Hi ha un gran número de persones al món conscients
de la situació límit que travessa el planeta causa d’una crisi creada per
l’home i que abraça economia, societat, medi-ambient, política, cultura, llei,
justícia i, sobretot, l’espiritual.
Ens adonem d’un dèficit de valors humans.
L’absència de sensibilitat, reflexió i acció coherents, ha portat al predomini
de la immoralitat i la manca d’ètica en molts aspectes dels negocis humans. El
diner com a axioma de vida plena ens ha abocat a l’auto-destrucció, aquest
principi demoníac impera fins l’últim racó d’aquest món.
Aquest avís que rebem persones connectades amb la
totalitat del planeta, aquest “toc d’atenció” de la mare terra als seus fills,
no prové del món tecnològic o científic sinó d’allò real que configura
l’esperit de totes les coses... perquè l’ésser humà és algo més que un ser que
raona i que pensa: també és diví i còsmic i, per tant, participa d’aquesta
consciència universal que es comunica amb nosaltres, és aquesta intel•ligència
que parla a l’interior nostre la que ens fa “conscients” que anem per mal camí
i que, si no hi ha un canvi radical i urgent, no hi haurà cap demà digne de
viure.
L’abandó dels ritmes de la natura, l’apropiació
política i religiosa de la pau, la llibertat i la justícia per la totpoderosa
elit de les finances i les multinacionals,
ha conformat un món cada vegada més uniforme en allò cultural,
legislatiu i comercial. “No és democràcia sinó tecnocràcia”; “No és eco-centrisme
sinó antropocentrisme”; “No és el Déu
símbol sinó un déu persona”, o, el que és el mateix, “La política és l’art de
manipular consciències en nom de la tècnica”; “L’home no és la persona sinó
l’individu que explota el planeta en nom del capitalisme”; “La paraula del déu
persona és la paraula del papa i demés acòlits amb sotana”.
D’altra banda, tots hem d’entendre el per què de
tanta seguretat, de tant control: estan preparant-nos per la esclavitud. Estem
condemnats a consumir i a ser consumits en nom de déu, de la ideologia, la
felicitat, l’estat de benestar, etc.
Dos petits exemples donaré per dotar d’enteniment
aquestes reflexions:
CAPITALISME, GLOBALITZACIÓ, NEOLIBERALISME: REPSOL
El concepte de “temps” és el causant de molts dels
fracassos i frustracions humanes. Creure en un temps “lineal” dona peu a moltes
jugades que afavoreixen aquests actors capitalistes, una de les més emprades
s’anomena “futur”. El “futur” és comodí de tota promesa política o mercantil
que afecta directament a la gran massa treballadora.
Quan Repsol (que te més de 350.000 Km2 de
superfície petroliera al món) va arribar al territori Waorani (Ecuador), va
oferir a aquestes comunitats un “futur” pròsper amb el compromís de llocs de
feina, de suport a les escoles (aules i menjadors escolars, poliesportius), i la
construcció de serveis mèdics (centres de salut) a través del seu departament
de “relacions comunitàries” el qual empra estratègies, dissenyades i
planificades per experts sociòlegs i antropòlegs, que capaciten al personal en
com actuar per convèncer dirigents comunitaris i permetre la intrusió de
l’empresa o negociar en situacions de tensió.
Però, l’explotació petrolera en aquell indret
comportà contaminació, desforestació, desertificació i mort d’ecosistemes;
l’assassinat per la colonització d’aquelles cultures i maneres de vorer i
entendre el món ancestrals (el seu mite); la militarització de les
instal•lacions i demonització dels
pobles originaris i la seua resistència... els waorani han segut un poble amb un
coneixement de la botànica i la farmacopea excel•lent que no feia distinció entre el món físic i
l’espiritual. El bosc, els arbres i els
rius havien segut la seua casa, la seua vida: caça, pesca i cultiu de la yuca.
Però avui molts joves waoranis es passen les hores
mirant pel•lícules americanes de gènere “walker” mentre els seus pares
s’emborratxen amb les prostitutes en nom del progrés. Ara depenen totalment de
Repsol, aquesta “companyia” ja els te “controlats”, “esclavitzats” i humiliats,
o siga, despullats de tota la seua
saviesa ancestral. Vesteixen, mengen, cobren sou i viuen el “model” de vida
occidental que Repsol imposa. Fins les joguines dels xiquets són comprades i
regalades per la multinacional. Mor la tradició, la sacralitat, avui en són
tractats de ganduls i necis, són els paries de la societat i de la resta
d’ètnies.
