diumenge, 18 de març de 2012

DEMOCRÀCIES DE LESA HUMANITAT


Res els importen les 40.000 persones que moren diàriament de fam, ni els milions d'ànimes que no tenen accés a l'aigua potable, ni els milions de xiquets esclaus del treball, de la prostitució, de la mendicitat, dels exèrcits, ni els que són víctimes del tràfic d'òrgans. Res els importa el drama de les seves guerres preventives, ni els milers de morts innocents que provoquen, ni la creixent producció de les seues fàbriques d'armament amb el qual trafiquen, devasten, assassinen, sotmeten, subjuguen, colonitzen i mantenen les seves economies. Res importa al lucre de les seues farmacèutiques els milions de malalts pobres de solemnitat que moren "sense remei". Res importa a les seues multinacionals l'extermini de pobles i cultures, d'espècies animals i vegetals, ni la devastació o agressió al medi, ni la contaminació de rius, de terra, d'aire. Res els importa la tradició agrària, pesquera, ni la sobirania alimentària.


Ells, amb les seues lleis, tecnologies, bancs i institucions, arrasen amb tot en nom dels diners. "No hi ha vida sense diners", és el seu axioma.

Inverteixen milers de milions de dòlars diaris per la manutenció de guerres, recerca i tecnologia, tècnics i especialistes: ments altament capacitades al servei de la mort i la destrucció.

No hi ha diners per a les propostes de la FAO, però sí milers de bilions de dòlars per als seus bancs i els seus exèrcits.

Els rics, els poderosos, s'apoderen de tot, fins la llavor té propietat intel•lectual encara que això haja provocat l'extermini de la diversitat de llavors en el món i impedit que ningú sembre si abans no paga per les seues manipulades llavors de laboratori cada any. Tot ho prostitueixen, és arrencada d'arrel la bondat intrínseca de la naturalesa de les coses i substituït per reglaments i lleis al servei dels seus mercats neoliberals capitalistes.

La naturalesa, les persones, tot ens viu o inert és considerat objecte d'explotació. Només importa la riquesa dels recursos naturals: van i la prenen per la força, si és menester. Allà on hi ha territori que explotar en nom dels seus negocis, del benefici econòmic, de la producció, del creixement, del consum, de l'estat de benestar i qualitat de vida de les seues democràcies, arriben, destrueixen, colonitzen... i abandonen un cop saquejat, aniquilat, esterilitzat, sense importar les milers de vides que deixen en la misèria després d’arruïnar els seus mitjans de vida. Això sí, com a premi l'FMI avui els concedeix un préstec pel seu "desenvolupament econòmic", que res té a veure amb les seues tradicionals formes de vida ja aniquilades. Avui, aquestes antigues cultures són "souvenirs" del franquiciat aparador d'aquesta moderna democràcia que els cobra en interessos fins a 3 o 4 vegades el capital prestat, enfonsant-los encara més en la seva misèria.

El mite occidental, la seva civilització, la seva religió, la seva manera de vorer, entendre i habitar el món, és imposat com a model d'usos universal. El seu monoteisme, la seua unicitat, la seua homogeneïtat cultural, legislativa i judicial, la seua burocràcia, pretenen una jurisdicció universal que atempta contra la diversitat i, per tant, contra els drets dels pobles.

La seua obsessió per la seguretat és herència de l'arrogant certesa del seu dogma, doctrina nascuda d'un context cultural específic, i qui no pensa de la mateixa manera, qui no combrega amb els seus pressupostos, és, a priori, considerat "enemic", " terrorista ". Ells manen i decideixen qui ha de servir i qui ha de patir.

No coneixen la bondat perquè no tenen amor per la vida, només xerrameca hipòcrita anunciada pels seus innombrables mitjans mundials de comunicació de masses durant les 24 hores del dia, sense descans, sense treva, contínua i indefinidament.
Avui, davant l'actual crisi econòmica, social, ecològica i, sobretot, espiritual d'occident (pràcticament la resta del món ve patint decennis de crisi humanitària a costa de l'estat de benestar i la qualitat de vida de les "democràcies"), observem que tots aquests "personatges" responsables del "clima mundial", coincideixen en dos punts bàsics, primordials, segons ells, per eixir d'aquesta situació que pateix la societat treballadora: emprendre reformes generals i injectar diners als bancs.

Aquestes dues determinacions afecten directament i greument al ciutad@ns treballador@s: ens treuen l'aire que necessitem per respirar. Ells! els mateixos als quals refereixo en aquest article, que han provocat aquest caos, que sempre han estat i són amos dels diners del món, de bancs i multinacionals, aquests mateixos, dic, són els que ara parlen de "reformes" encaminades al "sacrifici" laboral, econòmic i social que"hem de fer" els ciutadans i ciutadanes.

Però no sóc cap usuari de les seues vies "socio-pecuàries", sóc un ésser humà que intenta viure integrat en la naturalesa, en el cosmos; que intenta pensar i actuar globalment, amb amor, amb respecte, compromès; que intenta comprendre el patiment de tants pobles i cultures, de tantes víctimes d'una injustícia de la qual sóc coresponsable (encara que no vulga)... la injustícia del poder, d'aquesta civilització financera.

Pateixo en els meus pensaments, en la meua ànima, la desesperació de tantes veus que clamen justícia, i és tanta la impotència!

Què fan vostès, els que integren el Tribunal de Drets Humans? No tenen escrúpols? A què esperen per actuar, per condemnar? Quantes més iniquitats empíriques necessiten? ... Què dic? Si aquest tribunal forma part del "sistema"!

Tot ha estat prostituït.

Per això, no hi ha "reforma" que valga, el temps de les reformes va passar quan els recursos naturals del planeta van mostrar els seus límits. Que ningú s'equivoque, no podrà haver més creixement ni productivitat per molt temps més. Aquesta crisi és la crisi del límit, i no té res a vorer amb les anteriors. S'ha acabat el camí: o marxa enrere o precipici.

El món necessita una transformació radical i urgent, una revolució del individu@ que desperte el seu esperit humà i lluite sense treva contra tanta maldat encarnada.