dimarts, 28 de maig de 2013

ELS POLÍTICS DE DÉU,


No pot ser, aquesta gent no canvia, continuen amb  l’alè a naftalina.
Aquí, al País Valencià, no respecten ni els morts, davant els seus taüts i sota la creu, fan la missa de difunts tota en castellà a persones que pràcticament mai l’han parlat... allò més trist és que ningú no diu res, fins els familiars ho veuen “normal”, jo no! però, els retors, no haurien de practicar la humilitat i la senzillesa? l’amor i el respecte per les persones, per les cultures? no haurien d’estimar i preservar allò que és una riquesa de la mare terra a la mare humana i a tots els seus fills? no és un do de Déu? Ah! quin Déu?



Quan s’ha institucionalitzat l’església, aleshores s’estructuren normes de conducta esdevingudes obligacions morals que busquen forjar els seus pilars a través del poder de l’estat, d’aquesta manera s’arriba directa i eficaçment a l’adoctrinament dels “pecadors”, o siga, tots nosaltres,  que anirem a l’infern si no atenem la seua paraula. Així ha esta durant segles i ara, com a bons castellans hereus d’un imperi evangelitzador que cremava a aquell que no combregava amb ells, assassinava i sotmetia cultures en nom de Déu i impedia el cultiu de l’intel·lecte a la seva societat per mantenir la ignorància i així poder manipular millor, volen tornar als segles de l’escolàstica, i han trobat el camí.
Sorprenentment, aquestes ments primàries i primitives són caps de l’església espanyola, com no! Sols hi ha que escoltar-los, però, cóm és possible que en aquest segle XXI encara s’oferisca aquesta possibilitat?
La qüestió radica en la idea de Déu, aquesta gent ha sabut, perversament, mantenir la “tradició” del Déu “persona” amb el seu epítet aberrant d’omnipotent, i això implica l’estímul en el subconscient de les persones del mite històric que ha forjat el seu llegat: un Déu, un imperi, un cristianisme, un regne, una civilització, una democràcia. És aquí, en aquest punt, on són els babeques víctimes d’aquesta divinal perversió, doncs és aleshores quan la paraula de Déu esdevé la paraula de Rouco Varela o de Reig Plá, per exemple, donant a entendre que les dones que avorten són assassines i criminals, o que els homosexuals són uns malalts que aniran a l’infern, o que l’assignatura de religió i moral catòlica ha de ser obligatòria (açò és una inmoralitat)... és Déu qui parla, no ells, i això va a missa!  Així que a callar i a obeir.

S’imagineu a aquesta quadrilla en temps del Jesús històric? L’hagueren portat a la foguera abans que a la creu per heretgia i per antisistema, per això mateix són mestres i dispensadors d’allò que més repugnava aquell home: la hipocresia. Adoctrinen en el seu nom!

No podem admetre sota cap circumstància la idea d’un Jesús conservador, que vesteix de marca, amic i protector dels grans delinqüents que manen del món responsables de crims de lesa humanitat, un Jesús que beneeix l’armament, que acudeix als seus desfiles militars, que tolera guerres preventives en el seu nom, que consent l’aniquilació dels pobles indígenes, l’apropiació dels territoris per part de multinacionals, l’esclavitud dels xiquets, l’explotació sense límits de les persones i de la naturalesa en nom de l’estat de benestar i la qualitat de vida dels bons cristians, que testimonia impassible els milions de morts per la fam i els milers de milions de persones que viuen en la misèria, abandonades, xiquets víctimes de màfies que els segresten per vendre-los o pel tràfic d’òrgans, tanmateix, tots aquestos desheretats que aconsegueixen venir al món occidental per sobreviure uns minuts, unes hores més, són expulsats dels nostres estats, sense dret a res, ni que estiguin morint-se... i moren davant els nostres nassos desemparats d’assistència mèdica. Han de retornar als seus països, unes nacions explotades, devastades i arruïnades en nom del déu cristià del capitalisme.

 Qui clama contra tota aquestes injustícies? Qui s’encara contra els mandataris que provoquen aquesta situació? Qui expulsa a tots aquestos escribes i fariseus d’aquest temple que és el món?
Però no, aquesta quadrilla ensotanada dedica les seves hores als xicotets problemes i les seves casuístiques... que si l’avortament, que si l’eutanàsia, que si l’homosexualitat, etc.,  i a predicar la “españolidad catòlica” mentre el món, o siga, nosaltres mateixos, cau a trossos.

Jesús va vindre a lliurar-nos de la llei. La llei mata. Va vindre a lliurar-nos de les religions institucionalitzades, dogmatitzades. La religió ha de ser lliure, no te església, sinó que és allò que ens relliga amb el misteri, amb els arbres, amb els animals, amb tot. Va vindre a dir-nos que la nostra consciència està per sobre de totes les coses. Va vindre a lluitar contra el poder establert i els seus abusos. Va vindre a recordar-nos que l’ésser humà per si sol és una abstracció, que som relació i que hem d’actuar i de viure en comunitat. Va vindre a dir-nos que la vida no és fàcil, que el diàleg respectuós, inclús amb aquells que s’anomenen terroristes, és el camí per superar qualsevol conflicte, per això es va preparar per parlar amb el dimoni (avui responsable de l’actual sistema capitalista). Va vindre a fer respectar les cultures i els seus drets, a unir la diversitat, la diferència. Va vindre per fer entendre el Déu símbol, pare eternitat i fill humanitat. Les seves últimes paraules abans de morir varen estar dites amb la seva llengua natal. I no mai va prometre la immortalitat, sinó la vida amb plenitud, una vida que es pot viure en el present, eterna, ara mateix.

Per tot això, aquell Jesús històric va ser condemnat a mort “legalment”, perquè anava contra la llei establerta. Però aquesta quadrilla de retors catòlics i vaticans prediquen tot el contrari, per això no volen saber-ne res de la teologia de l’alliberació, que està més a prop de les gents senzilles, dels seus drets com a poble, de la justícia social, del nou socialisme, de l’ecumenisme, de Gandhi i del Che Guevara.  

Aquesta quadrilla no vol saber-ne res d’un Déu símbol, no subjecte, un Déu que no és tal sense homes, ni aquestos sense món, ni el món sense Déu. Ningú no mana! Som relació, per això som humans i hem d’actuar com a tals. Les nostres actituds, les nostres accions, han viure dintre una altra percepció de món diferent a la actual, on cadascú de nosaltres forma part de la totalitat, de la naturalesa i del món. Aleshores serem espontanis, no caldrà instrumentalitzar res, ni dominar ni sotmetre a ningú, ni viure la vida per cap causa que no siga la plenitud, que sols pot experimentar-se quan es té amor per la vida. Aquesta és la salvació.

Per això l’actual sistema polític cau, no te credibilitat perquè ha perdut la dignitat, no te crèdit perquè ha perdut la seva dimensió humana, no te valor perquè ha prostituït la paraula, no te futur perquè ha ficat els diners com axioma de vida. I aquesta quadrilla d’apòstols de la hipocresia va pels altars i les llars predicant aquesta propaganda.

Si no hi ha un canvi radical i urgent, estarem abocats al que ja ha començat a succeir.