dimecres, 30 de novembre del 2011

LA INJUSTÍCIA DE LA JUSTÍCIA


El Tribunal Suprem espanyol prohibeix a l’Audiència Nacional jutjar crims de lesa humanitat que no estiguen relacionats amb l’estat espanyol.

O siga, podrem vorer per TV, repressions, agressions, violacions, assassinats, desnonaments de camperols, destruccions de la naturalesa, contaminació d’oceans, extermini d’espècies, etc, per part de multinacionals o països amb règims absolutistes  tot induint-nos a mirar cap a un altre lloc per a, finalment,  continuar la nostra particular vida quotidiana.

Podrem ser turistes o treballadors emigrats en llurs països i ser testimoni social d’iniquitats sense opció a que prospere cap denúncia que condemne i jutge aquestes permissives conductes que atempten contra la dignitat i els drets humans, contra la vida, per part d’institucions o mandataris d’aquells estats. Res, el Tribunal Suprem ens diu que “no passa res”, que ja s’entendran entre ells, convidant-nos a continuar la nostra particular vida quotidiana.


Tanmateix, ens assabentem de la venda de tot tipus d’armament a aquestes nacions dèspotes, de transaccions financeres o negocis amb aquestos tirans amb tota impunitat. En nom de l’economia capitalista la Llei calla... i ens aconsella continuar amb la nostra particular vida quotidiana.

La gran hipocresia dels països anomenats “desenvolupats” amaga, darrere els seus eufemismes, actes perversos i criminals, absents de qualsevol  ínfim vestigi  d’humanitat... eixa hipocresia que ens suggereix seguir vivint la nostra particular vida quotidiana.

Tots qui considerem el Planeta Terra com part del nostre cos formant un tot en relació, qui admeti’m  no ser feliços en tant  “l’altre” siga víctima de la injustícia, qui plorem d’impotència en vorer com destrossen ecosistemes, exterminen pobles i cultures, criatures i els boscos...  qui “habitem” aquesta mare terra, qui així pensem, dic, som pel “sistema” bojos fanàtics, indesitjables,  radicals antisistema.
Però, realment, qui som? Simplement, aquells que no volem continuar vivint aquesta particular vida quotidiana sortida de l’evangeli capitalista.

El  president de l’Audiència Nacional, Sr. Ángel Juanes, va dir en relació a la supressió de la Justícia Universal a l’estat espanyol:
“Los jueces no podemos estar en lucha contra nada: aplicamos la legalidad”. Efectivament, apliquen vostès la legalitat, aquesta legalitat que provoca la injustícia en un món, de fet, estructuralment injust. Aquesta llei no és la Justícia!

Qui som en lluita contra aquest depredador “sistema polític, econòmic i social d’usos”, sentim amor per la Vida, vivim amb humanitat, i això és el que ens dona forces per continuar suportant la repressió d’una llei cada vegada més insolidària i immunda responsable de crims de lesa humanitat, dels quals, per suposat, aquesta no vol saber-ne res.

És l’hora del Planeta, és l’hora de la Consciència Universal, de la vertadera Justícia.

Continuem lluitant perquè sentèncie ja!