tu sempre dius qui fa el mal, però no dones cap solució, cap alternativa real per canviar aquesta situació.

Així que jo els conteste: " Per transformar aquest món hem de partir d'un concepte de "persona", de "política" i "de vida", diferents, i quan dic "diferents" no vull dir res que no siga sinó tornar als seus significats originals (ja que han segut prostituïts amb la seua dicotomia). Hem d’adonar-nos que som part d'un tot en relació, "persona" és "relació", és un nus més en aquesta gran xarxa d'ecosistemes on tots estem interconnectats, on tots hem de col.laborar i ser solidaris amb la resta d'éssers del planeta, hem de protegir i preservar tot allò que te vida i ens envolta: HEM D'UNIR-NOS EN LA DIFERÈNCIA. SOM DIFERENTS I AQUEST ÉS UN PRINCIPI INHERENT A LA VIDA. (EL MÓN ÉS BELL PER LA SEUA DIVERSITAT). Açò va contra el liberalisme i la seua actual democràcia que vol la uniformitat, la homogeneïtat i el mono-culturalisme: creu que  tots som iguals, però sols som iguals en la condició humana.

La política és un art, el de gestionar la vida pública buscant el bé comú, aquesta convivialitat que obri camins cap allò que ens fa feliços, però sols és polític aquell que REPRESENTA LA CONDICIÓ HUMANA DE LA POLÍTICA EN CADASCUN DELS SEUS ACTES (Per això, en aquestos moments, qui acompleix aquesta virtut és eliminat, traït per individus que serveixen altres interessos aliens a la societat, i que no són altres que els econòmic-empresarials pertanyents a "distingits" poderosos que financen partits, compren mitjans de comunicació i mantenen estretes relacions amb fiscals i jutges. “Tot, absolutament tot, te un preu”, és el primer axioma d’aquestos empresaris que consideren primer els negocis que la persona, tant els val si cal modificar artificialment l’espai degradant el territori , ¿què els importa si allò que és objecte del seu negoci siga lloc d'esplai,  de relaxació i contemplació de la persona que ho gaudeix? Acaben amb la tranquil·litat, l’equilibri, la vida i els drets de l’hàbitat i l’habitador. Però són aquestos els dispensadors de feina i progrés, de prosperitat i modernitat en aquesta societat on es busca ser “el millor”, “el primer”, “el més”. “La vida és una competició”, és el segon axioma d'aquestos poderosos que compren amb diners (moltes vegades de màfies inversores i blanqueig) els seus èxits (èxits?): assessors, periodistes, polítics, advocats, intel·lectuals, tècnics, fiscals, fundacions, conferències, donacions generoses, reconeixements... en són la submisa estructura que facilita l’ascens al més alt, sense pensar que un dia pot caure i esmicar-se per haver-se “edificat” sense bons fonaments (totes accepcions). 
“Proposat una meta i ves a per ella sense cap escrúpol”, és el tercer maquiavèl·lic axioma d’aquestos desgraciats que estan acabant amb tot.

Si, cada vegada més, la gent honesta i honrada evita exercir de polític.

La Vida és temps, com nosaltres. Tot te el seu ritme, el ritme és en el present, crea contínuament, és. Qui viu sols pel present viu la Vida, i no li cal manipular ni instrumentalitzar res perquè no "viu aquesta vida" per aconseguir una meta, una ambició, un afany, sinó solament actua al ritme que marquen les coses, viu el moment amb intensitat i amb estima en tot el que fa, PRACTICA LA CONSCIÈNCIA, i és conscient que el seu passat i el seu futur és pensat des d'aquest PRESENT: VIU LA REALITAT, així... LA REALITAT DEL POLÍTIC QUE AIXÍ PENSA ÉS LA SEGÜENT:

Si l'actual model de "democràcia" necessita que la seua política econòmica continue creixent indefinidament, o siga, explotant contínuament els recursos del planeta, assassinar pobles i cultures, exterminar espècies, destruir, degradar i contaminar la naturalesa, NO HI HAURÀ CAP SALVACIÓ. MENTRE ELS "MALEÏTS RESCATS" DELS BANCS RESCATEN ALTRES BANCS EN FAVOR DELS MERCATS I LES ECONOMIES D’EIXOS PAÏSOS DITS “DESENVOLUPATS” A COSTA DE 3/4 PARTS DEL MÓN QUE VIU MISERABLEMENT  CAUSA DE LA USURPACIÓ (EN NOM DEL PROGRÉS OCCIDENTAL) DE LA SEUA RIQUESA, NO HI HA CAP SALVACIÓ.

O comencem a posar en marxa polítiques de sobrietat, de decreixement econòmic, de repartició de treball, restaurant la diversitat de recursos econòmics dels territoris, sobretot la agricultura... O enviem a fer punyetes les grans superfícies que s'emporten els diners als seus països i estan colonitzant-ho tot i destruint la subsistència de moltes persones... O deixem de consumir per consumir incitats per la merda de les propagandes de la TV durant les 24h... O COMENCEM A PLANTEJAR-NOS QUÈ SOM, QUÈ FEM EN AQUEST MÓN I QUINA HA DE SER LA NOSTRA FINALITAT EN ELL... O NO HI HA CAP SALVACIÓ.

No, l'home no és l'ésser suprem que mana sobre totes les coses, que ho sap tot i que ho sotmet tot a la seua voluntat, estem equivocats. La mateixa naturalesa, les mateixes criatures, el mateix planeta, també tenen consciència, intel·ligència,  TOT EN AQUESTA VIDA TE UN SENTIT DE SER, PERÒ, SOBRETOT EN AQUESTA ÚLTIMA ÈPOCA, NO HEM RESPECTAT AQUEST PRINCIPI PERQUÈ, CONQUERIT PEL “SISTEMA”, HEM DEIXAT MORIR ALLÒ QUE FA ESTIMAR I VIURE AMB PLENITUD: L'ESPERIT HUMÀ.

Si no hi ha salvació per a la natura... tampoc no hi haurà salvació per a l'ésser humà.

QUIN POLÍTIC ÉS CONSCIENT DE TOT AÇÒ? Jo, personalment, puc dir que sé d'una persona que ho ha segut... i han acabat crucificant-la sense compassió.

QUE ELS DÉUS EN TINGUEN CURA.