diumenge, 24 de febrer de 2013

A LA LLUITA!



El “passat” és un pensament nostre des d’aquest present. El “futur” encara ha de vindre, i també és un pensament nostre des d'aquest present.

Ara mateix! des d'aquest instant present, uns quants fiquem els peus a dalt la terra i trepitgem fort per dignificar les nostres vides davant aquesta realitat que no li correspon, i amb els punys força alçats fem senyals a aquells que se senten perduts i esclaus d’aquest sistema capitalista els quals, afortunadament, encara arriben a temps d’orientar-se per així reprendre el camí que ens fa conscients dels nostres actes i conseqüències... tot allunyats d’aquest aparador neoliberal on són enganyats els nostres sentits.

Som molts els que, amb la nostra infatigable lluita per allò que considerem veritable i just, sortim als carrers per criticar actuacions que són expressades amb aquet sentiment que és conscient d’una realitat, ara mateix, segrestada darrera d’aquest gènere irònic anomenat “democràcia”, dirigida per polítics professionals, on l’únic que sap fer bé el seu estat policial és fuetejar, detenir i condemnar persones com nosaltres

Quanta impostura i falsedat passa desapercebuda dia rere dia per no practicar la consciencia del present!

A la lluita! Una abraçada a tots i totes.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El passat un pensament nostre, una idea?. De veritat creus aixó Lluis?.
Sempre he vist un poc de "maldad", dit en tot el respecte sense intencio d´ ofendrer, cuan algu diu que el passat no importa,que no hi ha que mirar enrrere...quant de mal mos ha fet aixó a la nostra generacio, quina ignorancia portem a les esquenes...
Per a mi el passat es la clau, la resposta a tot lo que esta ocurrint hui en dia. No saber lo que van fer els avis dels que manen hui, permitix que "democraticament" estigen on estan.
El passat son fets, son arrels, es saviesa i lo mes important valors que ja em perdut...
¿ Quina conciencia anem a tindre si no sabem d´on venim ni qui som?.
Per oblidar el passat tenim este present.
¿LLuita?. Jo intente no perdre el temps...
"Tot esta perdut,quant els malbóns serveixen d´exemple i els bons de burla" Demócrates.
Una abraçada. Rosa

Lluís Ronda i Berenguer ha dit...

Gràcies Rosa. Des d'un àmbit merament temporal, el passat, el mateix que el futur, són pensaments nostres de "l'ara mateix". Això és així. Un altra qüestió és, i efectivament, tens tota la raó i així ho he defensat jo moltes vegades..."la història és un camí que ens mostra les empentes, els senyals pels quals hi som ara i aquí. Nosaltres, hereus d’antigues petjades, així hem aprés d'aquell caminar... i som el que som, i hem de ser dignes..."
Aclarida aquesta qüestió, aquest apunt sobre la temporalitat ve a compte pel fet que els polítics sempre ens parlen des de la línia de fuga del futur: ...el 2014 saldremos de la crisis" ... "en los próximos años habrán un millón de puestos de trabajo"... "este proyecto del macro casino las Vegas de Madrid dinamizará la economía i bla, bla, bla..."
El que critico és el fet que no actuen atenent a la realitat del present, sinó sempre ens prometen un futur que mai no és arribat, perquè quan arribes al primer després ve el segon futur i així indefinidament. És aquesta la qüestió. El present és el que val, actuar sense manipular ni instrumentalitzar res... és el que vinc a dir.Per suposat, actuant amb l'autoritat investida pel nostre legat cultural o nacional, que és el mateix. Una abraçada.