dimecres, 21 de desembre de 2011

APOLOGIA DE RAÓ


Món, 21 de Desembre de 2712

Fa poc més de 700 anys, a principis del segle XXI, va aparèixer (o, potser, reaparèixer) un ens ontològic en forma de veu, una veu intrínseca que fins aleshores pareixia no haver existit, una intel•ligència que dotava de judici i coneixement la ment humana, cosa que molestava a uns quants poderosos. Aparegué amb ímpetu en un moment força cabdal per a la història de la nostra humanitat: poc abans d’aquella injusta, mortífera i cruel guerra d’ocupació territorial d’armament tecnològic, químic i nuclear, que encetaren els països dits “desenvolupats i democràtics” amb l’únic fi d’apropiar-se’n dels recursos naturals necessaris per mantenir les seues economies basades en l’especulació financera de bancs i empreses. Prèviament el món s’havia globalitzat i era governat per falsos demòcrates delinqüents a les ordres d’uns pocs magnats del poder financer, capitalistes neoliberals els quals feien i desfeien al seu lliure albir. Cal aclarir que eren els diners qui podien transitar d’un país o continent a un altre, no així les persones de països pobres, aquestes no contaven al camp conceptual de la globalització. Tanmateix, aquella “determinada” societat gaudia d'un bon nivell de vida, però també era conscient de quelcom que els mancava, alguna cosa no anava bé, els inquietava. Eixe “quelcom” els va ser desvelat pel nostre protagonista, el seu nom: Raó.

Raó començà a fer pensar a tots i cadascú d’aquells ciutadans de països desenvolupats, feia despertar en ells una altra visió de la vida que hagués pogut desembocar en una transformació política i humana on el més important no serien els diners, ni el poder, ni rés concupiscent, sinó quelcom completament diferent a tot això, aversiu. Allò s'anomenava “realització”, “plenitud”, "felicitat" i ompliria de goig l'esperit humà, era possible i alhora necessari. Sols havia que practicar la consciència, parar de tant en tant el temps, viure el present i estimar la vida.

Però et aquí que els il•lustres tirans, els poderosos, acusaren a Raó de corruptor de la societat, així que el portaren a juí, un judici injust per a uns i just per a altres que el portà altra vegada a l’oblit. Aquest va ser el resum d'aquell procés:

RAÓ: Vosaltres, raça immunda, m'acuseu de corrompre la gent perquè em fique dintre d'ells, els faig discernir, comprendre les coses, els faig superar el desig desmesurat dels plaers materials que porta a la corrupció i al delicte, en fi, em feu responsable... de la vostra roïna?Jo intente conduir l'entelèquia humana cap el plaer que donen les virtuts humanes; vosaltres, qui m'acuseu, sols sabeu conduir els homes cap el plaer que donen els diners, però, a quin preu?. Jo sols reconec una llei, aquella que està subjugada a la vida, a la consciència pura que mai no mor i que legisla perpetua i dictatorialment, instant a instant, els nostres actes i conseqüències fent-nos responsables davant meua; vosaltres, en canvi, tenint-me apartat, maquineu les lleis adaptant-les als vostres interessos, per aquesta causa m'heu portat aquí, jo no m'adapte al vostre sistema, no encaixe. Heu creat la civilització de la llei i jo sols puc viure en una civilització de la justícia.

NEOCON: Cert és que prives la gent de ser feliç, doncs els invites a rebutjar allò que desitgen i que els fa feliços, els induïxes a privar-se de moltes coses que en són necessàries pel desenvolupament de la societat i que genera progrés social i econòmic. Com deia, inaudit! Marx: "el desenvolupament polític i social de l'individu està condicionat pel mode de producció dels mitjans materials de l'existència. Aquells que controlen el sistema econòmic en el que viuen i treballen els éssers humans, determinen els estàndards morals, històrics, religiosos i filosòfics. Tot està condicionat al sistema econòmic". I nosaltres afegim també el control dels hàbits i comportament de la societat. És evident, Sr. Raó, que també som fidels, increïblement, a aquesta ideologia.

