diumenge, 20 de gener de 2013

PENSEM



L’esser humà no te dret a manipular, instrumentalitzar o imposar res que atempte contra la llibertat, la pau, les cultures i la seua diversitat, els drets i la vida de la resta d’éssers vius dels quals en forma part.
Però Occident i les seues democràcies han prostituït, amb llur dogma de modernitat i progrés, la mateixa essència de la vida: el poder dels diners ja s’ha imposat als valors humans.
Estem governats per líders delinqüents que, dia rere dia, aconsegueixen, a través dels seus manipuladors mitjans de comunicació, tergiversar la realitat i la seua justícia: ¿qui són els terroristes?


La natura, les seues criatures, les persones... tot és objecte d’explotació i de negoci per a aquesta raça d’escurçons que menysprea l’amor per la vida tot irradiant esta maleïda epidèmia que contagia tot àmbit: la contaminació i l’extermini ja és extrem, tanmateix, aquesta càfila de miserables arrasen impàvids malgrat un planeta que ja ens ha mostrat els seus límits.

La Mare Terra, aquesta Consciència Universal de la qual participem nosaltres, ens avisa: urgeix un canvi radical i urgent per part de la persona respecte a la seua manera de percebre el món, de nostra actitud envers un món ferit de mort per la desídia i les injustícies.
L’amor i respecte en el diàleg ha d’unir la diferència... perquè som diferents i únics, perquè llibertat és la manifestació d’aquesta expressió diferent i única, perquè la raó neix del pragmatisme d’aquesta tradició diferent i única, perquè allò que es fa per estima sols s’emprèn des d’una ment lliure i no manipulada, ¿per què, doncs, furtem la flor de la vida als xiquets de la pachamama? ¿per què ens fem mal a nosaltres mateixos? potser perquè el món tecnològic i modern ens impregna d’individualisme, ens allunya de la naturalesa i els seus ritmes i ens configura com a màquines programades i predeterminades pels diners i els negocis. L’esser humà occidental s’oblida que forma part d’aquesta pluralitat d’éssers que conformem el món, s’oblida que és un ser relacional i que per si sol és un absurd i una abstracció, hem de saber viure en comunitat i harmonia!

Cal l’amor i el respecte en el diàleg que uneix la diferencia.

Potser ja siga massa tard, no sé... milions d’ofegades veus clamen justícia cada instant que passa... des de fa tant temps...