dilluns, 8 de setembre de 2014

PLORA LA LLUNA




Hui és... fa tant temps que pense en tu!

Agafada de la mà de la teua germana 
a l'eixida del cinema... persecució...
érem en portes d'abandonar la infantesa.
Fa tan temps que no t'oblide! 

Però, no sé si tu ho saps, ni sé si em prens record,
potser siga un solitari, un boig que al·lucina
esperant l’abraçada de quelcom que no existeix,
però, tan em fa!  

Qualsevol dia deixaré tot el meu bagatge per tu,
i nu caminaré, portat per l'esperança,
en llum de lluna cap el recer de la teua imatge.

Més val que la nit fora llarga,
doncs, si no trobés un tros del meu cor al teu,
si no trobés aquesta flama, aquesta llum d'ambdós,   
em deixaré morir en aquella foscor
on ningú podrà vore’m, ni saber res de mi.

I a l’alba, estimada, el sol t’il·luminarà un dia més, 
com sempre, a la teua vida,
sense mai haver sabut que una nit
la lluna va plorar el teu amor ignot.