divendres, 7 d’octubre de 2011

PEDREGUER I ELS BORBONS


   
                     
L’any 2007, el ple de l’ajuntament de Pedreguer, amb el suport de PSPV, Bloc i Aixa, va autoritzar la realització d’un mural commemoratiu dels 300 anys de la Guerra de Successió mamprès pels col·lectius Endavant, Maulets i Sindicat d’Estudiants dels PPCC, on, sota el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, es mostra la imatge del rei Joan Carles I cap avall, acompanyat d’aquell reial parent seu que portà la nit al País Valencià amb l’abolició dels Furs i els seus Decrets de Nova Planta.


Però, aquesta idea del mural, a l’anterior batlle, el popular Andrés Ferrer, el qual governava en minoria, no li feu cap gracia, així que presentà una denúncia per presumpte delicte de “lesa majestat” que ara, després de 4 anys, ha segut desestimat per la fiscalia: “no te la intensitat antijurídica necessària per estimar damnada la dignitat de la institució que el rei representa”.
Així doncs, en la paret de l’aparcament de la Casa de la Cultura de Pedreguer, s’ha dut, per fi a terme, la realització del mural que, per cert, ja ha segut ratllat i restaurat dues vegades.
Efectivament, la llibertat d’expressió és un deure, sempre que el respecte i la responsabilitat siguen presents, però aquest “respecte” també te les seues casuístiques, i en aquest cas hi ha dues consideracions:
- La monarquia, en si mateix, no és una institució democràtica, doncs la “corona” ve donada per herència.
-D. Juan Carlos I, és rei per llei de successió franquista, el genocida Franco l’havia “preparat” ficant totes les seues esperances en ell (durant la malaltia de dictador, J. Carlos I havia exercit la “Jefatura del Estado”). Al seu testament ho deixà ben clar: “Patria, amor y perseverancia en la unidad... lealtad, afecto y apoyo de colaboración a Juan Carlos I, el mismo que a mí me habéis brindado”.
En el primer missatge de la Corona, Juan Carlos I digué: “el nombre de F. Franco serà un jalón en el acontecer español y un hito... es de pueblos grandes y nobles recordar a quienes dedicaron su vida al servicio de un ideal. España nunca podrá olvidar a este soldado y estadista”.
Efectivament, sembla que hi ha més d’un que no l’oblida, per desgracia.

D’altra banda, al Sr. rei, no l’interessa cap llengua ni cultura que no siga l’espanyola, ni galleg, ni basc, ni català... no s’expressa en cap d’aquestes llengües quan trepitja llurs territoris històrics, i dic jo, de cas no som també els seus súbdits? i allò de la diversitat i riquesa cultural? quin respecte és eixe?
Amb la “jet-set”, Vaqueira, o promocionant el “diccionario panhispánico de dudas” en els seus viatges a Amèrica (aqui tenim el català-valencià-balear d’Alcover – Moll, però això és un obstacle per a la “patria, amor y perseverancia en la unidad” del castellano..., ¡perdón! del español, segurament pensarà.), l’home ja te prou feina. I és que 25 milions d’euros a l’any que rep “la corona” donen per a molts esdeveniments, excursions y estrenes.
Però, el més greu és la pregunta que es fan molts ciutadans: com és possible que després de més de 30 anys de “democràcia”, centenars de milers de republicans i republicanes jeuen abandonats en cunetes i foses comuns al llarg i ample del estat espanyol? Com és possible que davant els treballs d’identificació de les 26300 ànimes llançades en foses comuns al cementeri de València (homes, dones, xiquets, iaios, salvatgement assassinats uns, víctimes de la fam, el maltractament i les epidèmies, altres) s’haja intentat, una i altra vegada, frenar i impedir el seu avanç per part de l’ajuntament de la ciutat sense cap llei que actue en nom de la justícia, del respecte, de la dignitat, de la pau i de la memòria, que condemne aquestes actituds eixides d’ajuntaments dits “democràtics”?  Per què S.M. D. Juan Carlos I, com a cap de l’estat espanyol, no es pronúncia davant tota aquesta barbàrie franquista contra persones que varen donar la seua vida per la llibertat i la democràcia de la qual avui S.M. diu que és garant? Per què no es volen reparar els crims franquistes?

Cadascú traga la seua majestàtica conclusió de l’assumpte, jo, sense dubte, aplaudeixo que el poble de Pedreguer es declarés republicà, tot adherint-se a la III República.

Felip V i Juan Carlos I cap per avall, són motiu de la nostra expressió d’identitat, de la nostra llibertat, de dir el que pensem.