No hi ha peixos als rius, ni micos, ni porcs
salvatges, ni cérvols, ni diversitat. La construcció d’infraestructures ha
modificat artificialment el medi i la contaminació tòxica ha acabat amb
gairebé, no sols amb la salut dels seus pobladors, sinó de tot l’hàbitat.
Repsol ha violat el dret a la vida d’aquella
cultura: el seu territori, el seu ritme de vida i desenvolupament natural en
comunitat. Repsol atemoreix qui es revela en contra per defensar la seua terra
militaritzant les seves zones d’operació, a més a més, no ha complit amb la
totalitat de les seues “promeses”.
Argentina, Xile, Perú, Bolívia, Colòmbia,
Veneçuela, Brasil, Mèxic... i així fins a més de 30 països al món seguint la
mateixa “política” avalada pel BM, FMI, els paradisos fiscals i els mils de
milions de dòlars de beneficis que procuren i executen noves lleis
”permissives” fiscals i administratives al
seu servei.
UNIVERSALITZACIÓ I ADOCTRINAMENT EN NOM D’UN FALS
DÉU CRISTIÀ
La perversió de l’església catòlica és gran. La
seua hipocresia, insalvable.
S'ha tergiversat el missatge de Jesús, un revolucionari
que vingué a lliurar-nos de la llei, a lluitar contra les injustícies i abusos d'institucions religioses i governamentals, de rics i poderosos, a través del
cultiu de l’esperit i de l’amor pertanyent a la nostra condició humana. Per aquesta raó va ser crucificat legalment. Manipular, dic, aquest missatge, és blasfem.
Hi ha un passatge autèntic en S. Lluc (que no
trobarem en cap evangeli de la vulgata) que fa referència a una
persona galilea que treballava el seu camp en dissabte (dia sagrat no laborable
la transgressió del qual suposava
inclús pena de mort) i que parla
així:
Jesús li va dir: “Home, si ets conscient del que
fas, ets feliç, però si no n’ets conscient, eres un maleit i un prevaricador de la llei.”
Aquest missatge és clarificador i definitiu:
Si fent ús de la teua llibertat plena ets conscient del que fas, fas costat al que
és just. En poques paraules: la nostra consciència pura està per sobre de
qualsevol llei.
Però l’església catòlica oficial ha “creat” un déu
persona (negligint la trinitat) que parla i dicta normes de conducta que
s’allunyen de la justícia i de la llibertat, de l’amor i del respecte. La
tradició continua amb les jerarquies i les seues parcel•les de poder a la
conquesta d’un món cristià sota la seua
idea veritat i de salvació:
“Diu déu que l’avortament, l’eutanàsia i el
matrimoni homosexual són una amenaça per
a la pau mundial”. “Diu déu que aquells o aquelles que tenen atracció per les
persones del mateix sexe trobaran l’infern”.
“Diu déu que sols abraçant la veritat de l'església catòlica serem lliures i trobarem la pau”.
Aquest és el deu de la justificació i la casuística,
no aquell que s’enfronta als grans transgressors de la vida buscant la
Justícia, no aquell que s’ocupa dels grans problemes de la humanitat.
Aquest és el déu substància que ha imperat durant
segles, el déu que fa por, el déu que mana el que un ha de fer i castiga amb
l’infern si no ho fas, el déu que promet la salvació en l’altra vida, el déu hipòcrita
que ha perdonat i continua perdonant les injustícies, assassinats i abusos dels
seus mandataris devots contra els pobles, eixos mateixos que inverteixen milers
de milions de dòlars diaris per fabricar i fer ús d’armament mortífer en
guerres interessades mentre milions d’éssers humans moren de fam i de set, són
aquestos mateixos que van a missa tots els diumenges i es confessen per tornar
a sotmetre i condemnar el poble dilluns vinent. És aquesta la raça d’escurçons que mana del
món.
Perquè un
Déu símbol de la vida no interessa, un Jesús símbol de la humanitat tampoc, una
eternitat que neix perenne en el present no convé.
Perquè si no hi ha Déu sense homes, ni homes sense
món, ni món sense Déu, aleshores, cadascú depèn dels altres, la felicitat d’un és en funció de la felicitat de l’altre. Cada paraula, cada acció, ha de trobar
camins d’intersecció en nom d’una totalitat anomenada planeta terra on el
respecte a la Vida i la seua diversitat de cultures i hàbitat és sagrat... ningú
no mana!
La llibertat sense conceptes morals imposats és
exemple d’una consciència no manipulada. La veritat es troba en la raó de la diversitat,
no és una ni l’altra sinó el resultat del seu diàleg en nom d’allò universal i
transcendent: l’amor per la vida.
Ni la victòria del cristianisme, ni de
l’occidentalisme, capitalisme o qualsevol ideologia portarà la pau, cap guerra guanyada porta a la pau.
