divendres, 4 de gener de 2013

LA MEDALLA DE ZAPLANA


 “Tu haces de intermediario de la venta, que yo no puedo, y pides la comisión, luego nos la repartimos bajo mano... hijo puta... si soy presi te haré diputado por Alicante... bueno, yo una comisioncita. Le pides dos millones de pelas o tres... le sacas la pasta... pero me tengo que hacer rico... tengo que ganar mucho dinero para vivir...”  (Fragments de la conversa telefònica entre E. Zaplana i Salvador Polop que la policia registrà a rel del “cas Naseiro).

El dia 6 de desembre de cada any i aprofitant l’acte institucional que commemora la Constitució, l’ajuntament de Benidorm reconeix, a través d’un guardó, la trajectòria de membres de la Policia Nacional, Local o Guàrdia Civil. Però aquest 2012 “la cosa” ha canviat: Eduardo Zaplana i Leire Pajín (aquesta absent per problemes d'agenda) reberen “la medalla” de mà dels seus “afillats” polítics Agustín Navarro i Gemma Amor.


Fonts socialistes afirmen que aquest “homenatge” respon a la “dedicació” dels protagonistes. Bajanades!

Aquest “espectacle” no és més que una estratègia destinada a lluir la façana de la indecència i el desprestigi de la classe política en aquest “immoble del taulell” anomenat “comunidad valenciana”.

Zaplana, el mateix que Navarro, conquereixen l’alcaldia gràcies a trànsfugues, ¿Qui no recorda Maruja Sánchez? El de Cartagena celebrà aquella moció que li donà l’alcaldia de Benidorm ballant amb la protagonista enmig la pista de la discoteca KM, quina nit de gresca! Això si, tots els que col•laboraren amb aquell “èxit” varen ser recompensats: marits, fills, amics... contractes amb l’ajuntament, Canal 9, assessories, regidories, consorcis provincials de bombers, etc. Desgraciadament i des d’aleshores, açò ja és tradició per aquestes terres.

La qüestió és que aquestes “medalles” que neixen de l’amor entre Amor i Navarro lliurades en aquest teatre de l’estafeta, venen a mostrar la guerra i la victòria, la conquesta i el poder, l’enemic i el càstig, en els afers de la carrera política per l’alcaldia del poble dels gratacels:

Al PP fenollista de Benidorm cal aïllar-lo. Al PSOE de Leire, premiar-lo.

Gemma sempre ha estat fidel a Zaplana, considerant-lo el seu mentor polític (“a Zaplana no se le ha tratado como se merece en esta Comunidad”, va dir en 2011) i per tant contraria al “campisme”.

Navarro ha d’agrair a Leire (i al trànsfuga J. Banyuls) la victòria de la moció de censura. Ja va tenir l’ex-ministra tot el seu suport com a nº dos de Ximo Puig, després d’haver “matat” en la batalla al seu enemic Alarte. Quins personatges! Tanmateix, triomfen i són glorificats als grans mitjans de comunicació del món polític.

Però, ¿Quina “persona, després d’assabentar-se del pensament i les intencions d’Eduardo Zaplana revelades en la conversa amb S. Palop, podria confiar en ell?

Tanmateix, ha arribat a ser President de la “Comunidad Valenciana” i Ministre a l’estat espanyol! Avui està en Telefònica, exercint en la secretaria general tècnica. Si senyor!

I Angel Acebes en Iberdrola; Aznar, Elena Salgado i Pedro Solbes en Endesa; Isabel Tocino i Matutes al Banc de Santander; Felipe González en Gas Natural; R. Rato en Caja Madrid; M. Boyer en Red Eléctrica Espanyola; M. Oreja en FCC, etc, etc.

Ciutadans: açò és la política. Com ha d’estar el país? Qui és l’ingenu que no vol pujades en la factura de la llum, del gas, dels carburants, o que els banquers paguen el mal que han fet amb penes de presó? En conseqüència, tenim el que ens mereixem.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Magnific articul, encara que et deixe esborroná i plena de vergonya de vore com els corruptes tenen fins i tot els seus guardons.
Es clar, no tenen etica de cap tipus i el ajuntament de Benidorm amb este espectacle, sense cometes,sa cobert de gloria...
Sols en una cosa no estic d´acord amb tu. No tenim lo que es mereixem, tenim lo que han votat els ciutadàns, açò es lo greu.
¿D´on ix eixa confiança del votant amb esta casta politica tan indecent com la que tenim?.
Jo com a persona honrrá no puc fer-ho, no puc votar vehient com "treballa" tota esta gent.Crec que la abstencio hui en dia es lo mes decent,no es pot jugar amb tramposos, sempre guanyen...
Salut.Rosa

Lluís Ronda i Berenguer ha dit...

Gràcies Rosa. Evidentment comprenc perfectament que no estigues d'acord amb la sentència "tenim el que ens mereixem", doncs, evidentment també, cada persona és un món, som diferents i únics. Però, la persona per si sols és un absurd. L'ésser humà és un ésser relacional."Persona" és un nus en una xarxa de relacions, així doncs, tu i jo, formem part d'eixe nus dintre la nostra societat: som usufructuaris, volguem o no,dels afers del nostre món polític.

L'educació dels xiquets no depén solament dels seus pares o de l'escola, sinó també de la societat.

¿Com transformar aquesta societat? Doncs començant a canviar la persona, com tu o com jo, que ja en som conscients. "Persona", que no individu, l'individu reflexa l'individualisme d'aquesta societat moderna i tecnològica que ens te absorts, per això és tan difícil aquest repte, però no impossible... almenys per a nosaltres, no?

Salut i força. Lluís

Anònim ha dit...

L´home mai esta sol,no cap el absurd.I si és un home com tòca, com diuen en el meu poble, sabrá que es tindrer humanitat, solidaritat, honradesa i sobre tot dignitat i a mes ho practicara sempre que puga.Tot aso es pot apendre, es veritat,peró si no ix de lo mes intim del individu,es nomes impostura.
Aixo fan els politics, tots a una...
Tenim que ser de veritat i coherents,es fonamental, amb asó el repte potser possible. Sense asó, ni persones ni individus. Esclaus atemorits.
M´agrada molt debatir i el intercambit d´idees. Et demane perdó per les faltes, estic aprenent a escriurer valencía. Vaig naixer cuan els 25 any de pau, i ja saps.Un desastre.
Un plaure debatir amb tu. He pegat una miraeta per el blog,i estic impressionada, ja he vist, que tens pocs comentaris. No ho entenc...clar que tampoc es façil, ho dius tot i tan bé ,que poc mes podem afegir.
Salut Rosa

Lluís Ronda i Berenguer ha dit...

Veritat és el que dius, i si cada dia que passa eixes virtuts humanes van a menys, sols és per una raó: la crisi de l'esperit humà, que és la pijor de totes.

L'important és poder comunicar-se, moltíssim més que l'escriure correctament (jo tampoc estic salvat de cometre errors gramaticals)

Ha segut un plaer. Lluís.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.