dilluns, 8 d’abril de 2013

EL CALENDARI DELS BRILLANTS



No fa gaire temps, l’home de la gleva, aquell que vivia en comunió amb la naturalesa, allunyat de la presa i dels rellotges, arrelat amb la seua cultura al sentiment i a l’amor cap a tot allò que fructificava al seu voltant, vivia una vida plana, però també autèntica.

El temps era (és!) el ritme de l’ésser, llavors no hi comptaven minuts ni hores a les feines, sols instants, moments d’un temps regit pel geni de la natura, de les creatures i del cosmos.  Un temps en què ella, Selene, dirigia les sembres i les collites, dictava calendaris i averanys meteorològics, inclús l’utilitzaven per interpretar els somnis.  Les persones juraven per la lluna o es comprometien sota un arbre secular... la “sagrada paraula” donada en llocs sacres.


A les festes dels pobles els seus festers festejaven la vida, pels treballs i els dies.
Temps de tradicions, de consuetud, de Déu, de fe, de devocions, de contes i llegendes, de relacions humanes, de saludadors, de salmaires, de pronòstics, de predicots filosòfics, de beneïda ignorància... d’estima, de molta estima per la terra.

Malauradament, segles de pires, fogueres i falles purificadores de mals esperits no han impedit aquesta civilització economicista farcida d’individualisme i superficialitat, de velocitat i immediatesa, d’instrumentalització que prostitueix l’essència de les cultures, allunyada de la naturalesa, del cel, de la divinitat i dels astres. De què ens val guanyar el món sencer si hem de perdre l’esperit i el sentiment que transmet la joia de viure, Virgili?

Consciència, estima, raó d’esser, identitat, regeneració, perseverança, il·lusió, afany, serenitat ... són conceptes i actituds que, des de 1987, han anat donant saó a aquell arrel soterrat que avui, malgrat les dificultats d’aquests anys de crisi, ens ofereix  amb plenitud de vida el “Calendari dels Brillants”, inspirat en els vells almanacs del segle XIX i adreçat a la gent de la Marina Alta. 

És Joan Josep Cardona i Ivars, cronista oficial de la vila de Benissa, l’àrtifex que fa reviure aquell món perdut, despertant en nosaltres aquest subconscient farcit de cultura agrària a través de D. Joan de Plamolins, personatge protagonista, prohom de ciència i observador de la lluna que pronostica l’oratge que ha de fer.

Què cal fer a la muntanya, al camp, al jardí, a la mar, a casa. Dotories del mes. El llaurador natural. Els jocs dels xiquets. Les devocions  populars. Els patrons del mes. Informacions fito-zoofenològiques. Observacions astronòmiques del mes. Pronòstics astrològics barrejats en vers per a cada signe del zodíac. Temes relacionats amb l’etnografia, la història, la biografia, la música... Onomàstiques, santoral, cronologies, còmputs eclesiàstics, dades astronòmiques, horaris d’eixida i posta del sol i la lluna, fires i mercats, festes populars, romeries, fenòmens astronòmics, etc.
Totes aquestes matèries inclou aquest Calendari dels Brillants gràcies a la col·laboració d’homes de Déu, llauradors, ramaders, mariners, herbolaris, apotecaris, saurins, literaris, impressors, artistes, empresaris, ajuntaments i, aquests darrers dos anys, a la MACMA (Mancomunitat Cultural de la Marina Alta), que s’ha fet càrrec de l’edició.

La portada, obra de l’artista Ramon Pérez Carrió, és una al•legoria a la saviesa de la terra amb les seues quatre estacions, els cicles de la lluna i aquesta “quaternitas” que per a la cultura dels pobles mediterranis és l’ésser humà i que està relacionada amb la consciència còsmica: terra (cos), aigua (ment), foc (comunitat) i aire (cosmos)... aquesta xifra terràqüia del quatre.

Arribat al número XXVI i havent rebut felicitacions, no sols des dels àmbits universitaris sinó també dels arquebisbats de València i Barcelona, aquest saber de la cultura tradicional ben bé podem dir que camina i perdura avui en nosaltres, doncs el vell camí no el desfà el pas del temps, sinó el temps que passa sense fer-ne ús d’ell.

El Calendari dels Brillants és, no sols un treball erudit que reviscola una manera de viure i de vorer el món dels nostres avantpassats, sinó que fa pales, i més en les actuals circumstàncies socials, culturals i polítiques, l’imperatiu humà de reintegrar-nos amb la naturalesa i els seus ritmes de vida si volem tornar a saber de la vertadera felicitat i plenitud humanes.

Per molts anys.