dilluns, 31 de desembre de 2012

WASHINGTON 237


                          
És un país sense història, no l'anomenaré.
Els seus filòsofs no participaren en aquelles guerres,
no hi havien.

Un General sense educació general,
pretensiós i racista, autoproclamat “Majestat”,
fou el primer en encetar la supremacia armada,
de donar-li nom a aquest cau institucional
de  planificacions pel terror global, però legal.


300 milions d’armes per a 150 milions de famílies
en aquelles terres usurpades per delinqüents europeus,
de moltes universitats i milions de llibres,
de poques humanitats  i molts pocs lectors,
què ha segut dels seus xiquets?

Però ells no deuen res, 
són els seus governants.

Democràcia i pena de mort.
Poder i diner per justícia.
Pobresa i morts legislades.
Icona d'una pau i llibertat
donada per victòries bèl·liques...
Crema el seu foc la torxa, indignitat de tot símbol,
al pilar dels drets humans:
estàtua "iluminati" alçada sobre sorra pólvora 
que s'ensorra al damunt dels pobles del món.
Sunami de cultures.

Ploren a déu pels seus fills morts,
víctimes dels seus mals i les seues misèries,
però no pels milers de morts que aquestes provoquen als altres,
perquè els altres xiquets... no són d'aquest déu?
I ells , qui són, què són...
Són el reflex d’ells mateixos
davant l’espill “pell roja”.

Aquesta pesta consumista contamina el món,
modes, guerres, drogues,
fan caure murs de tradicions seculars.

Les millors ments especialistes hi són allí,
mesura de tota modernitat, progrés. Anhel de molts

I sembren el món de radars i míssils intel·ligents
d'exèrcits podrits de valors humans, terror,
per assegurar l’economia d’aquella desmesura
i el menjar d’aquells xiquets que encara 
no han viscut la innocència,
no han segut mai xiquets!
Han segut alumnes de fusells
i adults de l'arrogància imperialista.

Però ells no són culpables,
són els seus governants.

Els cal, urgent, una nova innocència,
per començar amb dignitat humana... la seua història.