La doble moral catòlica és empírica, aquesta creu
ja és del dimoni. El cap del camell ja ha passat per l’ull de l’agulla.
HEM D’ACTUAR URGENT
Hem d’aturar-nos per pensar i reflexionar amb
urgència, ser conscients de la realitat fugint del grans mitjans de comunicació
de masses al servei de les corporacions comercials i financeres (de les quals
en formen part) que ens persuadeixen les 24h tot incitant-nos per conquerir les
nostres voluntats amb les arts més indecents.
La doble moral de grans empreses com l’exemple de
Repsol és projectada des de llurs fundacions: ens anuncien els seus compromisos
pels treballs socials i culturals vers la solidaritat, benestar i progrés de
les persones. Realitzen estudis per millorar els recursos energètics i la seua
sostenibilitat en un marc de desenvolupament sostenible tot contribuint a
millorar el medi ambient. Promouen iniciatives materialitzades en beques
d’estudi encaminades a impulsar estudis universitaris que garanteixen un millor
futur per la societat del demà basada en l’ètica, la transparència i el
respecte dels drets humans.
"No es pot estimar ni ensenyar a estimar des de
dalt la màquina que ho degrada tot".
Oblidem-nos dels rellotges. El temps és el ritme
de la vida, de les persones, del cosmos. Nosaltres som temps. Oblidem-nos
d’allò urgent. Ocupem-nos d’allò important. Si vivim el present (el passat i el
futur sols són pensaments presents), no ens dona temps a manipular ni instrumentalitzar
res, no viurem la vida com una oportunitat per aconseguir quelcom més, sinó
l’espontaneïtat d’una acció conseqüent
de respecte i compromís, d’estima pel que estem fent.
No ens passarà pel pensament violar els ritmes de
la natura trencant cap pedra per buscar or o petroli, ni contaminar les aigües
o l’aire, ni assassinar la vegetació i els animals, ni els pobles i les seues
formes de vida... perquè tot això forma part de nosaltres, és sagrat.
Cal aquest canvi personal de percepció de món per
salvar el planeta (el reciclatge, les energies
alternatives i la sostenibilitat del sistema capitalista no és prou perquè
també és doble moral).
Cal desmonetitzar els àmbits de la cultura, de la
educació, de la sanitat, de la economia. Cal allunyar els valors humans
d’aquesta lacra de poder monetari. Cal comportar-nos com a veritables éssers
humans, dialogar, transitar savis camins de trobada entre tots i totes les
cultures dels pobles del món, units en la diferència, tanmateix, no ho podrem aconseguir mentre
aquestos no visquen amb drets i amb llibertat.
Però la situació actual és molt greu. Al món hi ha
massa gent desesperada víctima d’aquest criminal sistema capitalista que abraça
dictadures i democràcies amb multiplicitat de partits que porten a la divisió,
a l’enfrontament i al fracàs.
Lluny d’aturar l’explotació dels recursos
naturals, les grans multinacionals continuen, encara amb més afanys,
destorçant, contaminant i arruïnant el medi natural. Les espècies són en
continu extermini, la fam en continu augment. La manipulació genètica dels
aliments i la seua apropiació del cultiu per
les transnacionals o la imminent
implantació del xip humà és el darrer esglaó que permet Déu.
No passarà molt temps més abans que dicte aquesta
Consciència Universal si no hi ha aquest
canvi urgent i radical, encara som a temps.
Sobrietat i decreixement. Amor per la vida.
Aquesta és la transcendència que ha d’unir tota la humanitat. Aquest esforç i
aquest sacrifici és tremendament gran i difícil, però crec que no hi ha altra
alternativa.
El creixement per la productivitat i
competitivitat al qual al·ludeixen contínuament els polítics per sortir de la
crisi és, precisament, causa de l’actual estat del planeta. Però aquest ens ha
mostrat ja els seus límits.
A la fi, som nosaltres, la gent del carrer, qui permet que aquet sistema capitalista
salvatge continue viu. Caldria promoure a nivell mundial una vaga indefinida de
totes les persones perquè no sortiren de les seues cases fins arribar a un
consens per la dignitat humana i per la Vida. Atur total.
L’ésser humà és un ésser vivent que habita aquest
món per viure la vida i la seua plenitud, no per treballar esclavitzant-se en
nom d’un capitalisme tecnològic pervers i mortífer.
Si hi ha algú que te la capacitat d’organitzar una
acció d'aquesta envergadura, que ho faci immediatament. La seua justificació és empírica, ho
patim la humanitat sencera.
Però, coneix-te a tu mateix.
Però, coneix-te a tu mateix.
