dissabte, 23 de març de 2013

FORÇA CONSCIÈNCIA!


“... treballaven 12 hores diàries els set dies de la setmana, sense descans, en estacions rentadores d’autos a Rojales i Torrevella per 200€ mensuals.
... a canvi de menjar i dormir, tancats i sense poder eixir del seu lloc de feina, treballaven 12 hores cada dia, menors d’edat inclosos, en establiments tipus “Kebap” a Alacant i S. Vicent  del Raspeig. Sense la més mínima condició d’higiene i salubritat necessàries”.

Són casos de persones deixades explotar pel fet que solament intenten sobreviure, alguns dies, alguns mesos més. Provenen d’aquesta gran part de la humanitat que cerca aplacar la seua desesperació, que busca, encara amb el seu dolor i la seua  tragèdia,  instants de joia, d’esperança, d’un resplendor que, malgrat ser fugaç, il·lumina els seus esperits provocant-los el somriure encara que tot s’acabe  instantàniament... un got d’aigua, un tros de pa, una mà misericorde.


Aquestos desheretats, aquestos milions de persones víctimes de la misèria que provoca el sistema capitalista i el seu neoliberalisme democràtic, què poden esperar? qui o què els pot prometre o assegurar una vida digna? a qui poden escoltar? amb qui poden confiar? amb nosaltres, el món occidental? què més ens queda per consolar-los, per prometre’ls?
Però, ja no cal més teatre, ningú no pot portar carasseta durant molt temps: a casa nostra, el codi penal tipificarà com a delicte acollir o ajudar persones “sense papers”, ànimes despullades de terra i de pa per part d’aquestos delinqüents que manen del món  tot proposant, dictant i executant la seua pròpia llei.

La caritat, la compassió, aquesta preocupació pel proïsme, aquesta joia que representa ésser útil als altres, transmetre’ls esperança, confiança, aquest afer que duu quelcom de sincer i de profund anant més enllà de tot prestigi o fama personal, que inclús ens fa perdre subtilment la salut per estima, per amor, aquesta autèntica felicitat humana que res te a veure amb els diners o el poder, aquesta magnanimitat humana... ens és segrestada per llei!

La màquina democràtica del creixement continu i el progrés necessita imperiosament seguir violant els ritmes de la natura trencant les pedres per buscar or o petroli, contaminant les aigües i l’aire, exterminant els animals, la vegetació, els pobles i les seues formes de vida, són aquests darrers, desplaçats, foragitats dels seus territoris ancestrals, que esdevenen immigrants “sense papers” aquí i “terroristes” allí en tant lluiten contra el poder establert per defensar els seus hàbitats.

Però, el “sistema” no entén res que no siga el benefici econòmic, i amb aquest precepte  ha aconseguit que les democràcies modernes triomfen conformant un món tecnocràtic legislativa i judicialment homogeni, estructurat per grans bancs i multinacionals que devasten petites botigues i negocis amb la fi d’aconseguir el control total de la seua ciutadania: l’esclavitud. Ja hi som. La gent treballa on siga, com siga i pel que siga,  deixa perdre els seus drets, també es deixa explotar!

Acabaré amb un passatge autèntic de S. Lluc (que no trobarem en cap evangeli de la vulgata) que fa referència a una persona galilea que treballava el seu camp en dissabte (dia sagrat no laborable la transgressió del qual suposava  inclús  pena de mort) i que parla així:

Jesús li va dir: “Home, si ets conscient del que fas, ets feliç, però si no n’ets conscient, eres un maleït  i un prevaricador de la llei.”

Aquest missatge és clarificador i definitiu: si fent ús de la teua llibertat plena ets conscient del que fas, fas costat a allò que és just. En poques paraules: la nostra consciència pura està per sobre de qualsevol llei.

Caldrà que ens “mullem” amb l’esperit del Ché i l’actitud de Gandhi per perdre la por i actuar amb força consciència: cal una revolució per un canvi individual, urgent i necessari que reintegre a l’ésser humà  la seua dignitat i el seu lloc en harmonia, no sols amb la naturalesa, sinó també amb l’univers, del qual en forma part. Una nova civilització, un nova era, una nova innocència.