RAÓ: Vostè, mesquí subjecte, té una perspectiva material de la vida, jo en canvi parle des de l'esperit. Així doncs, què és més important, la felicitat de la ment o ànima que és perenne, o la dels sentits que és efímera? Sí, jo intente privar l'individu que vol un auto caríssim d'adquirir-lo, fent-li plantejar si aquest li és realment necessari, fent-lo dilucidar si veritablement no s’ameraria de més felicitat adquirint un auto més barat i ajudant econòmicament a tota una família immersa en la misèria. De vegades ho aconseguís i... és una experiència que vostè, neocon aristofòbic, no pot comprendre! Així actue en totes les demés coses de la vida. I ja que ha fet referència a Marx, el qual, per cert, no va tenir la mateixa perspectiva sobre la conducta humana al llarg de la seua vida, li diré que aquest també sostenia aquesta relativitat: "el que és bo per a una societat no té perquè ser bo per a una altra". Vosaltres, qui m'acuseu, sou en un model de societat, jo, en canvi, com que estic en tots i en cadascú dels humans, no tinc cap model, així sóc sabedor d'una realitat: el vostre nivell de vida, de progrés i modernitat, és directament proporcional a la conseqüent misèria i mort de milions d'éssers humans que tenen el mateix dret a viure tan agradablement com viviu vosaltres o, potser el que és bo per vosaltres no és bo per aquells? Si hi hagués veritable justícia, dissolut neocon, avui no seria jo aquí sinó tú, acusat de crims contra la humanitat, però no m’importa, he de ser fidel a la llei, encara que aquesta siga injusta.

NEOCON: Com t’atreveixes?... Has fet unes acusacions molt greus contra mi, no tens proves i espere que el pes de la llei caiga a sobre teu. D’altra banda, nosaltres vivim la realitat, vivim pel futur! creguem allò que vegem i no podem admetre cap tipus d'experiències... esotèriques? quina rialla! Com deia Hegel: "tot allò real és racional i allò racional és real". La satisfacció de l'individu que compra allò que desitja és una satisfacció real que alhora ompli de plaer a aquell que ho ven i aquest a qui ho ha fabricat, i quan més car siga l'objecte adquirit, més satisfacció per part de tots. Ho comprèn, Sr. Raó? aquest és el sistema que dona seguretat , nivell i qualitat de vida, el qual vostè està intentant desbaratar.

RAÓ: El sistema establert, sí! el mateix que fa necessari aquesta guerra a l’Orient Mitjà! O potser no és el petroli el pilar d'aquest sistema? Què val una vida humana davant els vostres interessos? Hi ha molta diferència entre vosaltres i jo, tanta com l’aguda entre l’obscuritat i la llum. Mai ens ficarem d'acord!

NEOCON: Vostè sobra en aquest món, què pensa que diria la nostra societat si els digués que van a quedar-se sense electricitat, sense auto, sense energia i sense moltes més coses si no es dugués a terme aquesta guerra? És necessària! Vostè és el prescindible!

RAÓ: Vosaltres, infames neocons, teniu tecnologia per substituir aquestes energies contaminants, el motor d’energia lliure fa temps està inventat i funcionant! però la vostra avarícia econòmica, el vostre afany de poder, de dirigir el món, us impedeix actuar humana, respectuosament i amb justícia. Desbarateu tot allò que representa una amenaça a la vostra font d’economia, què us importa la salut de les persones? què us importa la salut del planeta? Representeu i controleu al vostre albir una xicoteta part de la humanitat que és la vostra societat, però algun dia eixos milers de milions d'éssers humans que viuen miserablement i que són la vostra conseqüència, ompliran les vostres nacions, les vostres ciutats i les vostres cases sense tenir por a rés perquè rés hauran de perdre, i vosaltres, inclements neocons, sereu les seues víctimes, víctimes al fi i a la cap, meues! Jo us faré justícia!

NEOCON: Condemneu-lo!

L’ordre establert condemnà a Raó apostrofant-lo de la societat mitjançant un sistema mediàtic escampat gairebé per tot àmbit, absolutament per tot arreu. Sabeu quina era l'estratègia que utilitzaven? ni més ni menys que allò més destrellatat i absurd: els programes "basura" que tant d'èxit assoliren evitant fer "pensar" a la gent, el futbol i els anuncis.

Al poc temps esclatà la "guerra definitiva" que sols deixà en vida una quarta part de la humanitat. Uns anys més tard, Raó va renàixer i, fins avui, principis del segle XXVIII, no hem conegut cap guerra, és més, aquesta paraula quasi no s'anomena perquè implica salvatgisme i impietat no propi d'una societat civilitzada. Els exèrcits, la milícia, una societat inculta, no poden conviure en democràcia. Ara som a una veritable democràcia, on no hi ha jerarquies, ningú no mana de ningú i tots som un. Hi ha ordre dintre un ritme de vida que no és altre que el de la pròpia naturalesa, de la qual en formem part. Hi ha unió en la diferència, hi ha respecte a la diversitat. Hi ha amor per la vida, hi ha consciència. Hi ha llibertat.

Per cert, Raó és femení.