diumenge, 15 d’abril de 2012

EL DÉU CATÒLIC



El déu catòlic es un home que viu al cel, segurament amb barba blanca, omnipresent, totpoderós, omniscient, creador de l’home i les criatures, de l’univers, del cosmos. A més a més, és jutge de totes les coses.
I pel que podem evidenciar, es comunica, no sabem com ni de quina manera (misteris de la providència), amb els capitostos de l’església catòlica, sobretot bisbes i cardenals, per així poder instruir-los i preparar-los com a mestres de la moral i l’ètica humana, tot llogant-los (privilegiadament) la seua “paraula divina”.

Aquestos adobadors de consciències sentencien la dita paraula de déu des dels púlpits de les seues parròquies, i no sols davant els seus fidels, sinó també a les escoles, als diaris, les ràdios i les televisions. Precisament ara que manen els seus, aquesta dreta de pura “raigambre”,  devotament catòlica, arrogant i fàtua, han sembrat l’espai radiofònic i televisiu amb el tal dogma de beateria hipòcrita.
Si no teníem prou amb el Rouco Varela, el Cañizares o el Garcia Gascó, ara sols faltava el regal diví: Juan Antonio Reig Pla. Les darreres prèdiques d’aquest cura revelen el grau d’aferrissament contra tot ésser humà que no combregue amb les normes morals i ètiques catòliques:
“Vull dir una paraula a aquelles persones que avui, portats per tantes ideologies, acaben per no orientar bé el que és la sexualitat humana, pensen ja des de xiquets que tenen atracció cap a les parelles del mateix sexe... i de vegades per a comprovar-ho, es corrompen i prostitueixen o van a clubs d’homes. Us garanteixo que troben l’infern”. “Les dones que ha avortat  no poden dormir perquè el seu pecat porta a la destrucció de la persona”. “¿Vosaltres penseu que déu és indiferent davant el sofriment humà? doncs déu no és indiferent”.
Més declaracions del Papa i ministres de l’església catòlica per “reflexionar”:
 “Els homosexuals són una greu amenaça per a la humanitat, la negació de les lleis de la naturalesa”. “No és l’home qui decideix, és deu qui decideix qui és home i qui es dona”. “Aquest és un pla macabre per exterminar la humanitat... m’oposaré fins la mort al matrimoni gay”. “El sida és un acte de justícia... jugar amb la naturalesa de l’amor condueix a catàstrofes d’aquesta indol”. “La conducta homosexual és desordenada”. “Assistim a la voladura del matrimoni”. “No es comparable el que haja passat en uns quants col·legis (abusos a menors per cures pedòfils), amb els milions de vides destruïdes per l’avortament”. “La família està baix amenaces clares i atacs de gran intensitat que suposen un atemptat greu pel futur de la societat”. “Laïcisme radical”.
És indecent i lamentable que aquestos senyors declaren obertament pensaments i posicions tan abjectes per l'ésser humà  en la seua condició d'homosexual, lesbiana, laic, heterosexual, ateu o agnòstic; em sembla vergonyós que aquestos senyors davant el divorci, l'avortament o matrimoni homosexual, tinguen opinions totalment unilaterals i obsessives basades en aquest dogma ranci.
Sembla que aquesta gent catòlica i conservadora encara no han aprés que l'amor, la tendresa, la sensibilitat, el respecte, l'educació, l'amistat, la intel·ligència, l'honestedat... no les etiqueta ni la confessió religiosa o política, ni el sexe.  Ja és hora que l'església es dedique a llaurar l'esperit, que utilitze exclusivament eixa perspectiva, eixa dimensió espiritual que ens fa vorer que Déu no és “un ésser”, sinó una relació entre nosaltres (que també som llibertat, esperit i cós) i tot allò creat (no hi ha Déu sense éssers humans, ni món sense Déu, ni ésser humans sense món). No hi ha jerarquies, ningú no mana. Ni papa, ni bisbes, ni cardenals. Ens devem al respecte i l'estima per damunt de consideracions allunyades de la naturalesa de la nostra consciència.
Evidentment, aquest déu persona, de pensament únic, que t’alliçona sobre la consciència moral i et treu la llibertat, l’espontaneïtat del bé, de la seua innocència; aquest déu garant d’una pretesa església  catòlica i universal, profilàctic de cures pedòfils, de monges segrestadores de xiquets, de tresors, bancs, capital i patrimonis eclesiàstics... aquest déu, dic, ja ha esgotat la seua credibilitat.
Aquest déu és una blasfèmia, un vituperi, una aberració.