dimarts, 26 de març del 2013

2013



Per molt que aquests incompetents i desanimats que governen el món parlen de recuperar el creixement a través de la competitivitat, expansió, velocitat, explotació, producció, consum, etc., hem de ficar el peus a terra i adonar-nos-en que açò no serà possible per una raó: el planeta ja ha mostrat els seus límits. Mai en la història de la humanitat s’ha donat aquesta situació d’extermini.

Centenars de pobles, milions de persones víctimes d’aquestes multinacionals que exploten els seus territoris mil·lenaris en nom del nostre “progrés”, que són assassinades o, d’altra banda, obligades a abandonar les seues terres amb la complicitat d’uns estats que titllen de “terroristes” als seus oriünds per defensar-les, aquests fets, dic, ens anuncien amb la seua lluita i resistència LA FI D’AQUESTA ÈPOCA  i, tanmateix, tanquem els ulls i li agafem la mà al paradigma Merkel i a les seves propostes del BM, FMI i l’OMC (la santíssima trinitat del mal).

Hem de tornar a una política de sobrietat, de sobirania alimentaria, protegir l’autèntic desenvolupament sostenible de cada poble amb els seus drets i llibertats, de cada cultura, de cada territori, lluny dels mercats internacionals i el seu “dumping”, lluny d’aquest sistema capitalista generador de guerres i conflictes que està acabant amb tot.

Davant aquesta crisi econòmica, ecològica, social i, sobretot, de l’esperit humà que patim, sols hi ha un camí: o deixem radicalment de consumir a desdir i tornem a viure al “ritme” de la vida, de la naturalesa, renunciant a certes “comoditats”, o potser molt prompte el mateix planeta, amb la seua consciència, faça  justícia... potser ja l’estiga executant.