divendres, 1 de març de 2013

SOLS UN INSTANT PER VEURE'T


Sols demano un instant, per veure’t,
i aplacar la recança del meu sentiment
detenint el temps... retenir la teva imatge
al bressol del meus somnis,
totes les nits de meua vida.

De les teues mans,
aquesta melodia primera, prístina,
tan dolça, tan serena,
empremtes que acaronen les cordes del cel
totes les nits de la meua vida...
fins que em ve el son.

Sols amb tu l'harmonia s'encarna de tendresa
per cobrir amb l'estima les nits d'un meu cor
que batega somniant el teu alè serè.

Sols demano un instant, per veure’t,
fer etern el teu so, aquest meu somni,
totes les nits de la meua vida,
i mostrar-li a Plató aquest cel que em fa viure, cada dia, 
fins el final dels meus dies.

Sols demano un instant, per veure’t.

1 comentari:

Anònim ha dit...

bella poesia